De portes enfora, des de Demòcrates s’ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat. Certament, s’admet, l’enquesta no és bona per a la formació. S’esperava potser patir un cert desgast, però internament ha sorprès tant el fet de quedar com a segona força en intenció de vot com, especialment, la distància, considerable, amb la primera, Concòrdia. Tot i això, no es vol perdre els nervis.
Un cop acabada l’executiva demòcrata, el secretari general, Guillem Casal ha apuntat que “són resultats que demostren que portem 16 anys de gestió política amb el que això comporta”. És a dir, com havia comentat prèviament el president del grup parlamentari, Jordi Jordana, es pagaria “el cost de governar” i el de “prendre mesures en temes que són controvertits, com ara l’habitatge o el creixement”. En aquest sentit, el conseller general recordava que “hem fet coses que sabem que no afavoreixen una part dels nostres electors”.
I aquests, per ara, no diuen que tornaran a votar ‘taronja’, però això no vol dir, remarca Casal, que s’hagin perdut. Hi ha, assegura, “marge de maniobra i de millora” per recuperar-se. I aquí també es recorda que la gran part dels enquestats consideren que Demòcrates guanyaria els comicis. “Això vol dir que, fins i tot, sense tenir candidat anunciat a hores d’ara, encara ens veuen com a partit amb capacitat de governar”, ha indicat. Per al secretari general ‘taronja’, es recull el fet “d’aglutinar el sentiment de gestionar els reptes que tenim plantejats, com ara el poder adquisitiu i l’habitatge”, tot i assegurar que “hem pres mesures i els seus efectes positius s’aniran veient a mitjà termini”.
Casal remarca dos aspectes positius de l’enquesta: el fet que Espot sigui vist com el líder polític que més confiança inspira i que aprova amb un 5,2 de nota mitjana. “En països del nostre voltant, amb reptes similars, cap president o primer ministre aprova”, ha recordat. I això, de retruc, potser genera un costat negatiu: “Tenim una situació diferent, que el nostre líder, per una raó constitucional no pot tornar a presentar-se i hem de fer el procés de reflexió de trobar el candidat”.
“ESPERANÇA A CONCÒRDIA”
En canvi, la satisfacció era evident a Concòrdia. Ara bé, amb “prudència”, com ha volgut remarcar el seu líder, Cerni Escalé. “Només és una enquesta”, ha remarcat. Tot i això, sí que genera sensacions positives. “És esperançador saber que hi ha alternatives possibles a la situació actual de creixement descontrolat del país i de pèrdua identitària i de benestar per a la majoria de població”, ha comentat.
De cara al futur, el parlamentari té clar que el sondeig pot ser un punt d’impuls per a la formació. “Necessitem sobretot aconseguir aprofitar aquesta petita empenta per presentar les millors candidatures possibles i continuar construint una alternativa el màxim de robusta possible pel que realment important, que són les eleccions”, ha indicat.
Menys alegria hi ha al Partit Socialdemòcrata. Tot i apuntar que “cal agafar-ho amb pinces”, el president de la formació, Pere Baró, admet que “no estem contents perquè som un partit amb voluntat de Govern”. I, ara per ara, els resultats de l’enquesta marcarien una davallada del nombre de suports. De fet, serien el quart partit en vots, per sota d’Andorra Endavant. “La part positiva és que el bloc més progressista pot sumar, però nosaltres hem de mirar per què la gent no ens acaba de fer confiança. Hem de continuar remant per fer veure que som alternativa al govern de Demòcrates”, ha manifestat.
En canvi, Andorra Endavant valora “molt positivament” el sondeig, que “confirma la consolidació del projecte” que lidera Carine Montaner. “Cada vegada més andorrans ens veuen com a una alternativa real, coherent i valenta per afrontar els reptes del país”, ha assegurat. Al seu entendre, “és el resultat d’un treball constant, d’escoltar la gent i de defensar allò que molts ciutadans pensen i viuen cada dia”. L’enquesta, ha afirmat, “ens encoratja a continuar treballant amb més força que mai” un cop “veiem que cada vegada més ciutadans comparteixen la nostra voluntat de canvi i la nostra visió d’una Andorra amb més oportunitats, més llibertat i més respecte pels seus ciutadans”.
L’ACORD D’ASSOCIACIÓ
Un altre resultat clau del sondeig és el que afecta l’acord d’associació. S’evidencia que es manté un nombre molt elevat i majoritari de detractors. Davant això, des de Demòcrates, Jordi Jordana lamenta que “hi ha ara una incertesa que no és culpa nostra i tampoc ajuda”, en referència a l’encallament del conveni a Brussel·les. Un punt que veu “bo” és el fet que “de la gent ben informada, la majoria hi votaria a favor”. Per això, entén que cal informar més.
Una postura que comparteix el líder del PS, Pere Baró, també present al pacte d’Estat. “Hi ha molta gent que diu que li falta informació. Això demostra que cal ser més pedagògics”, ha indicat. Al seu entendre, els resultats, però, no són definitius. “Penso que variarà molt d’aquí al referèndum, que volem i desitgem que sigui aquesta legislatura”, ha manifestat.
De fet, es tracta d’una postura que coincideix, tot i que per motius diferents, amb la de Concòrdia. “Seguim dient que el que necessitem és que la gent tingui tota la informació”, apunta. I és que, lamenta, “la visió segueix sent molt parcial. S’ha fet campanya només amb els aspectes positius”. I, malgrat això, remarca que “hi ha una visió general contrària”.
Des d’AE, en canvi, es considera “significatiu” el fet que “una part important de la població continuï expressant dubtes i preocupacions” sobre el conveni. Per això, es reitera el ‘no’ al conveni i “la necessitat que els ciutadans puguin decidir del futur del país”.