Així es pot comprovar a les dades a les quals ha tingut accés Altaveu. Durant el 2025, el nombre total de pacients derivats fora d’Andorra va ser de 7.770, dels quals la gran majoria a centres espanyols: 7.586. La resta, 237, a França. D’aquesta forma, la dada consolida un creixement dels darrers exercicis. El 2023, va ser de 7.358 i el, 2024, de 7.480. Per tant, en dos anys l’increment ha estat del 4,6%.
La mútua Assistència Sanitària Col·legial és el centre que més derivacions acumula, amb el 56% del total (4.363), seguida de la Teknon, amb 915, i el Clínic de Barcelona (553)
Pel que fa a les diferents especialitats, les que, any rere any, suposen més derivacions es mantenen. En primer lloc, amb 1.351 pacients el 2025, la cirurgia ortopèdica i traumatologia. En segon terme, amb 1.309, hi ha la cardiologia i l’hemodinàmica. L’any passat, per primer cop, un tercer àmbit mèdic va superar la barrera del miler de derivacions. Va ser l’oftalmologia, que va créixer un 17%: de 891 el 2024 a 1.048. Una altra especialitat que va experimentar un fort creixement va ser la medicina nuclear: de 511 a 945.
Una altra dada clau és el centre sanitari al qual van els pacients. I, en aquest sentit, destaca una mútua: l’Assistència Sanitària Col·legial, amb 4.363. El 56% dels usuaris van a alguna clínica que té conveni amb aquesta entitat. En segona posició, amb 915, hi ha la Teknon i, en tercera, l’hospital Clínic de Barcelona, amb 553.
D’aquests 7.770 pacients, 246 durant el 2025 -208 el 2023 i 223 el 2024- van marxar fora per rebre tractament oncològic. En aquest sentit, la dada ha crescut un 18% en dos anys, segons la informació que ha pogut consultar Altaveu.
Més enllà de la despesa pròpiament sanitària que això suposa, les derivacions a l’estranger també tenen un altre impacte a les finances de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) o de Govern. En alguns casos, des de l’administració pública s’assumeixen costos de transport, d’allotjament o de manutenció. El 2025, això va suposar per a les arques estatals un total d’1,032 milions d’euros, dels quals 903.599 per a desplaçament; 61.823 per a estades i 67.439 en àpats.
Aquesta xifra ha viscut, els darrers temps, un augment important. El 2023 va ser de poc menys de 831.000 euros i, l’any passat, de 1,028. Així doncs, malgrat la frenada d’enguany, en dos exercicis aquesta despesa ha crescut un 24%.