Una de les propostes que ha fet és una modificació de la Llei del Sòl que permeti establir criteris més estrictes que, al seu torn, apliquin els comuns. L’objectiu és limitar les noves urbanitzacions a la capacitat de càrrega del país i, per això, exposa que “és necessari establir millor on i com es construeix”. Aposta per “tipificar els usos de les parcel·les, ja siguin dedicades a l’habitatge residencial, al comerç, a l’ús agrícola, a l’ús industrial o quan formin part d’un espai protegit”. Escalé considera que hauria de ser obligatori “incloure, a partir d’ara, als plans d’urbanisme comunals els criteris paisatgístics, revisar les zones afectades per riscos naturals i fer obligatòria la reducció de l’edificabilitat a les parròquies, establint límits totals segons la capacitat de càrrega”. El candidat ha criticat que “amb l’actual permissivitat en la construcció són aquells que practiquen el capitalisme salvatge els que especulen i els que no tenen miraments en l’impacte de les noves construccions, els que s’enriqueixen”.
Escalé s’ha referit als elevats preus dels habitatges i al fet que alguns andorrans hagin de marxar perquè no poden pagar quantitats molt elevades. Per aquest motiu, creu que l’Estat ha d’intervenir creant el Registre de la Propietat. Considera clau “reduir la demanda i augmentar l’oferta” i proposa l’establiment d’un sistema de quotes que limiti el nombre d’immobles que poden ser comprats per persones que no viuen al país i augmentar l’ITP del 4% actual al 10% per aquelles operacions que no estiguin destinades a una primera residència i augmentar l’impost sobre les plusvàlues per desincentivar les operacions especulatives. Més enllà d’augmentar el parc públic d’habitatges insisteix a limitar la inversió estrangera i ha anunciat que entraran una proposició de llei per modificar el text per tal de permetre aquesta quan aporti valor afegit perquè diu que “Andorra ha passat de vendre els productes a vendre’s els prats i les cases”. Altres mesures que proposen són la modificació de la Llei del cadastre per fer pública la titularitat dels pisos buits, crèdits tous per a la rehabilitació d’immobles per destinar-los al lloguer o augmentar els préstecs preferents per accedir al primer habitatge.
A nivell turístic, des de Concòrdia es proposen orientar l’oferta en el patrimoni natural i cultural. El candidat a cap de Govern aposta per evitar la massificació i les aglomeracions de trànsit i defensa la creació d’un pla estratègic d’embelliment i atractius per al Pas de la Casa. Tot plegat, també passa, diu, per millorar la mobilitat i lamenta que “comencem a donar per fet el coll d’ampolla a la Farga de Moles durant els caps de setmana, transitar pel carrer de la Unió es torna sovint una aventura home rica i la CG-3 a l’altura de la Massana s’ha convertit en una congestió més recurrent que els refredats”. Per aquest motiu demana solucions i aquestes passen per “fer el possible perquè el tren arribi al país i ens sumarem a la creació d’un transport col·lectiu de viatgers entre Sant Julià i Escaldes”. Evidentment, que també donaran suport a la finalització del vial de Sant Julià i a la construcció del de la Massana.
Escalé assegura que l’acord d’associació amb la UE “no ens fa ser més europeus ni es tracta d’un encaix entremig de l’acord duaner i d’accés com a membre” i demana els estudis d’impacte
De l’acord d’associació amb la Unió Europea, un dels pactes d’Estat proposats pel candidat demòcrata, Xavier Espot, manifesta que “hi ha riscos en l’entrada d’Andorra al mercat únic” i es pregunta si l’entrada de societats europees poden desplaçar als andorrans. “Per si sol, un acord d’associació no ens fa ser més europeus ni es tracta d’un encaix entremig de l’acord duaner i d’accés com a membre a la UE. A Andorra sovint s’ha plantejat l’acord d’associació com una qüestió d’europeïsme. Posar-ho en dubte s’ha viscut com un desafiament als principis europeus i modernitat: com la resposta carrinclona i conservadora del privilegi”, ha expressat. Manifesta que “cap dels dubtes precedents ens pot fer adoptar de per si una posició contrària a un acord que encara està en curs de negociació”. Per aquest motiu, demana tota la informació i els estudis d’impacte, així com poder mantenir el monopoli de les telecomunicacions, mantenir el sistema de quotes d’immigració, que la lliure circulació de capitals sigui sense perjudici dels límits que Andorra estableixi en la inversió estrangera i que el país conservi la seva autonomia legislativa.
Sobre el segon pacte d’Estat proposat per Espot, el de la reforma de les pensions, Escalé diu que “es tracta d’una de les crisis més pregones que afronta el nostre país”. Considera que un element clau d’aquesta reforma “ha de ser la solidaritat, comprenent que la capacitat d’estalvi d’aquelles persones que han percebut més ingressos al llarg de la seva vida laboral ha estat també major.” Advoca per reduir els increments marginals per cada punt cotitzat en les pensions més altes fins a arribar a un sostre efectiu, alhora que s’hauria d’augmentar l’impacte del punt en les pensions més baixes. Així mateix, proposen augmentar l’aportació de forma proporcional als ingressos per als autònoms que més cobren. En aquest sentit, és conscient que s'haurà de plantejar un increment de cotitzacions, implantar un sistema d'assegurança complementària o explorar altres mecanismes per reduir la despesa. Una de les mesures, proposa, és la d'incentivar la continuïtat al mercat laboral per a les persones que arribades a l'edat de jubilació vulguin seguir treballant.
Sobre les finances públiques, Cerni Escalé, ha posat en relleu que “farem tot el possible perquè per modificar les normes actuals perquè el Govern i els comuns satisfacin els càrrecs pendents en un termini de 30 dies” i afegeix que “el deute ha de servir per finançar les despeses que tinguin un caràcter extraordinari i en cap cas s’ha de convertir en una crossa necessària per a les despeses corrents del Govern i dels comuns”. En aquest sentit, demana no augmentar la pressió fiscal amb algunes excepcions. Una d’elles fa referència a la reducció de les bonificacions de l’Impost de Societats i de l’IRPF.
El candidat de Concòrdia a cap de Govern ha proposat obrir el debat sobre la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat passant dels 20 actuals a 15 i poder acumular períodes de residència si aquests no estan molt separats en el temps.
Concòrdia aposta primer per la despenalització de l’avortament i treballar una proposició de Llei per a la seva legalització, així com iniciarar converses amb els serveis dels dos coprínceps
La proposta de la formació sobre l'avortament passa per la despenalització de la pràctica i examinar la legalització. Escalé ha manifestat que “és important prendre en consideració els efectes que una modificació d’aquestes característiques pot tenir en l’equilibri institucional”. Per aquest motiu, primer volen la despanalització, treballar una proposició de Llei per a la seva legalització i converses amb els serveis dels dos coprínceps. Sobre el coprincipat, diu “no ha de ser un límit sinó un orgull”, però hem de fer el possible per compatibilitzar la institució amb el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs”.
A nivell electoral, des de Concòrdia proposen que en les eleccions generals els consellers territorials s'escullin a través d'un sistema de llistes obertes, és a dir, els consellers amb més vots obtindrien l'escó, mentre que en els comicis comunals, defensa l'elecció proporcional dels consellers.
En el seu discurs no ha obviat la política energètica i proposa augmentar la producció d’energia renovable amb infraestructures públiques i desenvolupar plans de biomassa forestal. També vol revisar les tarifes de FEDA augmentant els preus en els trams de consum més elevats. La formació aposta per un Pla Hidrològic Nacional que racionalitzi el recurs hídric, tot permetent el consum d’aigua i el seu ús en la producció d’energia elèctrica.
Cerni Escalé ha defensat l’agricultura i la ramaderia, tenint en compte que “alliberen espai que altrament etèria ocupat pel totxo” i considera que cal seguir fent polítiques de suport a les activitats del sector primari perquè permetrà un major grau d’autosuficiència alimentària. Per aquest motiu, volen promoure una llei que creï un parc natural protegit envoltant de forma continuada el Madriu fins a Enclar amb la voluntat que comprengui més del 50% del territori nacional.
Altres aspectes abordats fan referència a promoure una llei de benestar, així com de l’ús del català. Defensa vincular la renovació del permís de residència i treball al coneixement de la llengua. També aporta per “energitzar la xarxa de museus”, protegir millor els monuments completant els entorns de protecció i assegurar la conservació i ús dels edificis més significatius. Volen establir un tipus del 0% d’IGI per als productes culturals i augmentar la deducció de l’IRPF fins a un 40% del donatiu quan aquest es dediqui a entitats sense ànim de lucre. Així mateix, també ha parlat de transparència i assegura que una de les primeres accions que faran serà publicar les declaracions dels béns dels consellers.
Comentaris (10)