Així, en l’escrit que s’ha fet valorant la proposició legislativa -la desena que presenta Concòrdia aquesta legislatura i que és refusada des del Govern-, l’executiu emet un criteri negatiu, fet que anticipa un refús per part de la majoria i, per tant, un fre a l’hora de treballar la proposta. Es considera que, formalment, la proposta segueix les línies mestres que han de guiar el sistema electoral segons marca la Constitució: divisió de dues circumscripcions, paritat entre aquestes i igualtat de dret i deures dels consellers generals. També s’admet que el treball fet per la formació que lidera Cerni Escalé “conté una bona reflexió descriptiva i prescriptiva sobre el sistema electoral, i aporta nombrosos elements de debat i de reflexió, així com incorpora aspectes extrets d’algunes de les construccions doctrinals més recents”. Ara bé, argumenta que no necessàriament ha de complir amb els objectius exposats.
S’admet, per exemple, que sí que podria, “de manera força solvent” aconseguir “fer participar molt significativament l’elector en les decisions de configuració electoral en l’àmbit de les circumscripcions territorials”. Ara bé, s’alerta que la proposta “pot tenir costos col·laterals en altres aspectes” i, en certa forma, s’expressa un retret pel fet de deixar fora d’aquest nou sistema la circumscripció nacional.
Un d’aquests costos seria el fet que, a l’entendre de Govern, es busca un model de llistes obertes “radical” ja que “en el disseny que en el text ara es proposa -que combina la presència de candidatures uninominals amb la necessitat de proveir les exigències d’una circumscripció plurinominal. Es formula als electors una clara invitació a la divisió del vot entre opcions polítiques”. Sobre l’objectiu d’intentar capgirar la creixent tendència abstencionista de bona part de la ciutadania, es reconeix que les propostes fetes per Concòrdia “són incentius innegables de cara a ampliar l’esfera de decisió de l’elector, ja que li permeten en certa forma matisar les decisions de les cúpules” de les formacions polítiques, però s’alerta que, justament, “en un país amb una feble institucionalització del sistema de partits” això pot “contribuir a agreujar els efectes negatius d’aquesta desinstitucionalització”. Així, es considera que “si desdibuixem radicalment el sentit dels esforços mencionats, encaminats a superar els debats en un Consell General on predominaven, abans del 1993, les confrontacions polítiques entre personalitats individuals més vinculades a un territori que a un projecte, podem anar (tornar?) cap a un parlament on s’afebleixi significativament el debat programàtic articulat sobre la base de plantejaments polítics d’àmbit nacional”.
“Existeixen expectatives racionals que la proposició examinada podria fomentar la fragmentació del parlament; i és raonable pensar que en escenaris fragmentats es podrien donar, a banda de les més aviat improbables coalicions fructíferes i basades en el diàleg, sovintejades confrontacions estèrils i polaritzades, incapaces d’assegurar majories afavoridores d’estabilitat”, indica Govern
En el criteri es reconeix que “a les circumscripcions parroquials el sistema de majoria simple a una volta (que no és ni de bon tros una excepció andorrana) imposa un sever funcionament de la lògica majoritària que tendeix a posar el centre de gravetat en el bipartidisme i a allunyar el règim electoral de la proporcionalitat”. Una situació que es podria veure reduïda amb el sistema proposta per Concòrdia, però no pas de la forma prevista. Al contrari, s’assegura que “el fet d’establir una llista uninominal per proveir un districte plurinominal podria portar -i més si es rebaixa, com és el cas, el nombre d’adhesions per sostenir una candidatura- a una proliferació de candidats en l’àmbit territorial en què finalment els escollits ho fossin amb un percentatge molt baix de sufragis”. Així doncs, “més que introduir proporcionalitat en les territorials -fet que no es nega que pugui veure’s afavorit-, es podria incentivar una proliferació de candidatures que podrien acabar sent viables amb un percentatge molt baix de vots”. Es pagaria, s’entén, “un preu molt elevat: el de la fragmentació excessiva”.
I és que, s’argumenta, això també, de retruc, afectaria la circumscripció nacional. “El fet de voler introduir en un sistema de partits ja avui feblement institucionalitzat un sistema de llistes proporcionals obertes en què, a més, es pretén rebaixar el nombre de suports per presentar les candidatures, pot probablement produir l’efecte següent: en rebaixar els costos de consens previ a l’hora de teixir les candidatures territorials, es creen incentius que poden generar una sobrepresència de candidats freelance amb opció de ser escollits amb un escàs nombre de suports; a més, si es perd el poder de tracció que el sistema actual genera des de les candidatures territorials cap a les nacionals, en el sentit de reduir la xifra d’aquestes darreres que es presenten a les eleccions, ens podem trobar uns resultats de molta dispersió, també en la circumscripció nacional”.
És a dir, Govern entén que, amb el sistema proposat per Concòrdia, s’acabi tenint “un Consell molt fragmentat” que, pel que fa a les territorials, provocar una cambra “formada per mer agregat de personalitats prominents que podrien ser escollides amb molt pocs vots”. I això afectaria, s’entén, l’estabilitat política, que, a diferència del que es defensa des de Concòrdia, l’executiu no considera que millori necessàriament. Al contrari, tot i admetre que “amb actituds de diàleg racionals, deliberatives, madures, informades, entre electors en una primera instància, i entre forces polítiques ja en una segona instància, en el si del parlament, podrien trobar en la diversitat d’aquest sistema la font de governs consensuals i de coalició” també reclama posar-se en “escenaris no tan optimistes”, ja que “existeixen expectatives racionals que la proposició examinada podria fomentar la fragmentació del parlament; i és raonable pensar que en escenaris fragmentats es podrien donar, a banda de les més aviat improbables coalicions fructíferes i basades en el diàleg, sovintejades confrontacions estèrils i polaritzades, incapaces d’assegurar majories afavoridores d’estabilitat”.
Govern entén que “el sistema electoral ha de permetre recollir la pluralitat present en la societat”, però també “incentivar la formació de majories i de consensos previs i no ha de confiar cegament en la bondat d’una naturalesa humana que no sempre s’expressa de manera consensual i cooperativa”. En aquest sentit, s’indica que, certament, “una baixa participació pot erosionar el sistema democràtic”, però encara pitjor seria, es defensa, un model que no pugui generar estabilitat política i parlamentària”. A banda, també hi ha un altre aspecte que es considera negatiu del text: que els elegits no tinguin suplents i, per tant, si un cop al Consell renuncien a l’escó per anar a Govern això pugui tenir conseqüències en l’aritmètica parlamentària sorgida dels comicis. “La majoria podria perdre efectius i, fins i tot, deixar de ser majoria”, s’assegura, tot indicant que “aquest és un mecanisme institucional políticament inadequat i, a més, podria arribar a contravenir la igualtat entre consellers d’origen territorial i nacional que la Constitució predica”.
Sumats tots aquests arguments, el criteri que s’emet és desfavorable. Ara bé, s’obre la porta a poder parlar de canvis. “Cal valorar el treball que el grup parlamentari de Concòrdia ha efectuat en relació al sistema electoral i les seves eventuals possibilitats de reforma, aportant pistes que poden ser rellevants i suggeridores de cara a futurs debats sobre aquesta qüestió”, s’accepta. Això sí, es demana que “si es vol que tinguin traducció legislativa, s’han de fer en el marc d’un treball tècnic, polític i de consens de gran abast, previ a la preceptiva tramitació parlamentària”.