Així, un cop confirmat que l’AREB segueix entestada a no facilitar la informació, malgrat que el canvi de reglament de la cambra parlamentària, justament, contemplava, justament, que als consellers generals no se’ls pogués negar informació, Baró ha fet un darrer pas. Fa servir la possibilitat que li atorga aquesta normativa per fer “un complement de demanda” davant del qual “l’administració requerida disposarà d’un termini de quinze dies per trametre la documentació sol·licitada o bé permetre al conseller general l’accés directe o parcial a la documentació, justificant aleshores el perquè d’aquest procediment o, en cas contrari, per exposar les raons fàctiques o jurídiques que impedeixen la tramesa o l’accés directe o parcial corresponent”.
Tot i això, el parlamentari admet que, vista la darrera resposta, sembla complicat que l’AREB acabi donant el braç a tòrcer, fet en el qual, deixa clar, no hi confia. “No entenc aquest voler amagar informació. Algú que fos malpensat podria dir que, si no la donen, és perquè tenen alguna cosa a amagar”, comenta Baró en declaracions a l’Altaveu. En aquest sentit, deixa clar que “demanem els comptes per saber què està passant realment” davant d’un cas que, remarca, “fa molts anys que està obert” i té “molt obscurantisme”.
De moment, es fa aquest complement de demanda. És una mena d’esgotar les vies parlamentàries i, a partir d’aquí, decidir “quins són els propers passos a seguir”. En aquest sentit, remarca que “mentre se'ns negui el dret a tenir la informació, se'ns està privant de la nostra feina de consellers” i, per tant, es continuarà insistint. Com? Això és el que s’ha d’acabar de decidir. Ara bé, Baró avisa que no es tanca cap porta.
Per tant, s’analitzarà si cal presentar una acció judicial. “Tots els escenaris estan oberts. Nosaltres hem d'acabar d'analitzar què fem”, ha indicat Baró, tot advertint que “no permetrem que se’ns anul·li el nostre dret, com a consellers generals, de saber què està passant”.