La mateixa Casal explicava fa unes setmanes a Altaveu que la seva intenció era deixar la política quan acabés la legislatura. Més enllà de la seva situació personal, també entenia que calia donar pas a persones amb més energia. Ara bé, finalment, tot s’avançarà. La canillenca ho va explicar dilluns en junta de presidents i ja també en la reunió del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata. Aquest dimarts l’ha fet pública en una roda de premsa on se l’ha vist notablement emocionada.
La decisió, ha deixat clar, ha estat “estrictament per motius mèdics”. Admet que costa prendre-la perquè el de consellera general “és un càrrec que m’ha omplert d’orgull”. Així, després de sis anys -una legislatura i mitja- de “compromís cap al país”, indica que “ara toca canviar el centre d’interès”. I aquest passa a ser la seva salut: “haig d’intentar que la malaltia no vagi tan ràpidament com està anant”. I això segons els metges suposa “parar” i és el que ha de fer.
El seu relleu serà Laia Moliné, que ocupava el número 5 de la llista nacional del PS -llavors en coalició amb Progressistes-SDP en les eleccions del 2023-. De fet, era la primera representant d’SDP a la candidatura, però això fa temps que ha canviat. Es va donar de baixa de la formació ja fa mesos. I, per tant, la substitució no ha de comportar cap daltabaix. “Ens dona tranquil·litat que, ideològicament, no hi ha fissures i defensem el mateix projecte”, ha apuntat Casal. Així, ho ha comparat a “un canvi de cromos” que, remarca, “no compromet la posició ideològica que seguirà el grup d’ara endavant”.
Després de sis anys -una legislatura i mitja- de “compromís cap al país”, Casal indica que “ara toca canviar el centre d’interès” i aquest passa a ser la seva salut: “haig d’intentar que la malaltia no vagi tan ràpidament com està anant”; per fer-ho, “els metges em diuen que pari i això és el que toca fer”
Això sí, ha calgut una mica de suport per evitar que la renúncia suposés la dissolució del grup parlamentari. I aquí és on entra el síndic general. Reglament en mà, la dimissió de Casal comportava que la bancada socialdemòcrata passés a tenir, ni que sigui temporalment fins a la jura o promesa de Moliné, només dos consellers. I, automàticament, això suposava dissoldre el grup i que els dos parlamentaris restants, Pere Baró i Susanna Vela, s’haguessin d’integrar al mixt. Per evitar-ho -i també amb la idea al cap que això és una disfunció de l’actual normativa que es vol corregir en la reforma en què es treballa-, Ensenyat ha demanat formar part, de forma temporal, del grup socialdemòcrata. De fet, ja hi és de forma oficial. D’aquesta forma, quan el 30 de setembre es formalitzi la renúncia, es mantindrà el mínim de tres consellers i així seguirà fins a l’entrada de Moliné. “No pot ser que una malaltia comporti la seva desaparició”, ha afirmat Ensenyat, que tornarà a la bancada demòcrata a inicis del període de sessions de la primavera vinent.
Es tracta “d’una mostra de ‘fair play’”, ha indicat el síndic que, a més, ha de permetre “no alterar el resultat democràtic” de les eleccions generals del 2023. Un gest que, des del PS, Casal ha volgut agrair, tot remarcant que “ha estat totalment altruista”. La canillenca ha valorat de forma molt positiva el seu pas pel Consell, no referint-se a la feina feta -això, ha apuntat, han de ser altres persones qui opinin- sinó pel que ha suposat personalment. Així, ha explicat que “la tasca que he desenvolupat al PS des que em vaig presentar el primer cop sempre ha estat personalment un mecanisme de calmar el meu compromís social, que sempre he tingut”, tot emmarcat en la creença que “la política és un element transformador de la societat en què vivim”. I, un cop al parlament, ha estat “una tasca molt enriquidora que m’ha arrelat en el meu sentiment nacional i de compromís amb el país i amb la gent que hi vivim”. Per això, “només puc estar-ne satisfeta”.
I, a la vegada, ha deixat clar que no marxa del tot. Que la seva intenció, sempre amb la salut com a prioritat, és continuar vinculada al PS. “Marxo de la política activa però continuo encaixant en un projecte ideològic amb una estructura en la qual la militància té cabuda”, ha afirmat. Així, ha avançat que “faré de militant, defensaré el projecte socialdemòcrata amb una intensitat diferent, però amb el mateix compromís”.
La compareixença ha tingut moments força emotius. De fet, a Casal se li ha trencat la veu en alguna de les seves intervencions que, més enllà del síndic general, eren seguides per altres conselleres generals. Del seu grup (Baró i Vela), però també d’altres. Hi eren les demòcrates Gemma Riba, Meritxell Alcobé i Maria Martisella així com Cerni Escalé i Núria Segués, de Concòrdia. Cap a tots ells, així com als treballadors de la cambra, ha tingut paraules d’agraïment per la bona entesa que sempre ha tingut, més enllà de les diferències polítiques. “Sovint des de la discrepància hem tingut posicions diferents però sempre en el meu cas enfocades des d’absolut respecte per part de tothom. Sempre ‘ho heu posat molt fàcil”, ha explicat.