L’entitat liderada per Eva Tenorio ha fet una denominada ‘resposta tècnica’ per rebatre les manifestacions i explicacions donades per la ministra de Salut, Helena Mas, davant la sessió de preguntes de control al Govern. El grup socialdemòcrata, a través del seu president suplent, Pere Baró, va formular un seguit de qüestions per posar de manifest que s’ha incrementat el rati de pacients que toquen a cada professional de l’UCA. Per evidenciar, en certa forma, que la resposta que s’està donant des de Salut Mental és pitjor. Mas va refutar les crítiques al·legant que si es canvien tractaments no és pas per desentendre’s del pacient si no per adaptar millor a la persona concreta el suport que se li dona. I va lamentar, sense esmentar-ne el nom, les aportacions de Projecte Vida que, segons la titular ministerial, el que pretendrien es posar en escac el servei de l’UCA.
“Projecte Vida no qüestiona els professionals ni els serveis, sinó la manca de protocols clínics explícits, de criteris assistencials clars i de dades sistemàtiques en la gestió de les recaigudes, en coherència amb les recomanacions internacionals i amb els principis recollits en el mateix Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA)”, manté l’entitat en el denominat ‘comunicat tècnic’, en què hi afegeix que “la transparència, l’evidència científica i la continuïtat assistencial no són conceptes abstractes. Són elements essencials per garantir una resposta adequada en situacions de major vulnerabilitat clínica i per reforçar la confiança en el sistema públic de salut”.
LA JUSTIFICACIÓ TÈCNICA
Projecte Vida assegura ser “conscients que qualsevol anàlisi crítica pot generar incomoditat. Tanmateix, confondre una aportació tècnica de la societat civil amb un qüestionament de la imatge del servei desplaça el debat del terreny assistencial al comunicatiu, sense donar resposta a les qüestions clíniques que s’han plantejat”. Així ho exposa en la recta final d’una extensa explicació que serveix per, en certa forma, defensar el que van fer arribar al plenari de la cambra parlamentària a través del conseller Pere Baró.
“A la pregunta sobre quina evidència científica justifica que, després d’una recaiguda, una persona passi d’un dispositiu terapèutic intensiu a un seguiment basat principalment en la dispensació diària de medicació i una visita setmanal amb psicologia i psiquiatria, no es va aportar cap resposta ni cap referència clínica concreta”
Segons l’entitat que aglutina persones afectades per addiccions (o les seves famílies), durant el debat parlamentari no es va respondre allò que es demanava. O dit d’una altra manera: “A la pregunta sobre quina evidència científica justifica que, després d’una recaiguda, una persona passi d’un dispositiu terapèutic intensiu a un seguiment basat principalment en la dispensació diària de medicació i una visita setmanal amb psicologia i psiquiatria, no es va aportar cap resposta ni cap referència clínica concreta”. I “tampoc es van explicar els criteris clínics utilitzats, la intensitat real del recurs alternatiu ni com es garanteix la continuïtat terapèutica posterior”.
Projecte Vida recorda “una qüestió fonamental”: “La dispensació de medicació no és, per si mateixa, una intervenció terapèutica, sinó un acte sanitari puntual. És una eina necessària, però insuficient per abordar una recaiguda, que és reconeguda clínicament com un moment d’augment del risc i de la vulnerabilitat. En aquests casos, l’evidència científica disponible assenyala la necessitat de reforçar el suport terapèutic, no de reduir-ne de manera significativa la intensitat”.
L’entitat recorda que “aquestes qüestions no s’han plantejat de manera sobtada ni amb voluntat de generar alarma. Durant prop de quatre anys, Projecte Vida ha traslladat aquestes preocupacions de forma reiterada en reunions i canals institucionals, amb voluntat de col·laboració i amb l’objectiu de contribuir a la millora del sistema públic i a la preservació de la confiança de les persones usuàries. Només davant l’absència de respostes clares, de protocols definits i de dades contrastables s’ha considerat necessari fer aquest aclariment en l’àmbit públic, com a exercici de responsabilitat i transparència”.
HORARIS
Pel que fa als horaris, i a les comparacions amb altres dispositius assistencials, “convé precisar que el debat plantejat no fa referència a models externs, sinó a la franja real d’assistència terapèutica efectiva a la UCA. Actualment, aquesta franja continua sent majoritàriament de 08.30 a 16.00 hores. Les ampliacions parcials en algunes tardes no modifiquen de manera substancial aquesta realitat ni garanteixen una continuïtat assistencial suficient, i mantenen barreres d’accés objectives per a persones amb feines rígides, dones en situació de precarietat o joves escolaritzats”, manté l’entitat, que afegeix que “en aquest mateix sentit, segons la informació accessible a la ciutadania —tant a través del contacte telefònic com de la informació publicada al web—, l’atenció de la UCA es presenta mitjançant franges horàries parcials i diferenciades per professionals, majoritàriament concentrades dins l’horari de 08.30 a 16.00–16.30 hores”.
I es conclou: “En cap cas s’hi descriu una atenció terapèutica continuada i estructurada en horari de tarda, una realitat que té un impacte directe en l’accessibilitat del servei i en la continuïtat assistencial de determinats perfils d’usuaris.”
Comentaris (2)