Societat

Commoció per la mort del líder de l’USdA: “El sindicalisme a Andorra és el Gabriel Ubach”

Des de la patronal a membres del Govern, consellers generals o companys de diversos sindicats del país elogien la figura del traspassat secretari general de la Unió Sindical i comencen a sorgir veus de la necessitat de dur a terme un reconeixement públic al finat

Altaveu

El líder de l'USdA, Gabriel Ubach, durant una manifestació.

La mort de Gabriel Ubach, inesperada per a molts encara que a nivell públic la societat andorrana va ser conscient del seu estat de salut a partir d’una entrevista a l’Altaveu, està generant una forta commoció. Se’l considera el gran referent del sindicalisme contemporani a Andorra. Des de la patronal a membres del Govern, consellers generals o companys de diversos sindicats del país elogien la figura del traspassat secretari general de la Unió Sindical i comencen a sorgir veus de la necessitat de dur a terme un reconeixement públic al finat.

CEA. Des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), i a través d’un comunicat, s’expressa “el seu més sentit condol per la mort de Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), i vol fer arribar el seu escalf i suport a la seva família, als seus amics i a tots els membres i companys de l’organització sindical”. “Durant molts anys, Gabriel Ubach ha estat una veu destacada en la defensa dels interessos dels treballadors i un interlocutor constant en els espais de diàleg social del nostre país. En els darrers anys, la CEA i l’USdA han compartit especialment la taula de negociació en nombroses ocasions”.

Més concretament, el president de la CEA, Gerard Cadena, ha indicat que “ho hem fet des de posicions sovint diferents, com correspon a les responsabilitats que cadascú representa, però sempre amb la convicció que el diàleg, la negociació i la recerca de punts d’entesa són essencials per avançar com a societat”. “Amb Gabriel Ubach hem debatut, hem discrepat i també hem estat capaços d’arribar a acords”, en paraules de Cadena, “i per damunt de les diferències, quedarà el record del seu compromís, de la seva perseverança i de la seva implicació en els assumptes socials i laborals d’Andorra.” 

Ubach i Cadena s'estrenyen la mà.

Segons la patronal andorrana, la desaparició d’Ubach “deixa un buit en el món sindical andorrà i entre tots aquells que, des de responsabilitats diferents, han compartit amb ell moltes hores de conversa i negociació pensant en el futur del nostre país. Des de la Confederació Empresarial Andorrana volem transmetre el nostre reconeixement i el nostre més sincer condol”.

CONXITA MARSOL (Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge): “Lamentem la seva pèrdua perquè veritablement era una persona implicada amb les seves idees, que les tenia molt clares i les defensava en tot moment. Personalment, li tenia una estima especial perquè el coneixia feia molts anys de quan érem petits a Encamp, i sempre havíem tingut una bona relació. Teníem idees diferents i cadascú les expressava al si del Consell Econòmic i Social, ell ho feia sempre de manera respectuosa. Voldria destacar que, gràcies al seu esperit constructiu, va contribuir al fet que les empreses tinguin una major representació de treballadors i al foment dels convenis col·lectius: vam poder assolir un acord entre patronal i sindicats per poder modificar la llei. I això és la primera vegada que passa en aquest país, i també hi va tenir la seva part de mèrit”.

Gabriel Ubach conversant amb Conxita Marsol en els moments previs d'una de les darreres reunions del CES. SFGA

LADISLAU BARÓ (Ministre de Relacions Institucionals i president de Demòcrates): “És una trista notícia. Una pèrdua molt gran pel sindicalisme, lluitador incansable pels drets dels treballadors i per l’articulacíó de mecanismes d’intermediacíó social.Per tant, també una pèrdua gran per la societat civil del nostre pais. Podies estar o no d’acord amb ell pel que fa al seu discurs públic però tenia en el tracte personal una amabilitat i un coratge molt remarcables i elogiables. Per tot plegat un dia trist.”

JORDI JORDANA (Demòcrates): “Lamentam la seva mort. Segurament serà recordat com la persona més significativa del sindicalisme a Andorra i en la defensa dels drets dels treballadors. Fa molts anys, quan aquest moviment era incipient, va ser impulsor d’aquests drets i el moviment. Era una persona d’idees clares i fermes i de tracte agradable i fàcil. Deia les coses com pensava, sense embuts. Deixarà un buit important al país però sempre serà recordat com el referent d’impuls d’aquest moviment, dels drets dels treballadors i del que entenia que havia de ser el país. El seu llegat continuarà. També donar molts ànims a famílies i coneguts”.

CERNI ESCALÉ (Concòrdia): “Se'n va una de les personalitats més destacades de la societat civil andorrana dels darrers 30 anys: un lluitador tenaç i incansable pels drets laborals. La perdua és enorme pel rol que ha jugat, com a articulador de les lluites i de les esperances de moltes persones assalariades al país. Es desprèn d’Andorra una part de la seva consciència social i considerem necessari un reconeixement públic a la seva figura. La millor manera d'honorar la seva memòria, però, és no tenir por d’alçar la veu davant les injustícies, no deixar de dir el que pensem i vetllar pel benestar dels altres.”

PERE BARÓ (PS): “Estem davant d’una pèrdua irreparable. Tant pel que he representat per al país, a la lluita sindical, a la defensa dels treballadors. Com per una qüestió més personal, jo el considerava un amic que sempre estava disposat a ajudar i que tenia molt clar quin era l’objectiu, que a Andorra s’hi pogués viure bé, que a Andorra es pogués treballar en condicions i que Andorra sigui un país d'acollida quan tocava. Molt tristos. Jo personalment estic molt trist. Malgrat sabíem que estava molt malalt és una notícia que no volíem que passés, però malauradament ha passat i ara hem de recordar-lo i seguir el seu llegat i allò que sempre ens deia quan ens trobàvem fent un cafè o ens trobàvem pel carrer, perquè anava tot el dia corrent cap aquí, cap allà. Hem de seguir i recordar-nos d’ell molts anys. I seguir treballant pel país, seguir treballant pels treballadors i estar amb la seva família que també ho necessita. Les institucions li deuen un reconeixement públic.”

CARINE MONTANER (Andorra Endavant): “És un dia molt trist. El Gabriel Ubach i nosaltres, Andorra Endavant, tením una molt bona relació.  A nosaltres ens encanta la gent que parla clar, que parla sense filtres, i les persones que al final expliquen les seves idees per millorar el sistema. Podem compartir o no les idees, però en tot cas era una persona defensora de les seves idees fins al final i ho ha demostrat. Parlava sense filtres i això s’agraeix en el món actual. Ell donava suport a la proposició de la construcció modular, de les construccions modulars, per donar qualitat de vida a la nostra gent.  Havia parlat moltes vegades al telèfon amb ell i ell havia suggerit a Andorra Endavant de fer una conferència sobre aquest tema de les construccions modulars.  Per tant, el vam escoltar i vam impulsar la conferència que tindrà lloc a l’Unsquare el 19 d'octubre sobre les construccions modulars. Sempre proposava coses i evidentment el 19 d’octubre tindrem un pensament per ell, perquè era la seva idea de fer una conferència sobre aquesta temàtica tan important pel país. Li agraïm tot el que ha fet pel país i que descansi en pau.”

CARLES NAUDI (Ciutadans Compromesos): “Ha estat una persona que ha vetllat pels drets dels treballadors d’Andorra, que ha denunciat les situacions que no trobava justes defensant sempre els seus ideals. Tot el nostre suport a la família i als seus estimats en aquests moments tan complicats”.

MARC MAGALLON (ACCIÓ): “En nom d'Acció i en el meu propi, vull mostrar el nostre més sincer condol per la mort del Gabi Ubach. Durant molts anys, ha estat una figura molt important del sindicalisme andorrà i una persona que ha defensat les seves conviccions amb molta fermesa, amb coratge i deia sempre allò que pensava. És cert que moltes vegades no hem coincidit amb les posicions i que les nostres maneres de veure determinades qüestions segurament eren diferents, però crec que això no treu, sinó que posa encara més en valor la seva capacitat de defensar allò en què creia i de fer sentir la veu dels treballadors d'Andorra. Més enllà de la política i del sindicalisme, avui crec que hem de parlar sobretot de la persona, un home que ha dedicat una part important de la seva vida a la defensa dels drets dels treballadors i que deixa una empremta molt important en la història recent del nostre país. Des d'Acció per a Andorra, volem fer arribar el nostre escalf a la seva família, als seus amics i a tots els companys i companyes de l'USdA. Descansa en pau, Gabi, i gràcies per tots aquests anys de compromís amb Andorra”.

VERÒNICA SÁNCHEZ (Sindicat de Funcionaris de Duana): “Com a cos i des del sindicat li volem agrair que fos un dels fundadors del SFD. Era una persona molt lluitadora, que lluitava pels seus ideals, i anava fins al final. Una llàstima, i una gran pèrdua.”

SALUSTIÀ CHATO (Sipaag): “Estem en xoc pel Gabi un referent en la lluita dels drets laborals donem el mes sincer condol a la família , que la terra li sigui lleu ! Trobarem a faltar la seva empenta i forts convenciments respecte als drets laborals! Personalment vaig coincidir professionalment amb ell a l duana i vàrem ser els fundadors se’l sindicat de duaners junt amb altres persones ! Ara mateix estic bastant afectat , tot plegat injust, tot just fa quatre mesos ens vam reunir per parlar de la reclamació de la prima de productivitat i donar li el meu parer.”

SERGI TEIXEIRA (Sindicat Penitenciari Andorrà): “Com a representant d’un sindicat des de fa quinze anys, sempre he tingut alguns referents. Ho han estat el Joan Torra, al seu dia en Quim Sobré, company de professió, i sobretot el Gabriel Ubach. En moments de dubte, quan no sabíem si tirar endavant o no, ell sempre ens encoratjava. Sempre m’ha animat a defensar el que cregués millor per a mi o per als afiliats. A parlar clar. Gabi Ubach ha estat una bona persona i un referent per al sindicalisme. Es podia haver dedicat a la seva feina, a la seva vida. Però va triar defensar allò que creia just, fos per als rics, per als pobres i sobretot per als treballadors, fins al darrer dia. Què hagués passat en aquest país sense el Gabi Ubach? Marxa un crac. El trobarem a faltar i el seu llegat serà impossible de substituir. Esperem que l’USdA no desaparegui. Però sabem que serà molt difícil de continuar. Ha estat el millor sindicalista que hi ha hagut i la societat andorrana s’ha de plantejar de fer-li un reconeixement sigui en forma de carrer o d’estàtua. El sindicalisme a Andorra és el Gabi Ubach.”

SERGI ESTEVES (SECRETARI GENERAL SEP): “El trobarem a faltar i li devem molt com a societat. Va ser un lluitador incansable i tenaç, referent sindical i figura històrica de la societat civil i el sindicalisme del país. Figura clau per tot el sindicalisme andorrà i pels drets dels treballadors aconseguits les darreres dècades”.

CARLA GUINOT (docent, sindicalista i membre de la direcció del PS): “El que m’has ensenyat durant aquests anys és per sempre. Continuarem el teu llegat des d’aquí mentre ens portes a la lluita obrera des d’allà on siguis. Seguim amb força, company!”

JOAN RAMON RODRÍGUEZ (Sindicat d’Institucions Penitenciàries): “Avui acomiadem un amic amb qui hem compartit molts moments. Gabi, sempre vas tenir esperit crític, criteri propi i el valor d’anar contracorrent quan creus que era el correcte. Però sobretot, vas estar sempre al costat dels més vulnerables i dels qui més ho necessitaven. Gràcies per haver estat sempre a l’altura, al nostre costat i per haver deixat una empremta tan especial. Et trobarem molt a faltar amic”.

MARCEL HERNÀNDEZ (Andorra al Límit): “Avui Andorra al Límit ha perdut un aliat imprescindible. Ens ha deixat en Gabriel Ubach. El nostre contacte va ser molt limitat en el temps, però va ser immens en importància. Mai oblidarem que quan gairebé ningú s'atrevia a donar la cara, ell sí que ho va fer. Que quan vam aixecar la veu per primera vegada per reclamar un habitatge digne, ell va ser allà per ajudar-nos, per aconsellar-nos, per donar-nos la legitimitat que només dona qui porta tota una vida lluitant. En Gabriel era història viva del sindicalisme andorrà. De l'USdA, de les vagues, de les lluites incòmodes que ningú volia escoltar. Ell sabia millor que ningú que la lluita per l'habitatge i la lluita pels drets laborals són la mateixa: la lluita per poder viure dignament al nostre país. Ens va ensenyar que no n'hi ha prou amb indignar-se. Que cal organitzar-se. Que cal perdre la por. Potser el nostre camí junts va ser curt, però el record que ens deixa serà llarg. Cada vegada que sortim al carrer, cada vegada que cridem que Andorra està al límit, una part d'aquell crit és seu. Des del Moviment per l'Habitatge Digne Andorra al Límit, volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família, amics i companys de l’USdA. Gràcies per tot, Gabriel. Gràcies per no mirar cap a una altra banda quan nosaltres començàvem. Descansa en pau. Nosaltres seguim lluitant, i et portarem amb nosaltres. Andorra al Límit no oblida els que van obrir camí.”

-seguirà ampliació- 

Etiquetes: