La reforma planteja acostar el règim del personal de Justícia al de la Funció Pública, tot mantenint determinades especificitats pròpies del sector. El dubte que planteja el grup socialdemòcrata és com s’han traduït aquestes particularitats en una graella retributiva diferenciada i quins criteris tècnics s’han fet servir per assignar cada lloc de treball a una determinada classificació.
La demanda inclou la relació vigent de llocs de treball, el manual descriptiu de cada plaça, els informes de valoració, la metodologia emprada, els factors de puntuació, les puntuacions assignades a cada lloc, els informes jurídics que avalen la classificació retributiva i els estudis econòmics que sustenten el nou model.
Moliné considera que aquesta documentació s’hauria de poder consultar abans que el Consell General debati el projecte, per comprovar si la nova classificació respon a una valoració objectiva dels llocs de treball. “Si la reforma crea un règim singular per al personal de l’Administració de Justícia, el mínim exigible és conèixer els estudis que el justifiquen”, defensa la consellera.
La reforma afecta tant l’organització interna del personal com el règim retributiu i la distribució de competències entre el Govern i el Consell Superior de la Justícia. El projecte defensa que el nou model ha de reforçar l’organització de la Justícia i preservar-ne la independència, mentre que el PS vol comprovar si aquestes decisions estan sustentades en estudis tècnics suficients.