Així, segons recull l’agència ANA, Tàpies ha explicat que rep amb assiduïtat peticions de suport per part de peruans que viuen al país. I ha admès que, durant un temps, un dels àmbits d’aquestes peticions es referien a la possibilitat que tota una família o, si més no, algun dels seus membres, fos expulsat per no haver fet correctament els tràmits d’immigració. Una situació que, remarca, feia molt de mal.
“En un moment donat hi va haver una sèrie d'expulsions de gent que, per diferents raons, o estaven aquí sense tindre els permisos o bé havien portat la família sense els permisos i això va tindre conseqüències dramàtiques”, ha comentat
“En un moment donat hi va haver una sèrie d'expulsions de gent que, per diferents raons, o estaven aquí sense tindre els permisos o bé havien portat la família sense els permisos i això va tindre conseqüències dramàtiques”, ha comentat. Així, Tàpies apunta que “llavors vam estudiar els dossiers i els vam dir, mira, la nostra interpretació del que passa és aquesta. Tens possibilitat d'apel·lar o no, perquè ja és massa tard”. En alguns casos, per tant, es va traslladar a l’afectat que no hi havia cap opció que no fos abandonar el Principat.
El cònsol honorari ha volgut ressaltar la seva disposició amb els residents del país andí. “Em truquen a totes hores. A les quatre de la tarda, a les nou de la nit o a les dues i mitja. I sempre contesto”, assegura. Així, indica que quan rep algú al consolat sempre els deixa un contacte per a casos d’urgències. “Tampoc són cinquanta trucades. Són tres o quatre, però intentem atendre qui sigui quan sigui”, comenta. Pel que fa als temes tractats, més enllà del de les possibles expulsions, la casuística també és variada. “Hi ha gent que ha tingut un accident laboral i que ens contacta espantada per no saber si podrà estar de baixa o si tindrà dret a alguna compensació”, relata.
Tàpies deixa clar que aquesta tasca no la fa en solitari, sinó en coordinació amb les autoritats peruanes. “És una representació que es fa acompanyant el treball de l’ambaixada. Quan venen, se’ls explica tot el que està succeint a Andorra”, relata. A la vegada, també participa en trobades amb Govern, entre les quals, algunes amb Immigració. “Cada cop que em reuneixo, faig una nota i l’envio al consolat de Barcelona o a l’ambaixada de Madrid perquè sàpiguen allò que s’està fent o quina consulta ens han demanat des de l’executiu. És clau que hi hagi transparència en la informació”, considera.
Del col·lectiu, Tàpies valora especialment “la noblesa” i, sobretot, la solidaritat. “Una de les coses que he vist, que és realment molt maco, és que hi ha molta ajuda entre ells. Hi ha hagut diversos accidents o, per exemple, un senyor a qui se li va morir el fill. I, de sobte, es munta una col·lecta per poder pagar-li el bitllet d’avió”, desgrana.
El col·lectiu viurà el mes vinent una de les celebracions més tradicionals al Perú: el ‘Señor de los Milagros’. Es tracta d’una de les devocions religioses més importants al país andí. I a Andorra, també es vol viure. Així, es prepara una missa perquè els residents puguin viure l’esdeveniment també al Principat.
Comentaris