Societat

Cap persona s’ha quedat sense permís de residència per no acreditar un nivell mínim de català

Govern entén que tothom que ha hagut de renovar l’autorització ha pogut complir el requisit exigit a la nova Llei de la llengua pròpia i oficial al mateix temps que s’han imposat durant el 2025 dues sancions de 1.201 euros a establiments que incomplien el text

12/01/2026 (12:37 CET)

Bonell i Sans, comentant aspectes previs a la roda de premsa. G,P,

Govern no té constància que cap persona no hagi pogut renovar el permís de residència per no poder acreditar el nivell mínim de català exigit amb la nova legislació. Així ho ha explicat la ministra de Cultura, Mònica Bonell, que ha posat en relleu tant el fort increment del nombre d’inscrits als cursos que s’ofereixen per aprendre la llengua oficial com el fet que s’han emès molts certificats de coneixement. Per ara, doncs, es fa una valoració positiva del funcionament del text. A nivell de queixes i sancions, durant l’any passat es van rebre 100 denúncies, de les quals dues van acabar amb sanció per a l’establiment incomplidor.

Durant la tardor del 2024, es va impulsar el primer decret de quota que ja recollia les disposicions de la nova Llei de la llengua pròpia i oficial. Aquesta, cal recordar, marcava que si es volia renovar el permís d’autorització calia acreditar un nivell A1 de català. Per tant, a partir de la tardor passada, tothom que va arribar al país en virtut d’aquesta normativa, havia de presentar la sol·licitud per allargar la seva residència i fer-ho amb un document que demostrés un coneixement mínim de l’idioma.

I això, segons Bonell, s’estaria complint.“No tenim constància que s’hagi denegat cap autorització per no poder acreditar-ho”, ha explicat la ministra de Cultura, tot posant en relleu que hi ha altres dades que evidencien els efectes de la nova normativa. “S’han emès molts certificats de seguiment de l’itinerari i, també, d’exempció”, ha indicat. A banda, “s’han apuntat moltes persones als cursos de català perquè saben que han d’acreditar aquest nivell”.

La llei també té efectes a nivell de sancions. Per primer cop, s’han imposat multes a empreses que no complien les seves disposicions. En concret, dues, segons ha explicat el director de Política Lingüística, Joan Sans. Una a un restaurant; l’altre, a un hotel. I això arran de les 100 queixes que el servei va registrar durant el 2025.

Aquestes, ara, “es deriven a l’òrgan corresponent” que, en la majoria de casos, és el que té competències en l’àmbit del comerç i el turisme. Per això, ha apuntat que alguns dels procediments estan oberts i, per tant, no seria descartable que alguna sanció més s’acabés imposant.

De les 100 queixes, 54 es devien al fet de no fer servir el català en els noms comercials, la publicitat o els rètols. 17 més van ser a establiments turístics i comercials que no atenien en la llengua oficial i 14 en altres tipus de negocis que fan servei de cara al públic. També cal remarcar sis denúncies pel fet que institucions públiques no hagin fet servir de forma correcta el català.

Del total de queixes, s’indica des del Govern, hi ha onze que van acabar resolent-se de forma favorable a les empreses denunciades perquè aquestes van esmenar els incompliments. Nou més es van arxivar perquè no eren prou concretes. Com s’ha dit, dues van acabar en sanció: 1.201 euros. En un dels casos, no es disposaven de formularis en català en un establiment hoteler; en l’altre, no es garantia l’atenció en català en un restaurant.

Etiquetes