El bloqueig no era cap altre que instar, per part dels serveis del Copríncep francès, un dictamen previ de constitucionalitat de l’article 20 del pressupost aprovat l’1 de febrer passat. Malgrat que només afecten els dubtes a un sol precepte, automàticament tota la llei on s’inclou dit article quedava en suspens. Per tant, si des de l’Elisi s’hagués activat un procediment al qual té dret s’hagués parat tot el pressupost durant uns quants mesos. L’advertència va posar els pèls de punta tant a Govern com a sindicatura i a la majoria parlamentària.
La darrera setmana hi ha hagut tenses reunions per mirar de desencallar la situació i evitar de totes totes que els serveis d’Emmanuel Macron instessin un procediment que, a més a més, segurament hauria triomfat. Molt probablement el Tribunal Constitucional hauria acabat declarant que l’article en qüestió trenca amb el principi d’igualtat i, per tant, és inconstitucional. Aquesta decisió, d’haver-se donat, hauria pogut acabar contaminant altres articles del pressupost.
Molt probablement el Tribunal Constitucional hauria acabat declarant que l’article en qüestió trenca amb el principi d’igualtat i, per tant, és inconstitucional. Aquesta decisió, d’haver-se donat, hauria pogut acabar contaminant altres articles del pressupost
Tot plegat és, en certa manera, conseqüència d’aquesta mania legislativa i executiva de voler convertir la llei que contempla les previsions pressupostàries per a cada exercici en una mena de calaix de sastre que serveix per canviar tantes lleis com li ve de gust a algú. L’article 20 en qüestió afecta, almenys potencialment, unes 5.000 persones. I si es va acabar deixant els jubilats no residents fora de l’actualització amb l’IPC de les seves pensions va ser producte d’una esmena demòcrata, malgrat que altres partits de la cambra parlamentària no veien malament la mesura.
El grup socialdemòcrata, però, ja va alertar de la situació. I va buscar suports per poder portar la norma al Constitucional. Sense sort. La Unió Sindical d’Andorra (USd’A) va instar els dos caps d’Estat a promoure el control constitucional previ en considerar discriminatori el fet de deixar sense actualització de les pensions els jubilats que viuen fora d’Andorra pel simple fet que viuen, ara, fora del país. Ja abans el representants dels pensionistes a la CASS, Jacint Risco, va advertir de la discriminació i va recordar que es tracta de pensions contributives. És a dir, que s’abona allò que el jubilat s’ha guanyat treballant. Res més.
L’USd’A també va demanar que s’analitzés la constitucionalitat de la condonació de les pensions d’invalidesa parcial. Aquesta amnistia no acaba d’agradar però, almenys, és favorable als afectats. En canvi, deixar sense IPC una part dels pensionistes s’ha vist del tot discriminatori, almenys, per part de l’Elisi. I per això la tramitació del pressupost, el treball de ratificació, s’ha retardat, encara que sempre dins els terminis legals.
Des de la Mitra ja es va signar el text pressupostari a final de la setmana passada. Macron ho hauria de fer, suposadament, aquest dilluns, darrer dia establert per fer-ho. Abans s’ha volgut assegurar un compromís per canviar el que s’ha fet malament. Des de l’Elisi no hi ha dubte de la inconstitucionalitat, per discriminatòria, per ruptura del principi d’igualtat, de l’article en qüestió. I a Prat de la Creu i a Casa de la Vall el cangueli ha estat majúscul des del moment que des de París hi va haver plantada.
El compromís passa perquè abans de final d’aquest 2024 haurà de fer-se efectiva una modificació de la Llei de la CASS que haurà de contemplar que les pensions d’aquells ciutadans que havent cotitzat a Andorra durant un temps després visquin a l’estranger s’hagin d’actualitzar de forma retroactiva amb la inflació europea mitjana
O solució pactada i convincent per fer marxa enrere o promulgació del dictamen previ de constitucionalitat i, en conseqüència, bloqueig pressupostari. Aquest segon es volia evitar de totes totes i, per tant, la majoria demòcrata s’ha hagut de baixar els pantalons. Ara bé, la qüestió era trobar una fórmula que els permetés salvar l’orgull. I la cara. I amb la llei ja aprovada en seu parlamentària la qüestió no era del tot fàcil.
Si no hi ha canvis de darrera hora, el compromís passa perquè abans de final d’aquest 2024 haurà de fer-se una modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i aquesta haurà d’estar fins i tot en vigor. I haurà de contemplar que les pensions d’aquells ciutadans que havent cotitzat a Andorra durant un temps després visquin a l’estranger s’hauran d’actualitzar amb la inflació europea mitjana.
Es tracta, han assegurat les fonts consultades, d’una solució de compromís. Demòcrates no ha volgut admetre del tot l’errada garrafal des del punt de vista del respecte a la igualtat legal i no ha volgut fixar que l’increment sigui equiparable a la resta de pensionistes. Tampoc no podia permetre que s’apliqués a les pensions l’IPC del país de residència del beneficiari perquè hi podria haver el cas que en alguna ocasió hi hagi algun país on la inflació sigui superior a Andorra.
Per tant, es considera que amb la mitjana europea segurament s’assegura que l’increment d’acord al cost de la vida que de mitjana es doni al conjunt d’Europa sigui igual o inferior que al d’Andorra. La modificació legislativa haurà de garantir la retroactivitat de la mesura. Per tant, els pensionistes residents a l’estrangers hauran de rebre, al seu dia, uns dinerons que a partir de la setmana que ve, quan sigui vigent el pressupost, l’article 20 d’aquesta llei els nega.
ALTRES AUGMENTS, SÍ
Curiosament, els demòcrates no volien que els pensionistes residents a fora d’Andorra poguessin veure incrementades les seves prestacions. En canvi, quan ja estava tancada la llei del pressupost i elaborat l’informe del ponent, es va intentar de reobrir el text per fer canvis. De fet, ja al seu dia, quan es va informar de la introducció de la controvertida condonació de les pensions d’invalidesa pagades de més, els demòcrates van explicar que havien demanat ‘in extremis’ dur a terme una altra modificació que se’ls va negar.
En efecte, llavors es va reobrir el text de forma consensuada per poder regular el perdó de les pensions d’invalidesa. Però no es va permetre als demòcrates que introduïssin a última hora un altre canvi que el Govern defensava per calmar algunes veus amigues que collaven fort: es pretenia que s’augmentessin les pensions més enllà del que s’havia fixat. Però no hi va haver entesa. D’entrada Demòcrates, Concòrdia i Andorra Endavant es van oposar a l’increment plantejat i es va transaccionar a la baixa.
Després quan els taronges van reclamar reobrir la qüestió per replantejar l’augment van tornar a ser Concòrdia i Andorra Endavant, i ara també Liberals, els que van dir que no. I com que la reobertura de l’informe de ponència necessita consens absolut, es va deixar estar el tema. D’aquesta manera es va fixar el que establia el text original. Aquelles amb un import fins a dues vegades el salari mínim, s’aplicarà el 4,6% d’IPC. Entre dos i tres cops, el 50% de la dada que marca la inflació. I entre tres i quatre, un 25%.
Comentaris (35)