Va ser "El gen egoista", de Richard Dawkins, el llibre que li va despertar la vocació científica. Aquella descoberta el va portar a endinsar-se en la biologia molecular i, més endavant, en la bioinformàtica, dues disciplines que combinen el coneixement biològic amb l'anàlisi de dades. Assegura que la curiositat és el motor que l'ha acompanyat durant tota la seva trajectòria.
Vilanova explica que investigar també significa conviure amb la incertesa. La paciència, la perseverança i la capacitat d'acceptar la frustració quan els resultats no arriben formen part del dia a dia de qualsevol investigador. En aquest procés, defensa que la intuïció continua sent una eina imprescindible, sempre sustentada pel coneixement científic.
També considera que Andorra podria apostar amb més decisió per la recerca científica. Pel que fa a la intel·ligència artificial, afirma que ha transformat completament la manera de treballar dels investigadors, tant en l'execució dels processos com en l'anàlisi de les dades, i la defineix com un gran aliat per avançar més ràpid i amb més precisió.