“Cal establir un pla realista i responsable per reduir l’endeutament”, ha apuntat Roig, que ha enumerat els quatre “grans pilars” per assolir aquesta reducció: disposar d’uns comptes públics amb superàvit (“assegurar-se que les despeses són inferiors als ingressos, evitar estirar més el braç que la màniga”), garantir que el cost del finançament del deute sigui inferior al creixement nominal del PIB (que “el país pagui menys interessos del que crea la seva pròpia economia”), augmentar la inversió productiva (és a dir, “prioritzar aquelles iniciatives amb un retorn econòmic i social clar; fer girar la roda de l’economia, no pas posar-hi pals”) i aplicar una “autèntica disciplina fiscal” (per tant, “que cadascú contribueixi en funció del que li correspon i que ningú esquivi les seves obligacions tributàries”). Per a Progressistes-SDP, és urgent, doncs, reduir el deute públic, però, fins i tot, molt més urgent és “fer-ho sobre fonaments sòlids”. “Cal començar ara un camí seriós de sanejament. No podem ajornar el problema fins al 2046. Hem d’afrontar un debat madur”, ha afegit el president de la formació.
Jaume Bartumeu, membre del partit i excap de Govern, ha manifestat que “fa tres anys ja vam constatar que la situació de l’endeutament públic era preocupant i que hi havia una circumstància agreujant que, avui, continua existint i és que el Govern està destinant endeutament públic a finançar despesa corrent i no pas despesa d’inversió. I sabem que és la despesa d’inversió la que pot generar un efecte multiplicador en positiu”. La preocupació de Progressistes-SDP, segons Bartumeu, no està “gens arrelada entre els nostres governants. Tampoc entre els opositors. Els veiem, a tots, molt preocupats per satisfer les demandes de la gent pensant en les pròximes eleccions”.
Així, l’excap de Govern urgeix a prioritzar el “sanejament dels comptes públics” i aturar “l’augment de la despesa pública sense pensar en què després caldrà pagar-ho tot amb la riquesa que generi el país”. “És una temeritat i la temeritat persisteix”, ha resumit. Cal tornar, doncs, a fer “un toc d’atenció al Govern”, a qui Bartumeu, que veu “escassetat de diversificació productiva”, recorda que la situació “tindria solució si hi hagués voluntat política”. Per al veterà polític, “finançat amb crèdits el creixement del país és hipotecar les següents generacions”.
“És inadmissible proposar aquest ajornament de la limitació del deute públic i no voler encarar el problema avui. Un deute públic exageradament descontrolat és perillós. No seria perillòs, per exemple, si tinguessim el suport d’un banc central, però no el tenim. O si la recaptació estigués ben assentada, però no tenim capacitat de retorn del deute”, ha reblat, després de criticar “les previsions optimistes” del ministre Lladós, que augura un augment del 12% dels impostos directes: “En què està fonamentada aquesta previsió? En fomentar l’expansió especulativa de la construcció i la proliferació de torres a la vall central? En aquest sentit, doncs, hem d’obrir el debat sobre el model econòmic que volem tenir. La solidesa econòmica d’Andorra no té res a veure amb una economia no basada en l’especulació immobiliària, com seria la dels països veïns. El Govern i la majoria parlamentària, de moment, desitgen mantenir la bombolla de l’economia especulativa i de proliferació de torres”.
A banda, Bartumeu s’ha referit, finalment, a la crisi sobre una eventual aplicació imminent del sistema ‘Entry/Exit’: “Ha fet aflorar un escenari de treballadors temporals alegals o il·legals i ha desencadenat una sèrie de convocatòries urgents de la Cambra de Comerç i la patronal davant la por dels hotelers de no disposar de prou temporers. Per a l’any vinent, el Govern s’ha de plantejar una estructura econòmica diferent, basada en un altre model. Per aquesta temporada, es tindrà una mirada condescendent a l’aeroport del Prat i a la frontera espanyola, a la Farga, i la salvarem. El problema arribarà l’abril del 2026, si s’aconsegueix ajornar l’aplicació”.
Comentaris