Així ho ha explicat la ministra de Salut, Helena Mas, en resposta a les preguntes que havia formulat el conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata Pere Baró. Entre altres qüestions, demanava el nombre de pacients atesos anualment a la Unitat. I aquí és on es constata el creixement de pacients. Dels 583 que van anar a l’UCA el 2020, any rere any ha anat incrementant-se: 645 el 2021, 720 el 2022, 754 el 2023 i, fort salt, 879 el 2024. Un 51% en tot aquest temps.
Això també suposa una pujada del nombre de primeres visites. De les 236 del 2020 s’ha passat a 365. Això representa un increment del 55%.
Actualment, l’UCA té deu professionals, després de la incorporació el 2022 d’un psiquiatre especialista en l’àmbit infantojuvenil i un psicòleg clínic, i rep el suport de l’equip administratiu del Ròdol
Sobre els professionals que donen cobertura a aquests pacients, Mas indica que, actualment, n’hi ha deu. Sumen els dos que s’han incorporat el 2022 (un psiquiatre especialista en l’àmbit infantojuvenil) i el 2023 (un psicòleg clínic). A banda, es posa en relleu que, amb el trasllat al Ròdol, el servei també ha guanyat un equip d’administratius que donen “suport addicional segons les necessitats dels diversos serveis del centre”.
I, per ara, no es preveu anar més enllà. Mas assegura que, actualment, “a l’UCA es dona resposta a les peticions en un termini de set dies entre la demanda i la resposta assistencial”. Per tant, “no es valora la necessitat d’incrementar els recursos adscrits a la Unitat”.
Baró també demanava pel nombre de pacients que havien finalitzat el tractament. Mas li facilita les dades del 2024, quan 48 persones que es trobaven a l’àrea d’hospitalització van obtenir l’alta, el que suposa el 19,75% del total. Es deixa clar, però, que després se segueix el procés de desintoxicació amb seguiment a consultes externes o a l’hospital de dia. Es tracta de la fase de deshabituació, que és de llarga durada.
Salut admet que hi ha molts casos en què els pacients acaben recaient de l’addició. Això, però, es considera que no s’ha de magnificar. “Les recaigudes”, s’assegura, “són un fenomen que forma part dels patrons d’evolució habituals en els processos de deshabituació i s’han d’entendre com a episodis que poden oferir informació rellevant sobre els desencadenants, les dificultats i les necessitats de la persona en cada moment i que contribueixen a la seva recuperació”.
En la resposta, també s’explica que des del 2022 “disposem d’un programa especialitzat, intensiu i immeditat per als joves amb problemes relacionats amb el consum de substàncies, addicions conductuals i patologia dual”. Aquest preveu un tractament que “es du a terme des d’un enfocament individual, familiar i grupal, fet que afavoreix l’atenció precoç”. Com a primer objectiu té el “d’aconseguir la vinculació de l’adolescent i els seus pares o tutors a l’equip assistencial, per posteriorment elaborar un pla terapèutic individualitzat per a cada pacient i família a partir de la valoració interdisciplinària”.
Així, el tractament individual amb l’adolescent l’efectua el psicòleg, el qual serà el terapeuta de referència. Tot i això, s’apunta que alguns adolescents necessiten ser atesos també per altres professionals de l’equip Si s’escau, es duen controls de tòxics controls de tòxics en orina, amb la infermera del servei.
Baró demanava també a Govern com es valora l’augment de casos relacionats amb l’alcohol i, en general, amb les conductes addictives. Mas remarca que aquestes dues legislatures s’ha considerat aquest “un àmbit d’actuació prioritari” que “requereix accions continuades i coordinades amb els agents implicats”. Totes aquestes s’emmarquen, s’assegura, en el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA) i en el Pla Nacional de conductes addictives (PNCD).