Aquesta setmana hi va haver executiva d’ACO que és el mateix que dir reunió plenària dels propers de Demòcrates a Ordino. Com que hi ha diversos integrants amb càrrecs institucionals sota les sigles taronges, ningú no acaba de posicionar-se per no deixar d’aparèixer a la foto. Però el mateix cònsol menor, Eduard Betriu, ja hauria plantejat en petit comitè i en no tant petit comitè que cal començar a avaluar si seguir amb Demòcrates és el millor per continuar sent hegemònics a la parròquia vist el desgast taronja que hi ha.
D’entrada, segons les fonts consultades, tant Betriu com la cònsol major, Maria del Mar Coma, hauria mostrat la seva disponibilitat, si no passa res des d’ara i fins al desembre del 2027, de tornar a encapçalar el projecte d’ACO per al comú. Després d’un inici potser més dubitatiu a l’hora d’agafar les regnes de la formació, Coma i Betriu s’haurien assentat en el càrrec i malgrat les dificultats que puguin anar sortint, especialment derivades de la revisió del pla d’urbanisme, es veurien amb força de tornar-hi.
Concòrdia treballa adhesions a la parròquia i un grup de prohoms aposta per la fórmula de Ciutadans Compromesos, guanyar la territorial, i bastir una mena d’acord per enarborar a la cambra parlamentària una espècie de grup parlamentari de les Valls del Nord
I caldrà veure què passa perquè la cadira comunal està molt preuada i ja altres persones amb prou pes, suposadament, a la parròquia, que en funció de l’evolució de les properes eleccions -les generals marcaran el rumb que caldrà agafar per a les comunals- podrien fer més o menys moviments. Per exemple, la subsíndica Sandra Codina i la consellera general Berna Coma saben que és possible que no puguin repetir en política nacional, si volen continuar en primera línia, podrien optar per intentar introduir-se -Coma ja hi va estar- en la política comunal.
Però això encara va per una mica més llarg. Ara el debat que hi ha sobre la taula és veure quin pot ser el millor escenari i el millor postor a nivell general. Perquè a la parròquia hi ha diversos moviments. I més enllà de ser la sucursal demòcrata a Ordino, hi ha dos corrents més que almenys alguns dels principals integrants d’ACO no deixen pas de banda. Així les coses, Concòrdia està mirant d’articular un grup simpatitzant. I les fonts consultades han assegurat que, en part almenys, estarien trobant adhesions.
En aquest sentit, noves generacions d’ordinencs, alguns d’ells estretament lligats amb representants d’ACO, veurien bé acostar-se a Concòrdia. I això portaria a pensar els ‘caps pensants’ de l’agrupació comunal si no podria ser una opció establir obertament una aliança amb la formació que al Consell General encapçala Cerni Escalé i en aquesta ocasió deixar de banda Demòcrates. I encara hi ha un tercer escenari plausible. Perquè hi ha un grup de prohoms parroquials que creuen que el que cal és una fórmula similar a Ciutadans Compromesos.
És a dir, teixir un grup parroquial estricte que treballi per aconseguir els dos escons territorials i, després, una vegada al Consell, influir cap a on millor o més convenientment es cregui. Fins i tot, i ja abans dels comicis, es podria bastir una mena d’acord amb Ciutadans Compromesos per enarborar a la cambra parlamentària una mena de grup parlamentari de les Valls del Nord que procuraria fer girar qualsevol govern plausible més cap a la dreta de l’actual executiu demòcrata. Queda camí, però el xup xup polític ja hi és.
Comentaris (1)