Jaume Porta va iniciar la seva trajectòria laboral nocturna ara fa vint anys, a la Vall d'Aran, com a vigilant de nit. Amb el temps va passar a treballar com a recepcionista nocturn d'hotel, una professió que assegura que li agrada i que tornaria a escollir. Tot i reconèixer que viure "al revés" no sempre és fàcil, explica que tant la seva dona com la resta de la família s'han adaptat amb naturalitat a uns horaris diferents dels de la majoria.
Durant tots aquests anys ha estat testimoni d'escenes i situacions que només passen quan la ciutat dorm. Assegura que podria explicar infinitat d'anècdotes, però defensa que la discreció és una part essencial de la seva feina. “Mai has vist aquella persona ni amb qui ha vingut, encara que la coneguis”, resumeix. Fa aproximadament un any, però, aquesta aparent tranquil·litat es va trencar quan va patir un atracament i el van amenaçar amb un martell. Més que la por del moment, el que li va costar superar va ser la pèrdua de la sensació de refugi que li proporcionava la feina nocturna. “L'atracament em va fer saltar pels aires el meu refugi”, admet. Malgrat tot, si hagués de tornar vint anys enrere, assegura que prendria exactament la mateixa decisió: continuar treballant de n