Els àmbits que més despesa suposen al llarg de tota la criança d’un fill són: l’alimentació (157 euros de mitjana mensual), la conciliació (145 euros) i l’habitatge (140 euros). Per franges d’edat, la dels 13 als 17 anys és la més cara amb una mitjana de 804 euros, seguida de la franja dels 0 als 3 anys amb una mitjana de 774 euros.
Amb aquestes dades es poden entendre les raons per les quals Andorra actualment té un índex de natalitat baix i si el cost econòmic de criar un fill té la suficient rellevància per entendre i donar explicació a aquest fenomen. A més a més, aquest treball ha permès establir tota una sèrie de recomanacions amb la intenció de poder revertir la situació de baixa natalitat en la qual es troba actualment el país i que és la més baixa d'Europa.
L'informe també fa recomanacions per capgirar aquesta situació com la gratuïtat real en serveis bàsics
Hi ha un envelliment de la població, unes dificultats per conciliar i un retard a l'hora de tenir fills. L'informe també fa recomanacions per capgirar aquesta situació com la gratuïtat real en serveis bàsics -escoles bressol de franc dels 0 als 3 anys-, les ajudes universals i amb pagament anticipat o les deduccions fiscals reemborsables. Això suposaria un estalvi considerable per a les famílies, tot i que segons les estimacions de l'estudi, la gratuïtat de les escoles bressol tindria un cost d'uns 4,7 milions d'euros anuals tot i que podria ser assumida per diferents administracions (govern i comuns, però també per la CASS si s’ampliessin les baixes maternals i paternals i els infants no anessin tants mesos a les escoles bressol).
Pel que fa a la sanitat gratuïta dels 0 als 3 anys el cost per a la CASS (tenint en compte només les visites de revisió per als infants sans) representaria uns 270.000 euros l’any. En canvi, l’estalvi per a les famílies es maximitzaria passant de 747 euros de mitjana mensual a 689 (un 8% menys). I qui més ho notaria seria les famílies amb infants en la franja d’edat dels 0 als 3 anys, ja que la mitja mensual passaria ser de 443 euros en comptes de 774 (un 43% menys).
L'inici de l'estudi és una proposta de la directora d'Andtropia, Marta Alberch que va ser recollida per AR+I que ja elabora amb Unicef l'Observatori de la Infància. Segons ha explicat Alberch, la metodologia emprada per a la realització d’aquest estudi ha estat 'El Cost de la Criança al 2022', publicat el juny de 2022 per Save The Children Espanya, tot i que s’ha adaptat a la realitat andorrana.
"Hem anat a supermercats per veure els preus dels diversos articles, des de roba a alimentació". Ha agraït la tasca del Col·legi de Dietistes i de Nutricionistes i el de metges. "Ens han ajudat molt a l'hora de fer el càlculs", ha assenyalat. La despesa mèdica s'ha dut a terme en infants sans. Així, per exemple no s'ha comptat si un nen s'ha de fer unes ulleres.
Al treball s'ha analitzat el cost de la criança sobre la mitjana d'ingressos per quintils
Al treball s'ha analitzat el cost de la criança sobre la mitjana d'ingressos per quintils –és a dir, agrupant la població en cinc franges per nivell d’ingressos– on destaca la bretxa salarial entre homes i dones. Aquestes destinen el 36% del sou a la criança pel 28% els homes. Els grups són els d'alimentació, higiene, roba i calçat, educació, oci i joguines, sanitat, mobles i estris, habitatge, despeses corrents de l'habitatge, transport, conciliació, i despeses extraordinàries. La voluntat és que aquest estudi es faci cada dos anys. Les conclusions es faran arribar al Govern.
El president d'Unicef Andorra, Albert Mora ha dit, per tancar la presentació, ha recordat que la baixa natalitat és un tema recurrent en les presentacions que fa l'entitat de l'Observatori de la Infància i que "treballs com aquest ajuden a millorar la situació de la infància, actualitzant indicadors però no voldríem que aquest quedi limitat a un tema monetari i econòmic. El gran objectiu és el d'aixecar la natalitat a Andorra". Mora ha avançat que en el proper Observatori de la Infància hi haurà dades sobre salut mental.
Comentaris (22)