Certament, els canvis que s’han introduït -encara en fase de tramitació parlamentària- a la llei sobre tinença animal reconeix a les mascotes, per dir-ho així, uns drets que fins ara no se’ls atorgaven. Això no obstant, però, no fa que directament es reconegui la possibilitat d’incloure’ls sí o sí com a part de la família i, per tant, que els arrendadors estiguin obligats, vulguin o no, a haver d’acceptar en els immobles que lloguen els animals de companyia.
En aquest marc, i també n’està pendent l’administració, hi ha en l’aire la nova redacció d’una sentència de la sala civil del Tribunal Superior, que el Tribunal Constitucional ha obligat a tornar a redactar, en relació a si n’hi ha prou per deixar sense efecte un contracte amb què el llogater tingui un animal encara que aquest no hagi causat cap molèstia ni dany sempre que el pacte arrendatari hagués establert que estava prohibit tenir animals. El Constitucional deixa intuir que cal anar una mica més enllà de la simple voluntat de l’arrendador.
Per tant, s’ha de veure finalment que acaba resolent el Superior per veure cap a on anirà definitivament la jurisprudència. No obstant això, i de forma preliminar, l’anàlisi governamental del cas i de la sentència del Tribunal Constitucional que admet el recurs d’empara d’un dels propietaris del gos que va comportar que els fessin fora del pis porta a pensar que es tracta d’un cas concret i relativament aïllat. I que no ha d’establir necessàriament un posicionament global. General. Ara bé, la celeritat amb què ha d’acabar la legislatura és el que porta a establir definitivament que no es faran canvis.