Una mestra de religió del col·legi Sant Ermengol esdevé verge consagrada

Juntament amb Vives, van concelebrar la missa consegratòria els vicaris general i episcopal d’Urgell, els mossens Ignasi Navarri i Antoni Elvira respectivament. També hi van intervenir el mossèn del bisbat de Solsona Xavier Romero i mossèn David Codina. L’eucaristia comptà amb la presència de les altres verges consagrades d’Urgell, d'un bon nombre d’altres verges consagrades de Catalunya i d'altres punts d'Espanya, d'amics i companys de feina de la nova verge consagrada així com d'amics i companys de l'Escola Diocesana de Formació Permanent del bisbat d'Urgell on la Josefina ha participat els darrers anys.

A l’homilia de la celebració monsenyor Vives va comentar les lectures de la Paraula d'aquell diumenge II de Pasqua o de la Divina misericòrdia. A l’Evangeli (Jo 20,19-31) Jesús proclama: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. Vives animà la nova verge consagrada a viure de la fe i confiança en Déu: “No siguis incrèdula, sigues creient!”. Per a fer-ho i en aquell dia, la nova verge rebria la litúrgia de les hores, i l’arquebisbe l’animà a ser una persona que pregui, que visqui de la pregària de l’Església, que sigui orant en l’Església. I finalment l’animà a arrelar-se d’una manera nova per la consagració virginal en l’Església diocesana d’Urgell i a fer-ho tot “per Ell, amb Ell i en Ell”, seguint la culminació de la pregària eucarística.

L'Orde de les Verges restaurat pel Concili Vaticà II està format per dones seglars que viuen la seva consagració enmig del món, sostenint-se amb el seu treball i servint l’Església a través de la pregària i del servei que desenvolupen segons el propi carisma i disponibilitat, sempre en unió al Bisbe i a la Diòcesi. El costum de consagrar verges, observat ja a l’Església primitiva, tingué per resultat la institució d’un ritu, pel qual una verge esdevé persona sagrada, signe transcendent de l’amor que l’Església té al Crist, ja que l'Església és ‘Sponsa Christi’. Amb el ritu de la consagració, l’Església palesa l'estimació que sent per la virginitat, implora la gràcia de Déu sobre la verge que és consagrada i demana per a ella l’efusió de l’Esperit Sant.