En l'àmbit legislatiu, s’han destacat reformes clau, com l’aprovació el 2022 de la Llei d'igualtat de tracte entre dones i homes, amb l'equiparació del matrimoni civil al canònic per a totes les parelles, o la modificació el 2024 de la Llei del Raonador del Ciutadà per reforçar el seu mandat d'acord amb els principis de Venècia. A més de les reformes legislatives esmentades, també s’ha posat èmfasi en la implementació d’altres mesures: la creació de l'Institut Andorrà de les Dones i del Servei Integral d'Atenció a la Dona, així com l’elaboració i la implementació dels plans nacionals per a la salut mental i les addiccions, la infància i la joventut, aquests dos plans en col·laboració amb el Consell d'Europa.
Finalment, s’ha fet esment de l’aposta d’Andorra per reforçar els mecanismes de protecció per a dones víctimes de violència de gènere, amb protocols policials, formació continuada i assistència jurídica gratuïta des del primer moment. L’encarregat de defensar la posició del Govern ha estat el director del departament d’Afers Multilaterals i Cooperació del ministeri d’Afers Exteriors, Jeroni Estopiñán, el qual ha remarcat que la societat civil ha estat la protagonista d’aquests avenços. A més, la consulta de les associacions en els processos legislatius i reglamentaris i les trobades periòdiques amb els membres del Govern han permès de promoure un procés de consolidació permanent de la participació ciutadana.
L'Examen Periòdic Universal (EPU) és un mecanisme del Consell de Drets Humans que estableix que cada estat membre de les Nacions Unides se sotmeti cada quatre anys i mig a l’anàlisi de les seves accions en matèria de drets humans. Durant la sessió prèvia es recullen les posicions de la societat civil, que es tindran en compte, posteriorment, durant la sessió que se celebrarà al novembre.