“El sistema polític actual s’adapta més a la població benestant, la que dona més vots”

El sociòleg Joan Micó defensa reduir de vint a deu anys l’accés a la nacionalitat i alerta que només el 45% dels residents té dret a vot

Comentaris

El coordinador del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, durant l'entrevista amb l'ANA.
El coordinador del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, durant l'entrevista amb l'ANA. ANA / I. M.

El coordinador del grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, alerta que les restriccions actuals per accedir a la nacionalitat condicionen el funcionament del sistema democràtic i afavoreixen els sectors més benestants. El sociòleg defensa reduir de vint a deu anys el període necessari per obtenir el passaport andorrà per fer la política més representativa i adaptada a la realitat social del país.

Segons Micó, la reducció del temps d’accés a la nacionalitat tindria un impacte directe en el funcionament institucional del país. “Més que canviar els partits polítics, el que canviaria serien els temes que es tractarien al Consell General”, ha afirmat en declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana (ANA).

El sociòleg sosté que el fet que només un 45% dels residents tingui dret a vot “és un límit per al sistema polític” i condiciona les polítiques públiques. En aquest sentit, considera que el model actual s’adapta principalment “a la part benestant de la població”, que és la que pot aportar més suport electoral als partits. Micó defensa que l’objectiu hauria de ser incrementar la proporció d’andorrans per reforçar la cohesió social i democràtica. Al seu parer, totes les societats modernes tendeixen cap a la diversitat, una realitat que també es reflecteix en els cognoms dels candidats que es presenten a les eleccions. “Hi ha una tendència clara cap a la diversitat”, ha remarcat.

Tot i reconèixer que en un país amb una elevada presència d’estrangers pot existir cert recel, el sociòleg insisteix que “la realitat és que s’ha d’anar cap a la diversitat”. Ha recordat que durant els anys vuitanta es van endurir els requisits per accedir a la nacionalitat amb la voluntat de protegir la identitat nacional, però adverteix que aquesta política podria tenir l’efecte contrari a llarg termini. “Si es continua així, d’aquí a uns anys potser només hi haurà un 5 o 10% d’andorrans”, ha alertat. Les dades de participació electoral i demografia reforcen aquesta preocupació. A les eleccions nacionals del 2023 estaven convocades a les urnes 29.958 persones, de les quals van votar-ne 20.057. A finals del mateix any, la població del Principat era de 85.101 habitants, segons el departament d’Estadística.

AUGMENT D’ESTRANGERS I BAIXA FECUNDITAT

Pel que fa a l’evolució de la nacionalitat, Micó ha assenyalat que el nombre de ciutadans andorrans tendeix a disminuir a causa de l’augment de la població d’origen estranger i de la baixa fecunditat. “La gent gran cada cop és més gran i la natalitat és molt baixa”, ha explicat, tot destacant la necessitat que la població immigrant contribueixi a mantenir l’equilibri demogràfic. Finalment, el sociòleg ha indicat que un dels principals obstacles per sol·licitar la nacionalitat és la prohibició de la doble nacionalitat. En aquest sentit, ha defensat una visió més flexible del passaport andorrà, especialment per a aquells ciutadans que viuen a l’estranger. “El component simbòlic és important i no es pot menysprear”, ha conclòs.

Comentaris

Trending