ARPA i altres associacions animalistes estan treballant propostes per fer arribar especialment al departament de Medi Ambient i Agricultura en el marc del treball de modificació de la llei de tinença i benestar animal. Alhora, també s’aprofita el projecte de llei de modificació del Codi penal per mirar d’incloure articles reforçats en benefici a la protecció animal. El Govern ja hi ha inclòs una clàusula per tal que algú condemnat per maltractament animal pugui perdre la tinença d’aquell animal, per exemple. O que no pugui tornar a tenir bèsties. En tot cas, ARPA ha elaborat una proposta molt més integral. “Es considera necessari anar més enllà d’una valoració puntual i instar el Govern a d’animal, control de la reincidència i responsabilitat efectiva en la tinença d’animals.”
Segons ARPA, que en menys d’un mes ha canviat dos cops de presidenta i ara la lidera l’etòloga conductual Laura Valero, “el sistema actual permet sancionar, però no garanteix de manera efectiva que una persona sancionada no torni a tenir animals en condicions inadequades i existeix una manca de mecanismes estructurats de seguiment, control i reeducació. Per aquest motiu, es considera necessari evolucionar cap a un model que combini sanció, control administratiu i responsabilització real”.
En aquest marc planteja que en situacions de maltractament greu hi hagi una retirada immediata de l’animal i una sanció econòmica proporcional als costos reals de la recuperació, rehabilitació i reubicació. “Aquest enfocament situa la protecció de l’animal com a prioritat”. Per a la citada associació, “el dret a tornar a tenir animals només s’hauria de restituir si es compleixen íntegrament els requisits següents: pagament total de la sanció econòmica; superació d’una formació en educació canina de base amb continguts de benestar animal, educació en positiu, comportament i primers auxilis; realització d’un mínim de 25 hores de voluntariat en una protectora; i informes favorables tant de la formació com de l’entitat”. I en cas de reincidència, “la prohibició de tenir animals hauria de ser definitiva”.
REGISTRE
El grup rescatista també “proposa la creació d’un registre oficial de persones sancionades per maltractament animal, amb totes les garanties legals en matèria de protecció de dades”. Aquest registre hauria de permetre control efectiu dels casos, el seguiment del compliment de les sancions, la prevenció de la reincidència i la coordinació administrativa. També es defensa que “per garantir l’efectivitat del sistema i alhora respectar la normativa de protecció de dades, es proposa implantar un model de control administratiu previ”.
D’aquesta manera, “qualsevol persona que vulgui tenir un animal haurà de sol·licitar una autorització al comú o autoritat competent” i “l’administració verificarà que la persona no consta com a sancionada ni està subjecta a inhabilitacions”. Posteriorment s’hauria de lliurar un document habilitant que serà imprescindible “per poder realitzar el registre veterinari (xipatge), sense que els professionals veterinaris hagin d’accedir a dades sensibles. Aquest model permet centralitzar el control en l’administració, garantir la seguretat jurídica i evitar la transferència de responsabilitats a tercers”.
“S’entendrà com a tinença indirecta o fraudulenta qualsevol situació en què una persona sancionada o inhabilitada per maltractament animal convisqui amb un animal registrat a nom d’un tercer; exerceixi de facto funcions de cura, custòdia, educació o control sobre l’animal; o participi de manera habitual en la seva gestió quotidiana”
Un altre element, ja s’ha dit, que des d’ARPA es el combat de la tinença indirecta o fraudulenta d’animals. “Amb l’objectiu d’evitar l’elusió de les mesures d’inhabilitació, es considera necessari incorporar mecanismes específics de control sobre la tinença indirecta o fraudulenta d’animals. S’entendrà com a tinença indirecta o fraudulenta qualsevol situació en què una persona sancionada o inhabilitada per maltractament animal convisqui amb un animal registrat a nom d’un tercer; exerceixi de facto funcions de cura, custòdia, educació o control sobre l’animal; o participi de manera habitual en la seva gestió quotidiana”.
En aquests casos, es proposa considerar responsable també la persona titular formal de l’animal si es demostra que ha facilitat o consentit aquesta situació i establir sancions específiques per cessió fraudulenta de titularitat amb finalitat d’eludir una prohibició legal. Altres conseqüències que podria tenir la ‘tinença fraudulenta’ seria permetre la retirada immediata de l’animal en cas d’indicis raonables de tinença encoberta per part d’una persona inhabilitada; i incorporar mecanismes d’inspecció i verificació per part de l’administració competent.
ARPA també proposa que “el registre oficial de persones sancionades pugui ser utilitzat, amb les degudes garanties legals, per detectar situacions de risc associades a convivències o nuclis familiars on existeixin antecedents de maltractament animal”. Segons l’associació, “aquest enfocament permet evitar buits legals, reforçar l’efectivitat de les sancions i garantir que la protecció animal prevalgui sobre pràctiques d’elusió normativa”. La proposta dels rescatistes també té en compte si mai algú que hagués estat sancionat per maltracte pretengués fer alguna activitat professional relacionada amb els animals.
En el cas que una persona sancionada, un cop recuperat el dret a la tinença, vulgui desenvolupar-se professionalment en l’àmbit caní, s’hauran d’exigir requisits addicionals específics com per exemple la superació d’una avaluació psicotècnica d’alt nivell, equiparable a la dels cossos de seguretat; l’obtenció d’una titulació oficial en ensinistrament caní especialitzat en modificació de conducta; o l’acreditació de la formació reglada corresponent per a l’exercici professional. En tot cas, l’ARPA deixa clar que “la formació exigida per recuperar la tinença no capacita en cap cas per treballar amb animals”.
COOPERACIÓ INTERNACIONAL
ARPA també planteja que en una fase de desenvolupament posterior, i dins dels marcs legals vigents, “es consideri viable avançar en mecanismes de cooperació amb Espanya i França”. Aquesta proposta es fonamentaria en els actuals sistemes de cooperació judicial i policial internacional, “que permeten l’intercanvi d’informació en matèria penal, incloent-hi delictes com el maltractament animal. Atesa la realitat territorial del Principat d’Andorra i la seva proximitat amb les fronteres, es detecta un risc real d’elusió de les restriccions mitjançant el registre d’animals en altres països”. “Per aquest motiu, es considera necessari treballar cap a sistemes coordinats d’intercanvi d’informació entre administracions, amb les garanties legals corresponents, per evitar buits de control i reforçar l’efectivitat de les mesures adoptades.”
Comentaris