Fonts mèdiques han explicat que el malestar ve de lluny. I que ja en una assemblea del COMA del darrer trimestre de l’any passat és va adoptar la decisió de manifestar la indignació que se sentia amb la CASS. I en aquest marc, segons les fonts, s’hauria enviat des de la junta de govern dels metges una missiva amb un to força dur per pal·lesar l’enuig del col·lectiu. Deixant a entendre, fins i tot, que si no hi ha un canvi de tarannà per part de la Seguretat Social potser alguns professionals de la medicina optarien per deixar la convenció. “És evident que la CASS ha d’exercir les funcions de control que li atorga la llei, però, segons el nostre parer, aquest control ha d’anar encarat a millorar el sistema sanitari i l'exercici dels prestadors, i de la CASS, en lloc de crear un clima enrarit i precari en el que exercir la medicina comporti una preocupació constant per una possible sanció sense fonament”, vindria a dir la missiva enviada.
Els metges han advertit, segons les fonts consultades, que des de mitjan de l’any passat hi va haver un notable increment d’expedients sancionadors envers professionals mèdics. I els metges no estan gens d’acord amb les valoracions que es van fer. Segons els professionals mèdics hi ha “un dèficit significatiu d’arguments en la gran majoria” de les valoracions “amb notables contradiccions i mancances quant a coneixement de la normativa vigent, que fins i tot s’arriba a desvirtuar amb interpretacions subjectives per part de l’àrea jurídica i mèdica de la CASS. Aquest canvi no sembla fruit de l'atzar, i aparentment obeiria a directrius clares i directes” que el COMA atribueix al consell d’administració de la CASS i també a l’àrea de prestacions.
Els facultatius senten “falta de confiança” i alhora “la voluntat sancionadora injustificada que transmet la CASS, en la majoria d’aquestes actuacions, no contribueix de cap manera a establir un clima de col·laboració, entesa i treball conjunt per a assolir un sistema sanitari just, equilibrat, i eficient que permeti desenvolupar l'activitat assistencial, que a més pugui adaptar-se als reptes futurs”. Una cosa són els controls, vénen a dir els metges, i una altra anar a sac, per dir-ho planerament. I més en un context d’envelliment de la societat, explicaven els metges a la CASS, en què necessàriament hi haurà un increment de la despesa.
Els professionals de la medicina lamenten que la CASS, en lloc de voler buscar sinergies amb ells, per mirar “d’adaptar els circuits d’assistència” i fer-los més àgils i sostenibles, alhora que clara i entenedors, més encara en un context “d’augment de demanda assistencial, alhora que la manca de professionals mèdics en el moment actual, que empitjorarà la sobrecàrrega dels professionals de que disposem”, mantinguin “un ànim sancionador injustificat i sense fonament” i l’únic que faria a parer dels metges seria incrementar el “desgast acumulat”.
Segons els facultatius hi ha un risc evident “d’arribar a una situació irreconciliable, que esperem que no es produeixi, ja que ambdues parts són indispensables per al correcte funcionament del nostre sistema sanitari, i estan forçades a conviure a llarg termini, doncs no creiem que ningú contempli un escenari on la CASS no disposi de metges convencionats, ni percebem que l’ànim dels col·legiats sigui el de deixar de prestar serveis dins del sistema sanitari públic”. Per això advocaven per una mena de reconciliació que els metges no haurien percebut.
I com que hi ha una desconfiança que ha anat cada vegada a més, una de les vies que haurien trobat els facultatius seria intentar tenir veu i vot al consell d’administració de la CASS. I que quan òrgan hagi de valorar expedients sancionadors oberts a professionals mèdics, hi hagi els seus representants, ja sigui en qualitat d’electes dels assalariats o dels empresaris, que puguin dir-hi la seva i mostrar un criteri que sembli més tècnicament just. O, en tot cas, que no vagi en perjudici dels sanitaris com creuen que hi estan anant ara.