Aquesta valoració haurà d’estar “degudament motivada i identificar els criteris, factors i puntuacions utilitzats, de manera que cada persona afectada conegui les raons de la seva classificació i pugui exercir les vies de recurs corresponents”. També es proposa protegir els complements salarials consolidats, diferenciant el complement d’absorció del complement de millora, per evitar que els imports ja consolidats es perdin com a conseqüència de la nova estructura retributiva.
És la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, qui ha presentat la quinzena d’esmenes al Projecte de llei del personal del Consell Superior de la Justícia buscant que la nova regulació permeti una “transició justa” cap al nou model de funció pública, “sense perjudicar els drets adquirits ni les expectatives professionals del personal”. Alhora, plantegen mecanismes que permetin millorar la coordinació institucional, evitar possibles ingerències en el funcionament de la justícia i reforçar la transparència en la gestió dels recursos.
En aquest sentit, les esmenes també volen delimitar millor les competències del Govern i del Consell Superior de la Justícia en la gestió del personal i dels recursos de l’Administració de justícia. En aquest sentit, el grup parlamentari proposa que les necessitats de personal i de recursos formulades pel Consell Superior de la Justícia siguin considerades en l’elaboració dels pressupostos i que, en cas que el Govern decideixi no incorporar-les totalment o parcialment, ho hagi de justificar expressament.
A més, es planteja establir un procediment de conciliació institucional quan hi hagi discrepàncies entre el Govern i el Consell Superior de la Justícia sobre la planificació o la provisió de places. Aquest mecanisme haurà de tenir terminis concrets i deixar constància documental de les posicions de les dues institucions. Les propostes també reforcen la prevalença de les instruccions dels responsables judicials en tot allò que afecta la tramitació dels procediments i la direcció funcional de les oficines judicials, evitant que les decisions administratives o de recursos humans puguin condicionar l’activitat jurisdiccional.
La formació socialdemòcrata considera necessari que els treballadors i els seus representants tinguin una participació efectiva en les decisions que afecten les seves condicions professionals. Per aquest motiu, proposa incorporar representants de les organitzacions sindicals més representatives als comitès tècnics de selecció, amb veu però sense vot, per reforçar la transparència i les garanties d’imparcialitat dels processos. També es concreta la participació dels responsables judicials en les decisions relatives a permisos i excedències, així com en les qüestions relacionades amb la mobilitat, l’adscripció i l’organització del personal.
Una altra de les qüestions destacades és la carrera professional horitzontal. El PS proposa que el personal de l’Administració de justícia no perdi temps de progressió pel fet que aquest sistema s’hagi implantat més tard que al Cos General de l’Administració. Així, es planteja computar el temps de servei efectiu prestat des de la data de referència del desplegament de la carrera professional horitzontal al Cos General, amb mecanismes equivalents per acreditar la formació i les avaluacions que els treballadors no hagin pogut realitzar per la manca d’implantació del sistema. La proposta no comporta l’atribució automàtica d’un grau ni el pagament d’endarreriments anteriors a l’entrada en vigor del nou règim, però sí que garanteix que el retard administratiu no perjudiqui les possibilitats de progressió professional dels treballadors. En l’àmbit de la formació, també es proposa preservar una programació especialitzada del Consell Superior de la Justícia, coordinada amb els ministeris competents i amb participació dels representants del personal, i garantir que les activitats formatives vinculades al lloc de treball es puguin realitzar dins la jornada laboral.
AVALUAR ELS RESULTATS DE LA REFORMA
Finalment, el GPS proposa incorporar un mecanisme d’avaluació de la reforma al cap de dos anys de la seva entrada en vigor. El Govern i el Consell Superior de la Justícia hauran d’elaborar conjuntament un informe i trametre’l al Consell General, amb participació dels representants dels treballadors. Aquest document haurà d’analitzar, entre altres qüestions, la classificació professional, les retribucions, la carrera professional, la cobertura de vacants, la interinitat, les càrregues de treball, la formació i el funcionament dels serveis. L’objectiu és poder comprovar amb dades els efectes reals de la nova regulació, detectar possibles disfuncions i proposar les mesures correctores necessàries. Amb aquest conjunt de 15 esmenes, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata vol contribuir a una reforma que no es limiti a reorganitzar l’estructura administrativa, sinó que garanteixi unes condicions laborals justes, reconegui les especificitats del personal de justícia i preservi l’autonomia i el bon funcionament del sistema judicial andorrà.