“Quanta més gent siguem, més força per a les nostres reivindicacions”, apuntava el president de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca), que es mostrava satisfet de les vendes de samarretes i augurava una bona participació en l’acte tenint en compte que el temps també els acompanyava.
Minuts abans d’iniciar la caminada no amagava que les reivindicacions “sempre són les mateixes”, però no per això defalleix en insistir-hi. Com per exemple amb la unitat de radioteràpia. “Igual que pugem de població, també pugen els malalts”, adverteix, per justificar que cada vegada l’aparell seria més ‘amortitzable’ i necessari. Malgrat que és una de les reivindicacions importants que tenen, no amaga que veu “difícil” aconseguir-la, “no perquè sigui impossible”, sinó perquè un cop el Govern ja ha fet marxa enrere “és molt difícil de reprendre”. De la mateixa manera ha apuntat que si es vol ser un país “on hi hagi avenços no només contra el càncer sinó també amb investigació cal canviar el paradigma del país”, per poder disposar de màquines. Un cop es tinguin, ha dit, “la de radioteràpia no ha de ser un problema”.
També cita la llei de l’oblit, que confia que aviat vegi la llum, i una vegada més posa sobre la taula la necessitat de tenir estadístiques. “Si no tenim estadístiques anem sempre a cegues”. En aquest punt ha advertit que l’OMS “ha alarmat” amb el tema del càncer infantil, assegurant que es donarien uns 20 casos per cada 100.000 habitants. “Si és veritat, haurem de començar a preocupar-nos”, ha exposat, recordant que fins ara al país es parlava d’entre quatre i set casos a l’any.
Entre les reclamacions, també el cribratge de càncer de pròstata a través de proves PSA i una petició més de caire econòmic en referència a les persones que han de tractar-se fora del país. “Quan la gent baixa ha de pagar”, ha afirmat, indicant que tot i que a través de la CASS i de les assegurances privades aquests diners es poden arribar a recuperar, no sempre és així. “Tot això és un trasbals molt important, perquè no parlem de dos duros”. La idea de poder implantar, per dir-ho d’alguna manera, un sistema de tercer pagador en aquest cas es plantejarà en la propera reunió que es farà per parlar del Pla Oncològic Nacional el mes que ve. “Si la CASS ha de retornar els diners, seria important arribar a un acord perquè la gent no els hagués d’avançar”, ha explicat.
MINISTERI DE SALUT
En la caminada, a més de centenars de persones anònimes, com és habitual també s’hi han pogut veure autoritats: la ministra de Salut, Helena Mas, la d’Afers Socials, Trini Marín, la subsíndica, Sandra Codina, alguns secretaris d’Estat i membres del comú d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany.
I Mas ha estat l’encarregada de respondre a la demandes de Saravia. Sobre l’obtenció de dades ha reconegut que “anem més lents del que voldríem”, però ha destacat que ja s’ha tancat un conveni amb el SAAS sobre protecció de dades per poder fer un intercanvi d’informació. “El registre de tumors volem que sigui molt rigorós i per tant, no podríem tenir un registre que no tingui totes les dades de forma exhaustiva. I això ens costa i vol dir que tots hem de codificar de la mateixa manera”, ha detallat, assegurant que “s’han fet passos molt grans durant aquest any i pensem que en breu hi podrem accedir”.
Igualment, ha destacat la cobertura que es dona des del Govern per a qui ha de fer-se tractaments a fora, amb pagament de dietes, allotjament o desplaçament. “Volem una assistència d’excel·lència, de màxima qualitat”, ha apuntat, per deixar clar que no es plantegen la màquina de radioteràpia: “Els experts i estudis fets ens diuen que no és un bon moment perquè Andorra pugui tenir qualsevol altra unitat terapèutica de qualsevol tipus”, sinó que s’opta per treballar “en xarxa”.
Pel que fa al Pla Oncològic Nacional ha insistit que s’està treballant i que es vol tenir un primer esborrany per compartir-lo tant amb les associacions com amb els referents del SAAS i els grups parlamentaris per “enriquir-lo”. Així, ha indicat que malgrat que s’havia de fer reunió el 31 d’octubre, finalment per un tema de calendari s’ha hagut de moure la trobada fins a mitjans o finals de novembre. “Però fem passos endavant”, ha sentenciat.