Presenten un projecte de banc cooperatiu disposat a agafar les regnes de BPA

Un grup de persones de la societat civil andorrana integrat, entre altres, per clients i treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA), i liderat per l’economista i exconseller general Eusebi Nomen estan promovent la constitució d’un banc cooperatiu que tindria com a objectiu poder-se fer càrrec de l’entitat intervinguda i reestructurar-la. Nomen, acompanyat de l'empresari Artur Homs, de l’empleat de BPA Lluís Ferreira, del treballador prejubilat Xavier Feliu i de l’empresari i client de BPA Antonio Sánchez, han presentat el projecte ‘raiffeisen.ad’, que s’inspira parcialment en una banca cívica molt arrelada a Suïssa i Àustria amb el mateix nom. L’economista i la resta d’impulsors de la iniciativa consideren que el fet que sigui una cooperativa la que agafi les regnes de l’entitat sotmesa al control de l’administració després de la nota del FinCEN del 10 de març és la menys lesiva de totes les alternatives que s’estan plantejant i especialment del banc pont (Vall Banc) que ha constituït l’Agència estatal per a la Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). La denominació ‘raiffeisen.ad’ ja ha estat degudament registrada a l’oficina de marques, i ara s’està acabant de treballar en els estatuts del que seria la cooperativa. Nomen i la resta d’impulsors del projecte han deixat clar que són conscients que la legislació andorrana actual no permet que una cooperativa regeixi els destins directament d’un banc. Però també ha exposat l’economista que res no impedeix que dita cooperativa sigui la titular de les accions d’una altra societat que sí que pugui tenir entre el seu objecte social la gestió bancària. I seria aquesta la fórmula que es faria servir. La idea dels promotors de la iniciativa és que els clients i els treballadors del banc siguin titulars de dues terceres parts de les accions de la cooperativa. Mentre que els accionistes de BPA podrien mantenir el control d’una tercera part dels títols de la nova societat. Nomen és molt dur amb l’opció triada pel Govern, el de crear un banc pont. Durant la presentació del projecte ‘raiffeisen.ad’, l’exparlamentari i economista ha recordat que la llei aprovada l’abril i per la qual es crea, entre altres l’AREB, deixa clar que qualsevol acció o decisió de l’administració en relació a una entitat bancària ha de primar el fet que es minimitzi el cost de l’operació i que la pèrdua de valor dels actius sigui, també, la menor possible. Per a Nomen, amb la constitució de Vall Banc passa just el contrari perquè, està convençut l’economista, hi ha una clara voluntat de beneficiar a tercers. Eusebi Nomen ha posat sobre la taula tres escenaris diferents. Escenaris El més beneficiós per a clients, treballadors i accionistes, al seu entendre, seria el del banc cooperatiu. Per contra, l’operació del banc pont és la més nefasta a parer de Nomen. Segons l’economista, amb la constitució de Vall Banc els accionistes perden 225 milions d’euros (140 milions es perden en qualsevol cas per la liquidació de Banco Madrid, el principal actiu de BPA); els clients deixarien de recuperar entre 24 i 225 milions d’euros en funció dels criteris que apliqui l’AREB i el nombre d’expedients que finalment aconsegueixin superar les auditories que hi ha en curs. Finalment, Nomen dóna per fet que amb la constitució de Vall Banc i posterior venda d’aquest el 90% dels treballadors actuals de BPA perdran la seva feina. Per contra, amb el banc cooperatiu que està dissenyant i que a partir d’ara començarà a exposar a tots aquells col·lectius que li ho demanin -Nomen voldria exposar també el seu projecte, per exemple, al propi AREB- només tindria la pèrdua de l’equivalent a la liquidació de Banco Madrid. L’economista i els seus acompanyants consideren que no caldria aplicar cap reducció als actius dels clients i que en el moment que la cooperativa, enlloc de fer un banc nou, el que faria seria reestructurar l’actual, tots els empleats podrien mantenir el seu lloc de treball. Eusebi Nomen ha explicat que aquesta fórmula de fer banca es basa, entre altres, en un tracte molt personalitzat i detallista amb el client, i d’aquí que es necessiti un nombre de personal suficient i més voluminós que en d’altres sistemes bancaris. El que també va exigir Nomen és que l’AREB no faci cap pas des de l’opacitat. Així, a l’organisme que tutela la resolució bancària li va exigir la màxima transparència i que faciliti dades que poden ser claus tant per a poder acabar de perfilar la proposta del banc cooperatiu com per al conjunt de treballadors i clients. El que demana Nomen és que l’AREB no mogui ni un actiu de BPA a Vall Banc ni decideixi amortitzar les accions preferents de l’entitat intervinguda, per exemple, fins que no hagi explicat obertament quin nombre de clients ha passat degudament les auditories (és a dir, els seus KYC són bons i passaran al banc bo) i quina serà la minusvàlua que l’AREB aplicarà a la transmissió d’actius de BPA a Vall Banc.