Ara fa unes setmanes, el PS va entrar la modificació de llei perquè, segons defensaven, cal un nou impuls vist que el compliment de la normativa no arriba al 50%. Entre altres canvis, proposen introduir multes de fins a 24.000 euros als càrrecs públics que no la segueixin o establir una regulació clara sobre els grups d’opinió o lobbies. Com a tota proposició de llei, Govern havia d’emetre una valoració sobre el text.
I així s’ha fet. El consell de ministres ha validat el criteri, que obre la porta al següent pas de la tramitació: la seva presa en consideració (o no) per part del ple de la cambra. Un tràmit que, vista la valoració de Govern, tot fa pensar que serà positiu. “És positiu seguir reforçant la redempció de comptes i l’accés a la informació per part de la ciutadania per reforçar la seva confiança en les institucions”, ha explicat el portaveu de l’executiu, Guillem Casal.
El ministre, però, ha explicat que, prèviament a decidir quins canvis s’acaben introduint realment a la legislació, cal “avaluar i analitzar les implicacions que ha tingut l’actual marc normatiu”. En tot cas, s’entén que aquesta feina es podrà fer sense problemes mentre es tramita la llei. “Hem d’avançar en transparència però fent-ho de manera ordenada i jurídicament segura”, ha comentat.
Entre els aspectes que es veuen positius hi ha la introducció d’un règim sancionador. “Disposar-ne d’un pot contribuir a garantir el compliment de les obligacions”, ha indicat Casal. Tot i això, Govern entén que haurà de desenvolupar-se molt més i atacar aspectes com la definició de les infraccions o qui instrueix el cas.
On, en canvi, tot fa pensar que no hi haurà acord serà amb les declaracions de patrimoni. La proposta del PS demana una en accedir al càrrec, una altra en sortir-ne i una tercera quan hagin passat dos anys. I, sobretot, aquestes haurien de ser públiques, un aspecte que l’executiu no comparteix. “La que ja fem ara es diposita davant notari i, si mai hi ha un procés judicial perquè se sospita que algú s’ha enriquit aprofitant-se del càrrec, el tribunal la pot demanar”, ha remarcat. Per això, es considera que “això ja garanteix aquest accés i control”.
En canvi, Casal ha indicat que “el Govern i els grups de la majoria sempre hem pensat que s’ha de garantir aquesta seguretat jurídica, però no pas generar un afany de consulta sobre cada situació patrimonial de les persones que desenvolupen tasques institucionals en un país de reduïdes dimensions”. A més, ha alertat que, al seu entendre, “es poden generar interessos que no són prou legítims a l’hora de consultar”.
Comentaris