Entre les persones que ja disposen de tots els drets, la via més habitual ha estat la de les nascudes a Andorra amb almenys un progenitor que acumula més de deu anys de residència al país, amb 50 casos. A continuació se situen les persones estrangeres amb més de vint anys de residència, amb 46 adquisicions, i les nascudes al Principat per filiació, amb 37.
En conjunt, 116 de les 186 nacionalitats definitives corresponen a adquisicions d’origen. Les 70 restants s’han concedit per naturalització o matrimoni després que els interessats hagin renunciat a la nacionalitat que tenien prèviament.
Pel que fa a les nacionalitats provisionals, 123 persones estan pendents d’acreditar la renúncia a la seva nacionalitat o nacionalitats d’origen. D’aquestes, 64 han accedit al dret després de superar els vint anys de residència, 44 ho han fet per haver cursat l’escolaritat obligatòria al país i 15 per matrimoni amb una persona andorrana.
Les altres 50 nacionalitats provisionals corresponen majoritàriament a persones nascudes a Andorra de pares que encara no acumulaven deu anys de residència en el moment del naixement. Aquestes persones han de confirmar posteriorment la nacionalitat dins dels terminis establerts per la llei.
Si només es tenen en compte els residents que han canviat efectivament de nacionalitat, 67 persones han adquirit l’andorrana amb plenitud de drets després d’haver acreditat la pèrdua de la nacionalitat anterior. Prop de vuit de cada deu eren de nacionalitat espanyola, mentre que un 6% eren portugueses. Les nacionalitats brasilera i colombiana representen cadascuna un 3% del total.
La major part d’aquestes adquisicions s’han produït per haver acumulat els anys de residència exigits, mentre que una part menor s’ha obtingut per matrimoni amb una persona andorrana. Les dades, publicades aquest dilluns pel Departament d’Estadística, tenen caràcter provisional i es revisaran amb el tancament anual.
Comentaris