Els majors d’entre 16 i 18 anys tindran accés a l’atenció especialitzada (avaluació i seguiment del cas per part d’un equip multidisciplinari: psicòlegs, ginecòlegs, uròlegs, pediatres…) i a les teràpies hormonals i els majors de 18 anys podran, a més, accedir a una operació de canvi de sexe. Les teràpies hormonals tenen un cost d’uns 100 euros mensuals (cofinançats entre la CASS i el pacient) i una cirurgia de resignació de gènere (també cofinançada) pot costar des de 8.000 euros en endavant (“els tipus d’intervencions són molt diversos”, ha precisat Mas). Per ara, però, la cirurgia de canvi de sexe no es pot realitzar a Andorra (caldrà sotmetre’s a la intervenció fora del país). El Govern estima que, en aquests moments, només una persona estaria interessada a començar un procés de canvi de sexe. Pel que fa als tractaments farmacològics, el gruix de futurs pacients ascendiria a una quinzena. Quant als menors de 16 anys, que el Govern no vol excloure de la cartera de serveis, aquests també podran accedir a un procés d’avaluació i acompanyament.
“La diversitat en la identitat de gènere no és un trastorn mental”
Les persones que accedeixen als serveis per a la diversitat en identitat de gènere de la CASS han de –ha dit Mas– presentar, precisament, “una diversitat marcada i sostinguda en el temps”. “Han de tenir la capacitat de reflexió per entendre que el pas que donen té unes conseqüències: uns riscos i uns beneficis”. Comptar amb un finançament públic que permeti la cobertura d’aquests serveis és “un pas endavant pels drets de les persones trans i per la seva salut sexual”.
El març del 2022 es va aprovar el reglament que modificava la cartera de serveis de la CASS. Ha calgut, doncs, un temps considerable per desenvolupar aquest reglament. “En som conscients”, ha reconegut la ministra. “És una regulació que implica molta controvèrsia. Hi ha molta diversitat internacional. Hem volgut treballar la qüestió amb les persones afectades, representades per l’associació Diversand, i amb el Col·legi Oficial de Metges d’Andorra”. El ministeri també s’ha guiat pel que marquen “les guies internacionals”. La ministra ha explicat el perquè de l’exclusió dels bloquejadors de pubertat: “No existeix suficient evidència que avali la seguretat d’aquests fàrmacs”.
Mas ha volgut aclarir, també, una evidència: “La diversitat en la identitat de gènere no és un trastorn mental”. I tampoc és una elecció deliberada, conscient: “No s’escull”. La ministra de Salut ha agraït a l’associació Diversand la bona predisposició a l’hora de treballar i debatre la regulació d’aquests serveis.