“La via preferent constitueix un model que reforça l’atenció primària”, s’argumenta des del Govern, tot posant en relleu que aquesta “és un pilar fonamental per garantir una assistència sanitària de qualitat, propera i accessible per a tota la ciutadania”. Mas recorda que es tracta d’un model àmpliament avalat. Així, indica que l’OMS recomana promoure l’atenció primària” i que tota una sèrie d’estudis assenyalen que aquesta, ben reforçada, “comporta millores significatives en la detecció precoç de malalties, en la gestió crònica dels pacients, en la coordinació entre serveis i en la satisfacció dels usuaris”. A la vegada, apunta que el model “permet optimitzar els recursos sanitaris, reduint la pressió sobre el servei d’urgències i especialitzats i garantint una eficiència del sistema en el seu conjunt”.
El model, assegura la titular de Salut, “permet optimitzar els recursos sanitaris, reduint la pressió sobre el servei d’urgències i especialitzats i garantint una eficiència del sistema en el seu conjunt”
A banda, recorrent a les dades de la darrera Enquesta Nacional de Salut, la ministra remarca que actualment hi ha una confiança gairebé plena de la població en els seus metges de referència. “El 94% recomana el seu professional a altres persones, el 90% declara que els seus metges referents coneixen els seus problemes més importants i el 94,5% acudeix a atenció primària si té un problema nou”, indica. Per tot plegat, “la implementació de la via preferent és una aposta ferma del Govern i no està en dubte” sense que això exclogui que “ens mantenim sempre vigilants del nostre model sanitari amb el compromís constant d’adaptar-lo segons les necessitats del sistema, de la població i dels professionals”.
Mas fa aquesta conclusió després d’anar responent a les diferents preguntes formulades per Montaner, que incidia en diferents problemes que, al seu entendre, havia comportat la via preferent. La titular de Salut descarta aquestes opinions una per una. Per exemple, sobre el fet que hagi pogut provocar un increment de la despesa sanitària global, no nega que aquesta, efectivament, s’ha produït. Dels 132,7 milions del 2017 s’ha passat a 190,5 el 2024. Ara bé, apuntat que “les dades mostren un increment anual de la despesa sanitària tant abans com després de la implantació” i, per tant, “aquesta tendència és multifactorial; no s’inicia ni es produeix exclusivament com a conseqüència de l’aplicació d’aquests mecanismes”.
De fet, Mas assenyala que la tendència es dona a “la totalitat de països” i per diferents factors. Entre aquests, el fet d’haver d’atendre una població més envellida i amb més prevalença de malalties cròniques, la introducció de millores en les prestacions sanitàries i en la cartera de serveis i l’increment de tarifes dels professionals.
La ministra també nega que es pugui atribuir a la via preferent un increment de visites a urgències o un increment del temps d’espera per poder accedir a un especialista. Així, sobre el primer fet, Mas indica que depèn de cada pacient decidir si acudeix o no al servei i, en el segon, que quan un metge referent detecta “una situació clínica que requereix una valoració especialitzar urgent”, la derivació “es fa de manera immediata”. En aquest sentit, s’assegura que “cal destacar que el seguiment continuat permet detectar precoçment qualsevol canvi en l’estat de salut del pacient i, si escau, ajustar el circuit assistencial o prioritzar la derivació”.
Des de Govern també es defensa que no es pot parlar ni de bon tros d’una saturació dels facultatius de primària, actualment 56 convencionats, nou més que el 2017. De nou, es recorda a l’Enquesta Nacional de Salut. “Més del 75% dels pacients consultats responen que els usuaris són atesos pel seu metge referent el mateix dia en cas d’una urgència i que la consulta es trobi oberta”, s’apunta, un fet que “posa en relleu la bona capacitat de resposta dels nostres professionals en cas que els usuaris ho necessitin”.