La documentació l’havia sol·licitat el conseller general socialdemòcrata Pere Baró, que ha acudit a l’empara del síndic. Però l’ens presidit per Sílvia Cunill ‘passa’ del síndic. Tan hi fa que el reglament del Consell General hagi canviat perquè, suposadament, els parlamentaris puguin accedir a documentació suposadament reservada. Com que la llei no aixeca les suposades obligacions de l’AREB, l’ens estatal manté a pany i forrellat una informació que la resta de bancs, per exemple, sí que publiquen. Ni per la via pública ni per la privada. I ara encara té un nou argument per eludir els mecanismes de transparència o, dit d’altra manera, mantenir ’amagades’ dades clau: com que és un responsable judicial qui actua ara sobre BPA perquè està en cessament de pagaments i fallida, doncs ha de ser l’autoritat judicial, en tot cas, qui faciliti el que escaigui.
“Amb la finalitat de donar una resposta plenament fonamentada”, l’AREB adjunta a la ’carbassa’ donada al conseller general tres notes jurídiques que avalen la decisió. “Els tres dictàmens analitzen la qüestió des de la perspectiva del dret andorrà, del règim de resolució bancària, del dret concursal i del dret de la Unió Europea, i arriben a conclusions substancialment coincidents.” Tampoc no costa gaire que arribin a les conclusions que sempre ha defensat l’AREB, que és el mateix que no facilitar res de res. Així les coses, un dels informes l’ha fet l’advocat de capçalera de l’AREB, Francesc Badia. El segon el signa l’ara advocat ja col·legiat Esteve Vidal des del despatx Nodus. Vidal fins fa quatre dies era col·laborador de Badia i ha participat en nombroses causes de l’AREB. I el tercer despatx és J&A Garrigues, que d’una manera o altra va participar al seu dia en la transposició de la directiva que va donar lloc a la ’llei de l’AREB’.
PINZELLADES DELS ARGUMENTS
Després d’expressar la seva posició, és a dir, l’oposició a entregar la documentació sol·licitada, la resposta que acompanya els dictàmens i que signa Cunill es refereix a la naturalesa privada de BPA i de la seva documentació; el deure de secret durant la fase de resolució; es refereix a l’abast del nou article 5 del Reglament del Consell General per dir que “no crea el títol legal previ que permeti al custodi originari aixecar una reserva imposada per una llei sectorial” i també es refereix al règim europeu de confidencialitat.
“Els documents pertanyen funcionalment a BPA o a la massa concursal, i l’AREB no en té Iliure disponibilitat institucional. Qualsevol eventual accés s’ha de canalitzar a través de l’autoritat judicial i ha de preservar la separació de poders, la tutela judicial efectiva i els drets dels creditors, les parts i els tercers afectats”
Altres aspectes que analitza succintament tenen a veure, per exemple, amb un “antecedent legislatiu rellevant”. I recorda que justament a Pere Baró se li va tombar una esmena que pretenia que s’aixequés als consellers generals el dret de reserva de l’AREB. “El Consell General no va aprovar aquesta esmena i el text final va mantenir la reserva sense introduir l’excepció proposada. Aquest antecedent confirma, de manera inequívoca, la voluntat del legislador no aixecar el deure de reserva de l’AREB pel que fa als consellers generals en l’exercici de les seves funcions parlamentàries.” I abans de referir-se al motiu pel qual l’AREB tampoc accedeix a un accés parcial o anonimitzat de la documentació, és refereix a la situació concursal actual.
Des que és administrador judicial, “l’AREB no actua, respecte de la documentació de BPA, com una Administració pública que gestiona un expedient propi, sinó com a òrgan privat del procediment concursal, sota la direcció, la supervisió i el control del batlle competent. Els documents pertanyen funcionalment a BPA o a la massa concursal, i l’AREB no en té Iliure disponibilitat institucional. Qualsevol eventual accés s’ha de canalitzar a través de l’autoritat judicial i ha de preservar la separació de poders, la tutela judicial efectiva i els drets dels creditors, les parts i els tercers afectats”.
I quant a la referida anonimització o accés parcial, en l’escrit signat per la presidenta de l’agència estatal s’hi diu que “aquestes tècniques només poden operar quan existeix prèviament un dret d’accés sobre una part identificable de la informació. En aquest cas no poden suplir la manca d’habilitació legal ni resulten adequades per lliurar balanços i comptes de resultats complets d’una entitat perfectament identificada, susceptibles de revelar provisions, valoracions, contingències, dades de tercers i estratègies de recuperació d’actius”.
CONCLUSIONS
En fi, que l’AREB ‘passa’ del síndic, del conseller i de la transparència. O dit en paraules més boniques i formals, “I’AREB no està jurídicament habilitada per facilitar els balanços i comptes de resultats de BPA corresponents als exercicis 2014 a 2025” perquè “el Iliurament vulneraria el deure de reserva aplicable a la informació obtinguda durant la resolució i, pel que fa a la documentació sotmesa al procediment concursal, desconeixeria la competència i el control de l’autoritat judicial”.
En conseqüència, “la demanda d’informació i la posterior demanda d’empara no poden ser ateses en els termes sol·licitats. L’AREB exerceix en tot moment les funcions que té legalment encomanades amb plena subjecció a la normativa aplicable i als compromisos europeus i internacionals assumits pel Principat. L’AREB entén que l’aplicació rigorosa del marc de resolució, la preservació de la confidencialitat i el respecte de les competències de l’autoritat judicial constitueixen garanties essencials per protegir l’estabilitat i la solidesa de la plaça financera andorrana, mantenir la confiança dels seus operadors i salvaguardar la credibilitat internacional d’Andorra”.
I encara que no hi ha manera que l’ens estatal entregui quelcom que demostraria la transparència de la seva gestió al capdavant de BPA, aquesta decisió de ‘passar’ de l’empara promoguda pel síndic general “és compatible amb la plena disposició de l’AREB a continuar col·laborant amb el Consell General, a través dels mecanismes de rendició de comptes previstos legalment, i a facilitar la informació pública, agregada o expressament autoritzada que pugui ésser comunicada sense vulnerar el règim de confidencialitat ni les competències de l’autoritat judicial”.
Comentaris (9)