La presidenta del grup, Susanna Vela, considera que eliminar la responsabilitat penal de les dones que decideixen interrompre voluntàriament el seu embaràs és un pas insuficient. Des del seu punt de vista, la reforma plantejada pel Govern continua abordant l’avortament des d’una perspectiva penal i no des del reconeixement de la capacitat de les dones per decidir lliurement sobre el seu propi cos i projecte de vida.
En aquest sentit, Vela recorda que aquesta reivindicació no és nova. Fa uns mesos, durant la tramitació d’una modificació del Codi Penal, el PS ja va defensar incorporar canvis per avançar en els drets sexuals i reproductius de les dones, però la majoria parlamentària va rebutjar les seves propostes. Ara, amb la nova modificació de l’article 117, es torna a insistir en la necessitat d’abordar aquesta qüestió amb més ambició. “No és el mateix deixar de castigar una dona que reconèixer-li el dret a decidir sobre el seu propi cos i el seu projecte de vida”, defensa la parlamentària.
Així, com s’ha dit, el PS proposa que es pugui avortar fins a les catorze setmanes i, en casos que hi hagi risc per a la salut de la gestant, o casuístiques relacionades amb l’origen de l’embaràs o les condicions del fetus, que el termini s’amplii fins a les vint-i-dues setmanes.
Així mateix, Susanna Vela considera incoherent que una dona pugui interrompre el seu embaràs sense responsabilitat penal, però que les persones que l’assisteixin continuïn exposades a penes de presó. Aquesta contradicció, segons defensa, manté la criminalització de l’avortament i dificulta garantir-ne un accés segur i efectiu.
Les esmenes també plantegen modificar l’exposició de motius del projecte de llei per situar al centre la dignitat, l’autonomia i la llibertat de les dones, reconeixent-les com a subjectes de drets i no com a persones a qui l’Estat concedeix una excepció penal per trobar-se en una situació de vulnerabilitat.
Vela alerta igualment que el model actual perpetua les desigualtats econòmiques entre les dones, ja que aquelles que disposen de més recursos poden desplaçar-se a l’estranger per interrompre voluntàriament el seu embaràs, mentre que les que tenen menys capacitat econòmica es troben en una situació de major vulnerabilitat i desprotecció. També s’ha volgut recordar les recomanacions dels organismes internacionals de drets humans, especialment les del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), que ha instat Andorra a avançar en la garantia dels drets sexuals i reproductius.
Finalment, les esmenes defensen que les polítiques de suport a la maternitat, la criança i la conciliació han de tenir un desenvolupament propi i recursos concrets, però no poden plantejar-se com una contrapartida al reconeixement dels drets reproductius. Els socialdemòcrates creuen que la maternitat ha de ser una opció lliure, i les institucions han de respectar tant les dones que decideixen ser mares com les que decideixen no ser-ho. “Ja ho vam intentar fa uns mesos i la majoria parlamentària ens va dir que no. Però continuarem insistint perquè no n’hi ha prou amb deixar de castigar les dones: cal reconèixer el seu dret a decidir i garantir que el puguin exercir en condicions d’igualtat i dignitat”, sentencia.
Comentaris