En declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), Alís ha reconegut que la presència de Gili en una eventual candidatura territorial compartida podria provocar “un frec a frec”, especialment tenint en compte els antecedents entre la mandatària comunal i el PS. “La senyora Gili va marxar, va decidir prendre aquest camí”, ha recordat el candidat, que ha deixat clar que l’actual cònsol no tindria cabuda en una llista pròpia dels socialdemòcrates.
Una altra qüestió, però, seria que Concòrdia decidís incorporar-la a les seves files o proposar-la per formar part d’una plataforma electoral conjunta. En aquest escenari, Alís ha remarcat que cada formació és lliure d’escollir els seus candidats. “Nosaltres no podem dir a Concòrdia qui ha de posar a la seva llista, igual que ningú ens pot dir a nosaltres qui hem de posar a la nostra”, ha manifestat.
De moment, el dirigent socialdemòcrata considera que Gili hauria d’esgotar el seu mandat al capdavant del comú d’Escaldes-Engordany, tal com es va comprometre a fer. “És el que correspon”, ha assenyalat, sense voler especular sobre una eventual sortida anticipada de la cònsol per fer el salt a la política nacional. En qualsevol cas, ha insistit que aquesta seria una decisió que correspondria exclusivament a Gili.
ARRIBAR A CONSENSOS
Malgrat les possibles reticències, Alís ha volgut rebaixar la transcendència d’un escenari que, ara per ara, no s’està negociant. “De moment tampoc estem parlant d’això”, ha assegurat a l’ANA. El PS es troba actualment immers en la recerca de perfils per configurar les plataformes territorials amb les quals aspira a concórrer a les pròximes eleccions, un procés en què el nom de la cònsol escaldenca podria acabar apareixent. “No és difícil que surti la Rosa Gili”, ha admès. En aquest sentit, el candidat socialdemòcrata ha deixat oberta la porta a abordar la qüestió si finalment es planteja. “Hauríem de negociar, parlar i arribar a consensos”, ha afirmat, tot recordant que la construcció de candidatures compartides exigeix precisament trobar punts d’entesa entre sensibilitats diferents.
Així doncs, la figura de Gili es perfila com un possible element de fricció en l’articulació d’una alternativa progressista, encara que Alís insisteix que no existeix cap negociació concreta sobre la seva incorporació. La voluntat de bastir plataformes territorials obligarà les formacions implicades a gestionar no només les diferències polítiques, sinó també les relacions personals i els antecedents entre els seus possibles integrants.
Comentaris