Mur ha participat aquest vespre en una taula rodona denominada ‘Fora estigmes! La salut mental al Pirineu’. Es tracta d’un esdeveniment previ a les Jornades per a l’Excel·lència d’Esterri d’Àneu, que se celebren anualment en aquesta població de l’Alt Pirineu i que versen sobre una temàtica d’actualitat i amb la participació de professionals nacionals i internacionals d’alt nivell. L’any passat el Govern va signar un conveni amb l’associació que munta les esmentades jornades per tal que Andorra formi part de l’àrea d’influència i debat de les esmentades xerrades.
L’acte ha tingut lloc a la Massana coincidint amb la celebració de l’esdeveniment multidisciplinari La Pitavola del Comapedrosa. La taula rodona l’han format el cap de Salut Mental del SAAS, Carlos Mur, la directora general adjunta de l'Agència Regional de Salut d’Occitània, Sophie Albert, i la tècnica de Salut Mental de l'OMS de l'oficina regional d’Europa, Ana Tijerino. El teatre de les Fontetes ha acollit un bon nombre de professionals i representants institucionals i també de ciutadans interessats per la matèria.
Arran de la Covid hi ha hagut un increment d’un 15% de trastorns alimentaris i una pujada del 18% en el diagnòstic d’estrès post-traumàtic, “que és totalment lògic” després d’un episodi com el de la Covid. Els casos d’angoixa s’han disparat un 35%, i és que “es conviu molt malament amb la incertesa” segons Mur de Viu
Mur de Viu ha donat la visió nacional, Albert ha fet una pinzellada referida a les estructures i els recursos que França i sobretot Occitània tenen per fer front als trastorns de naturalesa mental i Tijerino ha englobat la matèria des d’un punt de vista més universal, destacant, per exemple, que “la inversió d’un euro en salut mental fa guanyar anys de no discapacitats” o que “un de cada quatre casos d’esquizofrènia es queden sense tractament”. La representant de l’OMS també ha ressaltat que tothom té al costat una persona que ha patit persones d’índole mental.
Els tres ponents, que després d’una intervenció individual de més o menys un quart d’hora han compartit després parers a preguntes del públic o del moderador, el veterà periodista Josep Puigbo, han coincidit en afirmar que el millor de la pitjor pandèmia recent és el fet que ara més que mai és parla de la salut mental, el seu impacte, la seva prevenció i la seva afronta. “I ho hem d’aprofitar”, ha remarcat el cap de servei de Salut Mental del SAAS.
Mur ha donat tot un seguit de dades moltes d’elles ja avançades per múltiples canals fins ara. Un increment de consultes del 16% el 2021 o del 14% el 2022 respecte del 2019. Més hospitalitzacions en adults i en infants. Un increment notable de visites entre els adolescents i entre la gent gran. També ha ha ressaltat l’increment d’un 15% de trastorns alimentaris i una pujada del 18% en el diagnòstic d’estrès post-traumàtic, “que és totalment lògic” després d’un episodi com el de la Covid. Els casos d’angoixa s’han disparat un 35%, i és que “es conviu molt malament amb la incertesa” segons el psiquiatra que ha alertat que els trastorns cada vegada es detecten en una edat més jovenívola.
Carlos Mur ha deixat clar que el fet de patir un trastorn no fa les persones més violentes ni més predisposades a cometre delictes. Però sí que hi ha arran de la pandèmia una major “dependència de substàncies”. També ha deixat clar que les addiccions no són una altra cosa que una mostra externa del fet que una part del cervell està malalt. A Andorra hi hauria un impacte de la crisi sanitària en la salut mental equiparable a la resta dels països de l’entorn. Però segons el cap del servei de Salut Mental del SAAS cal afegir els canvis que ha experimentat el Principat en només quatre dècades. Mur de Viu ha afirmat que l’evolució econòmica i social que ha experimentat el país en quaranta anys també té efectes en la salut mental.
PISMA I XARXA D’ATENCIÓ
El psiquiatra que lidera el departament de Salut Mental del SAAS des de principi d’any ha defensat el pla integral que s’està implementant i a nivell general ha defensat -i fins i tot lloat- els recursos que hi ha al Principat, malgrat ser excessivament hospitalaris. Mur de Viu ha ressaltat la importància del “treball preventiu i el seguiment” de les persones amb trastorns o més proclius a patir-ne. El responsable mèdic ha destacat el projecte d’atenció centrada en la persona i ha considerat “molt consolidats” els serveis d’hospitalització o l’UCA. Ha indicat com a positiva la implicació de les administracions i el suport, preparació i fins i tot renovació que hi ha entre els professionals.
“Hi ha visions noves”, ha remarcat. I fins i tot ha tingut temps per citar explícitament que hi ha una nova infermera i una nova coordinadora d’infermeria en salut mental. Carlos Mur ha posat èmfasi en com és d’important a Andorra, per exemple, que els professionals estiguin degudament formats en formació en capacitació cultural degut a la diversitat ciutadana que hi ha al Principat. Per al cap de Salut Mental del SAAS l’atenció comunitària és una “línia estratègica”.
La salut mental, segons Mur de Viu, és “la Ventafocs del sistema de salut. Som molt barats, no usem molta tecnologia”, ha destacat el psiquiatra que ha explicat que l’eina principal dels experts en cuidar la salut mental és “el temps; el temps de professionals qualificats”. En aquest sentit ha detallat que al Principat es destinen 55,8 euros per persona a la salut mental, en línia amb l’entorn de països on està immersa Andorra. Ara bé, en altres paràmetres es queda una mica lluny.
I alhora de combatre els estigmes i fer costat a les persones que pateixen trastorns, ser una comunitat petita és un avantatge perquè “tothom es coneix i està disposat a donar un cop de mà”. Ara bé, com al conjunt del Pirineu, la ciutadania sol ser reservada i poc donada a exposar aspectes emocionals, fet que pot arribar a dificultar l’atenció preventiva.
Comentaris (5)