Sancions penals per a qui no comparegui, no respongui o menteixi en una comissió d’enquesta

Els canvis del reglament del Consell General preveuen establir l’obligatorietat d’acudir si s’és cridat a un d’aquests òrgans i, fins i tot, càstigs “suaus però coercitius per a qui ho incompleixi

Una de les compareixences a la comissió d'enquesta per l'afer de les pensions de la CASS.

Els grups parlamentaris ultimen els treballs per mirar de tancar una reforma de reglament del Consell General que, a priori, hauria d’aprovar-se aquest any. Es tracta de millorar aspectes del funcionament de la cambra en els quals s’han anat detectant disfuncions els últims anys. Un dels canvis que, almenys per l’acord que existeix ara entre les diferents forces, és el que fa referència a les comissions d’enquesta, la versió andorrana de les d’investigació dels països veïns. Així, un dels punts que es vol incloure seria que sigui obligatòria l’assistència de les persones cridades i que no anar-hi o no dir la veritat sigui considerat un delicte.

Els treballs avancen, tot i que, no es pot negar, no tant com agradaria a les forces de l’oposició. Fonts consultades expliquen que des de PS i Concòrdia s’ha mirat d’avançar en matèria de transparència, però s’ha trobat una certa resistència per part dels grups de la majoria. En alguns casos, es justifica pel fet que alguna de les accions proposades suposarien anar més lluny del que preveu la llei marc en la matèria. En altres, simplement s’ha tancat la porta.

Així, el que queda clar és que, per ara, no serà obligatori que els consellers generals facin declaració dels béns personals. Una alternativa que s’ha posat sobre la taula és fer una “declaració d’interessos”, però les fonts consultades apunten que no serà senzill que s’acabi acceptant.

En canvi, sí que hi hauria un consens pel que fa al funcionament de les comissions d’enquesta. Són les que serveixen per investigar algun àmbit concret. Per exemple, l’afer de les pensions d’invalidesa de la CASS, tot i que la judicialització del tema va forçar la seva aturada. El futur reglament, si es compleix el que s’ha pactat, implicaria establir l’obligatorietat per a totes les persones de comparèixer si són cridats i, també, de respondre i de dir la veritat.

Es tracta, de fet, de traslladar al parlament el que ja està marcat a legislacions similars dels països de l’entorn. Ara, s’ha d’acabar de polir el text i, també, veure com es pot fixar això ja no només en aquest text, sinó també al Codi Penal. De fet, seria aquí on s’hauria de tipificar i, justament, cal veure si és possible fer una modificació de forma directa o s’hauria de vehicular de manera diferent.

A banda, un altre tema que s’ha d’acabar definint és les conseqüències que tindria. És a dir, a quina pena podria arriscar-se una persona que no anés a declarar, que un cop allà no volgués respondre o que ho fes i es comprovés que ha mentit. En aquest sentit, s’està a l’espera de la proposta d’un assessor. “Serien suaus, però coercitives”, apunta una de les fonts consultades.

La intenció, però, és que es pugui prendre una decisió de forma relativament ràpida. Cal recordar que el reglament després s’hauria de votar a la cambra i entrar en vigor. I un altre canvi, el format del debat d’orientació política, es voldria tenir per a la cita prevista per a finals de juny. Aquest implicaria que es donaria més temps per poder negociar les propostes de resolució.