Cal recordar que, històricament, la participació en aquestes eleccions ha estat molt baixa (per sota del 3% els últims anys, amb l’excepció del 5,3% del 2018). En aquest sentit, el president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, ha fet “una crida a la participació” durant la presentació del calendari del procés electoral. “Hem fet una feina proactiva i fraterna per posar en valor aquests comicis, tan importants per al país”, ha dit Galabert, que ha recordat que les de la CASS són “les eleccions més representatives del país; ens interpel·len a tots”.
Poden votar –ha remarcat– diferents col·lectius en funció de les “vinculacions vitals o professionals”. El gruix de votants es divideix en tres grups: assalariats (45.000), empresaris o professionals per compte propi (9.000) i pensionistes (12.000). En els comicis d’enguany, s’escolliran quatre membres dels vuits que conformen el consell d’administració (els altres quatre són representants de Govern escollits pel propi executiu). En aquesta contesa, doncs, s’escullen dos representants dels assalariats, un dels empresaris o professionals per compte propi i un dels pensionistes. Galabert, que és president del consell d’administració des del 2023, ha volgut agrair la dedicació dels membres sortints (“em vaig trobar un ambient de treball molt intens”) i ha destacat que els representants entrants “exerciran en un període en el qual la CASS farà seixanta anys; és, per tant, una de les institucions modernes amb més trajectòria del país”.
La gran novetat dels comicis d’enguany, com s’apuntava, és l’arribada del procés electoral a tot el territori. Els convocats a votar podran exercir el seu dret a qualsevol parròquia sense la necessitat de ser residents. El calendari de meses comunals s’ha disposat de la següent manera: Canillo el 8 de juny, Encamp i el Pas de la Casa el 9, Ordino el 10, la Massana l’11, Andorra la Vella el 12, Sant Julià el 15 i Escaldes el 16.
Pel que fa a la resta del procés, entre el 20 i el 28 d’abril es farà la verificació de les llistes electorals (amb dades tancades del cens del 15 d’abril). Entre el 15 d’abril i el 6 de maig, es podran presentar les candidatures (a la cinquena planta de la CASS) per formar part del consell d’administració. El 21 de maig es publicaran al BOPA les candidatures oficials. I entre el 6 i el 15 juny s’esdevindrà la campanya electoral. “La CASS farà una campanya institucional per dona a conèixer la tasca de l’entitat i per incentivar la participació”, segons ha explicat Galabert, que ha deixat clar que una persona podrà votar en diferents col·legis electorals –fins a tres– en funció de les atribucions vitals (hi ha residents que poden ser, alhora, assalariats i professionals per compte propi, per exemple).
Per la seva part, el director de la CASS, Josep Escoriza, s’ha sumat a la promoció de la participació subratllada per Galabert. “Obrirem –en ordre protocol·lari– taules electorals a totes les parròquies perquè la gent que hi viu o hi treballa pugui votar sense haver de desplaçar-se a Andorra la Vella. Desplaçarem treballadors de la CASS i representants de la direcció per assegurar la bona execució del procediment”. El cert és que el gruix de vots totals recollits durant els comicis de la CASS sempre ha estat molt mínim. “Només el 2018 vam superar tímidament el topall del 5%. És per això que sentim entusiasme a l’hora de treure aquestes eleccions a tot el país”.
DOS GRANS REPTES
Segons Galabert, la CASS encara els pròxims anys dos grans reptes, que, d’altra banda, ja són vells: la reforma del sistema de pensions i la reforma de la sanitat pública. “Els dos els pilotem des d’aquí”, ha apuntat. Quant a la reforma del sistema de pensions: “Som proactius a l’hora de buscar maneres i mesures per poder plantejar aquesta reforma. Seguirem insistint en la seva necessitat de forma proactiva i tècnica. Estem sempre a disposició”. El president del consell d’administració ha expressat una certa decepció per la demora d’aquesta reforma: “No tenim res a dir de com ha de ser, però ha de ser”. “És rellevant que una institució com l’FMI ens pugui donar percepcions. Percepcions que també tenen sobre altres països. La reforma no és, doncs, una necessitat pròpia ni desconeguda. Forma part de les realitats dels països del nostre entorn. Això en posa davant d’un mirall i ens diu que hem d’abordar aquest repte”, ha matisat sobre les consideracions del Fons Monetari Internacional.
Pel que fa a la reforma sanitària, Galabert ha assenyalat que “els reptes no es resolen d’avui per a demà” i que la relació de col·laboració amb el SAAS i el ministeri és bona, fluida. “Estem oberts a participar en qualsevol comissió”, ha puntualitzat Escoriza: “Som partícips de la sanitat del país”. “El sistema evoluciona, els tractaments són més cars i l’estructura poblacional canvia”, ha afegit Galabert sobre la urgència de la reforma.