El grup demòcrata considera que avalar la nacionalitat sense renúncia pot contradir la Constitució

El president, Jordi Jordana, justifica la decisió de suprimir el canvi legal que donava cobertura legal al decret de Govern del 2001 pel fet de no voler obrir la porta a l’opció del doble passaport, per un aspecte d’igualtat i perquè pot haver-hi un xoc amb la Carta Magna

Jordi Jordana, durant una reunió de la Junta de Presidents. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

El grup parlamentari demòcrata justifica amb tres arguments la decisió d’eliminar de la modificació legislativa de la Llei de la nacionalitat l’article que pretenia donar cobertura legal a l’acord de Govern del 2001 pel qual s’havien concedit passaports andorrans a persones que no havien pogut renunciar al d’origen perquè la normativa del país no ho permet. Això, cal recordar, suposa una posició totalment contraposada a la de l’executiu, que és qui va elaborar el text original. En primer lloc, es vol evitar crear un supòsit que legalitzi la doble nacionalitat; a la vegada, es posa en relleu que podria ser anticonstitucional. I, en tercer terme, es considera que vulnera el principi d’igualtat.

Així ho ha explicat a Altaveu el portaveu del grup, Jordi Jordana, que defensa la necessitat de les esmenes presentades. Aquestes volen suprimir l’article 8 de la modificació legislativa, que a la vegada canvia el 23 de l’actual Llei, que regula la pèrdua de passaport pel fet de tenir-ne un altre. I ho feia amb l’objectiu de donar cobertura legal a l’acord de Govern que s’aplica des del 2001 i que ha permès que 166 persones obtinguin la nacionalitat andorrana sense haver de demostrar que han renunciat a l’anterior, ja que aquest pas no és possible al seu país d’origen.

Jordana ha donat tres motius a aquesta decisió. El primer, “hi ha una posició política del grup”. En aquest sentit, el líder parlamentari ‘taronja’ apunta que “no veiem bé introduir un supòsit que, en certa forma, legalitzi la doble nacionalitat”. Recorda que “ni ho portàvem al programa electoral ni ens sembla encertat”.

En segon lloc, el conseller general posa en relleu una possibilitat factible si això es fixa per llei. “Pot haver-hi un xoc; podria ser admetre per llei un supòsit de doble nacionalitat quan la Constitució diu que no es permet”, ha remarcat el parlamentari ‘taronja’, que també apunta un darrer motiu.

Demòcrates deixa sense cobertura legal els passaports andorrans assolits sense renúncia a l’original

Aquí gairebé hi ha també una qüestió d’igualtat”, comenta. Així, remarca que “amb nacionals de països que admeten la renúncia, i que són propers a nosaltres, se’ls exigirà que ho facin de forma explícita. En canvi, amb països amb qui potser no tenim tanta relació, se’ls permetrà mantenir la seva”.

Jordana defensa que la supressió de l’article no ha de suposar un problema. “Tal com està redactat, ja dona un marge a Govern quan es parla d’haver adquirit la nacionalitat de forma imposada o no expressa”, assegura. En aquest sentit, deixa clar que “no pretenem que una persona a qui se li ha donat el passaport tingui problemes perquè, jurídicament, hi ha el que es coneix com a actes propis”. En canvi, sí que admet que, de cara al futur, hauria de ser més complicat acollir-se a aquesta possibilitat, ni que sigui amb la boca petita. “S’haurà de veure si s’aplica o no l’article 23. Ara, si algú no pot renunciar a la seva nacionalitat, potser és més un problema d’aquella nació amb el seu súbdit, no nostre”, comenta.

El president ‘taronja’, però, admet que no és una posició tancada al 100%. En aquest sentit, avança que “tenim previst reunir-nos amb la ministra” i que, també, es vol veure quines esmenes proposen els altres grups. I “si trobem en comissió una fórmula que no contradigui aquests principis, no estarem tan tancats” a la possibilitat de recuperar, ni que sigui amb algun altre redactat, l’article que es vol suprimir ara.