Els treballs avancen, tot i que, no es pot negar, no tant com agradaria a les forces de l’oposició. Fonts consultades expliquen que des de PS i Concòrdia s’ha mirat d’avançar en matèria de transparència, però s’ha trobat una certa resistència per part dels grups de la majoria. En alguns casos, es justifica pel fet que alguna de les accions proposades suposarien anar més lluny del que preveu la llei marc en la matèria. En altres, simplement s’ha tancat la porta.
Així, el que queda clar és que, per ara, no serà obligatori que els consellers generals facin declaració dels béns personals. Una alternativa que s’ha posat sobre la taula és fer una “declaració d’interessos”, però les fonts consultades apunten que no serà senzill que s’acabi acceptant.
En canvi, sí que hi hauria un consens pel que fa al funcionament de les comissions d’enquesta. Són les que serveixen per investigar algun àmbit concret. Per exemple, l’afer de les pensions d’invalidesa de la CASS, tot i que la judicialització del tema va forçar la seva aturada. El futur reglament, si es compleix el que s’ha pactat, implicaria establir l’obligatorietat per a totes les persones de comparèixer si són cridats i, també, de respondre i de dir la veritat.
Es tracta, de fet, de traslladar al parlament el que ja està marcat a legislacions similars dels països de l’entorn. Ara, s’ha d’acabar de polir el text i, també, veure com es pot fixar això ja no només en aquest text, sinó també al Codi Penal. De fet, seria aquí on s’hauria de tipificar i, justament, cal veure si és possible fer una modificació de forma directa o s’hauria de vehicular de manera diferent.
A banda, un altre tema que s’ha d’acabar definint és les conseqüències que tindria. És a dir, a quina pena podria arriscar-se una persona que no anés a declarar, que un cop allà no volgués respondre o que ho fes i es comprovés que ha mentit. En aquest sentit, s’està a l’espera de la proposta d’un assessor. “Serien suaus, però coercitives”, apunta una de les fonts consultades.
La intenció, però, és que es pugui prendre una decisió de forma relativament ràpida. Cal recordar que el reglament després s’hauria de votar a la cambra i entrar en vigor. I un altre canvi, el format del debat d’orientació política, es voldria tenir per a la cita prevista per a finals de juny. Aquest implicaria que es donaria més temps per poder negociar les propostes de resolució.