Quan està a punt de fe un any que Serrano Pentinat va agafar al 100% les regnes del bisbat d’Urgell, un cop completat el relleu amb el seu antecessor, Joan Enric Vives, el religiós ha signat tota una sèrie de canvis en les diferents estructures eclesiàstiques del territori. Els nomenaments s’han donat a conèixer en el marc de la celebració de la festa de Sant Just que ha tingut lloc a la catedral de la Seu d’Urgell i, segons fonts consultades, s’esperaven. I és que sol ser habitual que quan fa un cert temps de l’arribada d’un nou bisbe, aquest sacsegi l’estructura. En certa forma, per posar al capdavant persones de la seva confiança en lloc d’aquelles que havien estat més properes al seu antecessor.
I alguns dels canvis, no es pot negar, són importants i segueixen aquesta tradició. Un exemple paradigmàtic és el que afecta els fins ara vicaris generals Josep Maria Mauri i Ignasi Navarri. Tots dos, homes de confiança de Joan Enric Vives. Serrano Pentinat posa fi a la bicefàlia en aquesta figura i els cessa, nomenant Antoni Elvira com a únic vicari general i, a la vegada, moderador de la Cúria i delegat per al clergat.
Anna Maria Villas, fins ara presidenta voluntària de Càritas Andorrana, agafa el relleu de Codina com a secretària general, cancellera i moderadora de la Cúria
Per tant, Elvira haurà estat tot just dos anys a Sant Pere Màrtir. Hi va arribar el 2024, després de dotze anys a Encamp, en substitució de Jaume Soy, que es jubilava. Ja abans el seu nom sonava per a càrrecs de rellevància a l’església i, ara, es confirma aquesta trajectòria ascendent situant-se com a número 2 del bisbat. El nomenament també implica que deixi de ser vicari episcopal per a l’acció pastoral i director de l’escola diocesana de formació permanent d’Urgell. Escaldes, però, no es queda sense rector.
El relleu el prendrà el fins ara secretari general, canceller i moderador de la Cúria, David Codina, que continuarà sent també l’Ecònom diocesà. En el seu cas, també era proper a Vives, amb qui havia fet feina més de despatx. Ara, tornarà a fer carrer, tot i que les fonts consultades apunten a la necessitat d’un temps d’adaptació, ja que, fins ara, no havia estat mai rector. Tot just vicari a Puigcerdà ara fa molts anys i, per tant, haurà d’agafar experiència amb la feina pastoral.
I, justament, qui agafarà el seu actual càrrec serà Anna Maria Villas, actualment presidenta voluntària de Càritas andorrana. Professora de carrera, amb trajectòria al Sant Ermengol i al Janer, era la cap visible de la branca al Principat de l’ONG eclesiàstica i, ara, passarà a formar part de l’òrgan de govern del bisbat. Les fonts consultades apunten que el nomenament pot generar certs dubtes, no tant pel fet de ser dona i seglar -això no seria problema- com per la incògnita de si tindrà els coneixements jurídics i de la Cúria que serien necessaris al càrrec.
Segurament, el moviment de més impacte -ni que sigui emocional- per a Andorra, però, és el de mossèn Pepe Chisvert. Després de quinze anys com a rector de Sant Julià, deixarà la parròquia laurediana en un canvi que, deixen clar les fonts consultades, és a millor. Passarà a ser responsable de Sant Ot, la principal parròquia de la Seu d’Urgell. Bàsicament, de la catedral de Santa Maria, tot i que també s’ocuparà de tota una sèrie de pobles de la com ara com ara Alàs, Bar, Estamariu o Montferrer, entre altres.
Chisvert i Elvira, a més, entren a formar part del Consell Episcopal que ha constituït Serrano Pentinat. Seria, per dir-ho, d’alguna forma, l’òrgan de govern del bisbat. Elvira hi entra com a vicari general i Chisvert en representació d’una de les tres circumscripcions del Consell del Presbiteri, en aquest cas, la dels arxiprestats de Núria-Cerdanya, Alt Urgell i Valls d’Andorra. També hi són Jaume Mayoral i Alfons Velázquez.
Pel que fa a Sant Julià, a partir de l’1 de setembre tindrà nou rector. Serà Joan Pau Esteban i Osma, que també s’encarregarà d’Os de Civís i de Santa Coloma. El religiós, nascut a Colòmbia el 1973, arriba provinent de Sort. Allà, des del 2013, era el responsable de la parròquia de Sant Feliu i dels pobles de la comarca. Anteriorment havia estat a Agramunt.