L’armari data de principis del segle XVIII, quan la casa Busquets va passar a ser propietat del Consell General, cap al 1702, i l’actual Despatx del Síndic General es va començar a utilitzar com a sala de reunions del Comú d’Andorra. El moble disposava de dos panys i dues claus diferenciades, que corresponien als quarts d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, una particularitat que reflectia l’organització territorial de l’època i el control compartit sobre la documentació comunal.
Durant els treballs de restauració de Casa de la Vall es va constatar que les dues claus originals havien desaparegut. Per recuperar-ne l’accés, es va encarregar a un orfebre la reproducció de les peces a partir dels panys originals, amb l’objectiu de respectar-ne la forma i el funcionament. Les rèpliques han estat entregades ara als representants de les dues parròquies, en un gest que, segons ha remarcat Ensenyat, “pretén preservar la tradició i el simbolisme de la custòdia compartida” dels documents.
Tot i això, l’armari ja no conserva el seu contingut original. Els més de 5.500 documents que s’hi guardaven van ser traslladats a l’Arxiu Nacional el 5 de setembre del 1996, amb la voluntat de garantir-ne una millor conservació, classificació i accessibilitat per als investigadors i la ciutadania. Entre aquests fons hi havia actes de les sessions comunals, llibres, talonaris i pergamins que permeten reconstruir l’activitat d’una institució que, des del segle XIV fins al 1978, va assumir l’administració dels afers comunals i la regulació de les relacions entre els habitants del territori.
Precisament, l’Arxiu històric del Comú d’Andorra va deixar de generar documentació el 14 de juny del 1978, coincidint amb la separació dels quarts d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany en dues parròquies independents. Gairebé mig segle després d’aquella divisió, les dues administracions recuperen simbòlicament les claus d’un armari que representa una part de la seva història compartida.