Hi ha molts elements que generen inquietud en l’entorn demòcrata i, per tant, que dificulten l’elecció de candidat o candidata. Baró se sentia com amb una certa obligació de succeir Espot, entre altres coses, perquè feia força el consens entre els taronges i perquè va ser un dels fundadors del partit. De fet, per això hauria assumit la presidència de la formació malgrat que al seu dia ja va deixar clar que no volia dir absolutament res que agafés les regnes orgàniques de Demòcrates.
D’entusiasme viu, Baró no n’havia tingut mai massa. I les enquestes que va fer públiques fa unes setmanes l’AR+I no haurien contribuït a animar-lo. Més aviat al contrari. A més més, hi ha dos elements a tenir en compte: no està tan clar quin suport seria capaç d’obtenir a Sant Julià, on pretenia arremolinar pràcticament totes les forces amb representació a la parròquia al seu tomb, i, sobretot, el titular d’Educació no és el candidat que permet a Demòcrates lligar la dreta més conservadora del país.
OPCIONS
Amb Baró desinflat, no hi ha cap alternativa clara però si noms que poden emergir o, com a mínim, que poden rellançar-se. La ministra de Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, té clar que no vol ser ‘l’últim plat’ però és obvi que fa unes quantes setmanes, just des que es van fer públiques les enquestes polítiques i Baró va semblar fer un pas enrere, que torna a tenir molta notorietat mediàtica i el Govern no deixa d’anunciar iniciatives en matèria d’habitatge.
En les travesses torna a agafar un pelet de força el cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, que també podria recosir els moviments que hi ha a la dreta de Demòcrates, però encara hi ha una altra cònsol que certs sectors demòcrates creuen que podria ser una bona aposta per a la formació. Es tracta de l’encampadana Laura Mas. Són només avaluacions internes sense ni tan sols cap oferiment. En aquest cas, Mas, a nivell personal, ara mateix desestimaria qualsevol proposta per, com a mínim, dos motius: una de fonamental, la salut.
Fa un any va patir un ensurt molt seriós a nivell pulmonar i coronari i sap que el primer és el primer. I encara un altre element que es pot dividir en dos: vol esgotar el seu pas pel comú i considera que la seva gestió no ha estat pas dolenta i no pretén anar-se a cremar per cremar. Així les coses, a la recambra sempre s’hi manté el portaveu governamental i titular de Medi Ambient i Agricultura, Guillem Casal, el suport intern al qual, per molt que sigui secretari general, no està gens clar més enllà que es dona per fet que no té la capacitat de generar consensos transversals.
I també es manté el dubte sobre el tercer, la tercera en aquest cas, dels integrants de la cúpula demòcrata, la secretària d’organització i parlamentària Maria Martisella. Si d’ella estrictament depengués, la consellera general, després de diverses legislatures, pretendria agafar-se un temps de respir per poder-se centrar en qüestions més de caire personal i professional. Però hi ha un sector que també veu Martisella com una candidata potent.