Els progressistes proposen crear un règim de bonificacions empresarials per garantir salaris dignes

Progressistes-SDP ha celebrat aquest cap de setmana la seva Assemblea General on s’ha marcat el posicionament polític del partit en els àmbits institucional, econòmic, social i territorial

Comentaris

Josep Roig i Najim Aouraghe
Josep Roig i Najim Aouraghe progressistes-SDP

Progressistes-SDP proposa la creació d’un règim de bonificacions salarials empresarials per garantir salaris dignes. Així ho van exposar durant l’assemblea celebrada aquest cap de setmana, tot defensant la necessitat de substituir l’actual model assistencial per un sistema basat en salaris dignes, amb l’objectiu de garantir una autonomia personal real per a tots els ciutadans.

Els participants han debatut, esmenat i aprovat per unanimitat les ponències que marcaran el posicionament polític del partit en els àmbits institucional, econòmic, social i territorial. Una de les principals propostes de la ponència presentada per Najim Aouraghe i Josep Roig és la creació d’un règim de bonificacions salarials empresarials. Aquest mecanisme premiaria fiscalment les empreses que augmentin els salaris reals dels seus treballadors, amb deduccions progressives a l’impost de societats. Així mateix, s’introduiria un sistema complementari per a les petites empreses, amb l'objectiu de fomentar un creixement econòmic més equitatiu i sostenible a tot el país. La proposta sorgeix de la necessitat de substituir l’actual model assistencial, basat en ajudes i subsidis, per un model que garanteixi salaris dignes i autonomia personal, expliquen.

D’altra banda, també han analitzat les dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2024, que mostren tendències preocupants: increment de l’obesitat, sedentarisme i trastorns de salut mental; augment de desigualtats i risc de tensió creixent del sistema si no es corregeixen aquestes dinàmiques, per això insten a reforçar el Pacte Nacional de Salut, a impulsar polítiques preventives valentes, a prioritzar la salut mental i a crear un panell de control públic unificat d’indicadors per actuar abans que els problemes es consolidin.

TORRES CLOT D’EMPRIVAT 

Elisabet Zoppetti ha exposat una ponència que denuncia la densificació irracional i l’expansió de torres de luxe al centre d’Escaldes-Engordany, fruit d’una permissivitat urbanística excessiva i d’un POUP desfasat. La ponència aprovada proposa mesures concretes per protegir la qualitat de vida: revisió urgent del POUP, cessió obligatòria mínima del 50% del sòl per a ús públic o espais verds, límits estrictes d’alçada i volumetria i l’obligació de destinar un mínim del 33% de les noves promocions a habitatge de lloguer assequible. Aquestes mesures han demostrat la seva eficàcia en diversos països europeus i són essencials per preservar el centre urbà com a espai de convivència i vida ciutadana.

PROMOCIÓ DEL COMERÇ 

Pel que fa a la promoció del comerç, Cristina Montolio subratlla la necessitat de redefinir les polítiques de promoció comercial perquè arribin a totes les parròquies i no es concentrin només als eixos centrals (Meritxell–Carlemany–Vivand). La proposta inclou un sistema de redistribució de recursos, criteris objectius de planificació amb indicadors de rendiment i resultats mesurables, així com la promoció de la llengua i la identitat andorrana com a elements centrals de la comunicació comercial. L’objectiu és reforçar el teixit comercial local, fomentar la participació i garantir un desenvolupament econòmic equilibrat a tot el país.

PACTE D’ESTAT

Jaume Bartumeu ha fet un nou balanç del Pacte d’Estat per l’acord d’associació amb la Unió Europea, recordant que “El president Emmanuel Macron ha deixat clar que la Constitució francesa obliga a considerar-lo un acord mixt i, per tant, sotmès a una doble ratificació: la de la Unió Europea i la de tots els parlaments nacionals. Malgrat aquesta evidència jurídica i institucional, el secretari d’Estat pels Afers Europeus del Govern d’Andorra ha continuat defensant que l’acord no és mixt i ha demanat un tracte excepcional per als microestats”. Bartumeu ha explicat que aquesta pretensió és “inviable, provoca un ridícul institucional davant del Copríncep francès i exposa Andorra a un conflicte diplomàtic innecessari. França ja ha reiterat que la seva posició és definitiva: l’acord és i serà considerat mixt”.

Comentaris (1)

Trending