El sistema ‘entry/exit’ hauria d’alleugerir, doncs, la tensió residencial que viu la capital de l’Alt Urgell. “He fet el que havia de fer per defensar els interessos de la Seu”, reitera Barrera. “Em sap greu que tot això perjudiqui tercers, però la Seu també és, evidentment, un agent important i, al final, cada territori ha d’assumir les seves pròpies coses”. L’alcalde –diu– ha treballat “en tot moment” per protegir la ciutat. “Els contactes han estat molts, han estat arreu. He parlat amb l’ambaixador d’Espanya a Andorra, amb el delegat del govern d’Espanya a Catalunya, amb diverses conselleries de la Generalitat… ”, apunta sobre les converses establertes per abordar l’avançament de l’aplicació del sistema ‘entry/exit’, que reconeix “no sabia de què es tractava”. “No en tenia ni idea. M’era una cosa aliena”. Sobre les conseqüències que pugui tenir per Andorra, manifesta: “Una cosa és òbvia: no es tracta d’escanyar i ofegar econòmicament a ningú. És una cosa clara, lògica. Es farà d’una manera molt correcta. Estic segur que no passarà res”.
“Em sap greu que tot això perjudiqui tercers, però la Seu també és, evidentment, un agent important i, al final, cada territori ha d’assumir les seves pròpies coses”
Ara bé, l’èxode de treballadors andorrans a la Seu “no és un fenomen que es pugui aturar en un tres i no res”. Aquest estiu, afegeix, “sí que s’ha vist una miqueta frenat” aquest fenomen, però “sí que seguim tenint una dinàmica d’acollida de persones que, sobretot, treballen a Andorra. Per tant, més enllà del dia a dia, sí que notem, encara que sigui per la inèrcia que ja portàvem, aquesta arribada de persones que venen de fora a treballar a Andorra”.
Fa uns dies, en seu parlamentària, Concòrdia va acusar l’executiu de considerar la Seu “un annex” d’Andorra; l’alcalde reconeix que “de forma natural, de vegades, Andorra exerceix una influència”. I amplia: “La influència que exerceix Andorra és, d’alguna manera, similar a la que exerceix Barcelona sobre l’àrea metropolitana. Aquesta influència, però, és normal. No pots posar portes al camp. El territori és dinàmic i nosaltres som territoris propers, amb molta relació. Em molesta això? No, no em molesta. Ara bé, tots els territoris han de mantenir les seves característiques pròpies: la seva història, les seves tradicions, la seva manera de fer. El que no pot passar és que ens diluïm. Això és el que no es pot permetre. Més enllà d’això, sempre hi ha d’haver una bona relació. Insisteixo: ningú n’ha de sortir perjudicat. Cal establir una relació en què ningú exerceixi el poder sobre l’altre”.
Barrera sosté que manté una bona relació amb les autoritats andorranes. El batlle es reuneix, periòdicament, amb la ministra Marsol amb qui “hem tingut algun frec, alguna diferència d’opinió, però, en tot moment, la relació ha estat fluida”. “Som territoris germans. Territoris que sempre han estat permeables l’un amb l’altre. I, al final, aquesta relació d’amistat i econòmica –relació a tots els nivells– s’ha de mantenir per molts anys”. No obstant això: “Com és lògic, de vegades, els nostres interessos difereixen. No som ningú per competir amb Andorra. Andorra és un estat i nosaltres som una ciutat. La lluita és desigual, però no hi ha d’haver cap lluita, de fet. Hi ha d’haver diàleg, un bon veïnatge, una col·laboració que faci que l’èxit sigui per a totes dues parts. El més important és treballar pels interessos de les dues parts. No ser egoista. Mirar pel bé comú”.
“El que no pot passar és que ens diluïm. Això és el que no es pot permetre. Més enllà d’això, sempre hi ha d’haver una bona relació. Insisteixo: ningú ha de sortir perjudicat. Cal establir una relació en què ningú exerceixi el poder sobre l’altre”
El creixement poblacional –expressa Barrera– no ha generat un augment notable, alarmant de la conflictivitat a la ciutat, cosa que es podria donar per, simplement, una qüestió d’enfilada de la densitat. “Més enllà de la tensió que hi pugui haver lligada a la delinqüència, que no és tanta, tots els canvis produeixen resistència i, al final, estem parlant d’un canvi de societat. Cal dir, a més, que això no només passa a la Seu. No és un fenomen aïllat. És normal que la situació generi tensions, malestar. El que hem de fer és garantir la seguretat, la convivència. Aquestes persones venen a guanyar-se la vida i tothom ha de poder conviure de manera pacífica. És el que procurem des de l’administració”.
Finalment, Barrera assenyala que no li consta un augment de la demanda de sòl per part d’empresaris andorrans per construir habitatges per als treballadors que contracten i no aconsegueixen trobar allotjament al Principat. “De totes maneres, tothom és lliure de comprar parcel·les. Les parcel·les són les que són i hi ha les mateixes normes urbanístiques per a tothom. No hem notat res especial, la veritat”. Sobre la petició de dades de nous empadronats a la Seu anunciada pel cap de Govern en seu parlamentària fa uns dies (per detectar ‘falsos fronterers’), l’alcalde veu molt difícil poder transmetre la llista desitjada: “Aquesta demanda afecta la Llei de protecció de dades. No és fàcil atendre-la. Entenc per què ho demana, però no la podem donar així com així, aquesta informació. De fe, Andorra tampoc ens la podria facilitar a nosaltres”.