Ara bé: “Com a associació que defensa els drets de persones trans de totes les edats, hem de dir que aquesta resolució no és la ideal i això el ministeri ho sap. Suposo que és per aquest motiu que s’ha trigat tant a desenvolupar”. Davant, doncs, d’aquest desplegament del reglament –els serveis sanitaris inclosos en la cartera de la CASS seran accessibles a partir de l’octubre–, la valoració és agredolça, crítica. “Els socis i les sòcies de Diversand s’han mostrat molt contentes en veure que el reglament entrarà en vigor aquest octubre”, afegeix Vargas, que recorda que “la cobertura dels tractaments des dels 16 anys deixa sense atenció una franja d’edat molt delicada: la pubertat”. Salut no ha aprovat, finalment, la inclusió al reglament dels bloquejadors puberals per als menors de 16 anys.
“Els canvis corporals experimentats en aquestes edats”, explica la vicepresidenta de Diversand, “poden provocar un gran malestar en les persones trans i tenir conseqüències psicològiques greus i de desenvolupament, la qual cosa pot provocar que necessitin un psicòleg. Però no pel fet de ser persones trans, sinó per la discriminació i els problemes d’autoestima que poden patir, ja que la seva expressió de gènere no coincideix amb la seva identitat”.
Des de l’associació defensen l’ús dels bloquejadors puberals i assenyalen que són “medicaments que ja es recepten a preadolescents cisgènere sense cap problema i que, en el cas d’una persona trans, pot permetre disposar de més temps per reflexionar sobre la transició hormonal”. “A més a més, poden facilitar el trànsit social. És a dir, que les persones puguin esperar a fer el trànsit social fins que el cos reflecteixi l’expressió de gènere desitjada, ja que fingir ser qui no són els produeix un gran mal psicològic”, manifesten.
Diversand també demana aclarir quin serà exactament el tipus d’atenció a les persones trans menors de 16 anys
Vargas, però, aclareix i precisa que, “segons l’esborrany que vam llegir”, els bloquejadors puberals seran acceptats en casos de menors de 16 anys, però “no estaran finançats per la CASS”. Això –apunta– provoca “una bretxa en la població trans entre les famílies amb més diners i les que en tenen menys. Aquestes últimes no es podran permetre acompanyar el seu fill, filla o filli trans”.
Vargas, a més, també demana aclarir quin serà exactament el tipus d’atenció a les persones trans menors de 16 anys: “S’ha dit que serà un ‘acompanyament integral’. Ens agradaria saber quins seran els professionals que el duguin a terme i quina formació i experiència tenen per a tractar persones trans. L’acompanyament psicològic pot ser beneficiós, però si el professional no té les qualificacions adequades pot caure en pràctiques de teràpies de conversió. Volem assegurar-nos que aquesta atenció es basa en el respecte al dret d’autodeterminació de gènere i d’autonomia corporal”.