Aquesta és una síntesi de la presentació del resultat de l’esmentat procés en què han participat en global unes 240 persones. Durant el mes d’octubre es van fer els debats en què hi van prendre part unes 170 persones, 45 més van trobar-se en les anàlisis definitives de l’assemblea ciutadana que es va celebrar durant divuit hores repartides en tres dies del mes de gener. La presentació al ‘foyer’ de l’Auditori Nacional, a Ordino, ha acollit alguns d’aquests participants, encapçalat pel comitè rector liderat pels referents Elisenda Vives i Manel Riera, i diversos representants institucionals, encapçalats pel síndic general, Carles Ensenyat; el cap de Govern, Xavier Espot; i el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, que ha parlat en nom de tots els comuns.
El ‘foyer’ de l’Auditori Nacional, a Ordino, ha acollit la presentació dels resultats del procés participatiu en què han participat 240 i del qual han sorgit unes 180 propostes o mesures després d'unes 50 hores de debat
Una vegada fetes les presentacions de les principals conclusions del treball participatiu, impulsat per la secretaria d’Estat encapçalada per Mariona Cadena, malgrat que s’ha deixat clar per activa i per passiva per part, sobretot, de Riera que ha estat un procés apolític i garantint “la neutralitat, la llibertat” i les aportacions plenament democràtiques, han estat Alcobé, Ensenyat i Espot els qui han fet una petita intervenció. I el cònsol i el cap de Govern han fet referència als dubtes que té la ciutadania sobre el fet que allò que s’ha exposat tiri endavant. Espot ha destacat la dificultat “d’aterrar amb mesures concretes” els plantejaments acordats per l’assemblea ciutadana. Alcobé metafòricament s’ha preguntat: “Estem massa de moda?”
Cadena ha donat el tret de sortida a un acte amb un centenar de persones, molts participants en el procés de debat i consens; d’altres representants institucionals, ja fossin polítics o del teixit econòmic i social. Manel Riera s’ha encarregat d’emmarcar i donar les grans dades d’un “procés impecable”. Ha explicat que hi va haver moltes propostes que van ser consensuades d’entrada durant els debats perquè estaven “més o menys alineades” i, per tant, l’assemblea ciutadana les va validar després. Sobre les propostes divergents l’assemblea sí que hi va deliberar. “I com vam deliberar? En forma de dilemes.”
Es feien dos plantejaments extrems sobre la mateixa matèria i llavors els 45 integrants finals de l’assemblea ciutadana anaven votant per trobar el punt de màxim suport. I “les votacions es van resoldre per una puntuació clara”. Normalment, els parers majoritaris sempre es van situar a prop d’un extrem o l’altre. Mai no hi va haver punts intermedis en aquelles qüestions en què hi havia hagut divergència prèvia. I si Riera ha embolcallat el procés, Elisenda Vives ha posat sobre la taula els principis rectors, els grans trets de les conclusions.
ÀMBITS I CONCLUSIONS
Els dos responsables del comitè havien explicat prèviament els cinc àmbits de debat o actuació. Salutació i cohesió social; transició energètica i medi ambient; diversificació, transformació econòmica i digital; habitatge, demografia, ordenament del territori i connectivitat; i identitat, cultura i educació. Vives s’ha encarregat de llegir i comentar, per dir-ho així, els elements clau de cada aspecte, de cada àmbit de debat. Els elements, en fi, que porten a la reflexió de la reflexió.
Es pretén un sistema sanitari universal, de qualitat i orientat a la prevenció, capaç d'oferir el màxim d'especialitats necessàries al país, sostingut per professionals ben formats i ben remunerats, i que situa la promoció de la salut per davant de la gestió de la malaltia. I es reclama una societat cohesionada, igualitària i solidària, on les condicions laborals dignes i la conciliació de la vida familiar i professional no són aspiracions sinó realitats quotidianes. Una societat que ha après a integrar la diversitat com un actiu i que ha construït els espais i les institucions que fan possible el benestar compartit.
Quant a la transició energètica i el medi ambient, per on passeja més que mai el terme sostenible, força transversal, es proposa, per al 2050, una Andorra energèticament sobirana, que ha fet la transició cap a les energies renovables i ha reduït de manera significativa la seva dependència exterior, garantint alhora que aquest procés de transformació sigui just, accessible per a tota la ciutadania i respectuós amb el medi natural. També es pensa en una Andorra que situa la protecció del medi ambient al centre de les seves decisions polítiques, que ha preservat el patrimoni natural com un actiu identitari i econòmic irrenunciable, i que ha establert límits clars al creixement urbà i econòmic en funció dels recursos disponibles al territori.
En referència a les polítiques econòmiques, es demanda una Andorra amb una economia diversificada que ha reduït la dependència del turisme massiu sense renunciar als sectors econòmics tradicional i que ha construït un model basat en sectors d'alt valor afegit, sostenibles i generadors d'ocupació de qualitat. Es defensa una Andorra amb una economia oberta i competitiva, supeditada a la protecció del medi ambient i de la cohesió social, que ha preservat la seva singularitat i sobirania econòmica, i que ha construït un marc jurídic i institucional capaç d'atraure actors de qualitat sense perdre el control del seu model de país. Finalment el país hauria d’estar permanentment al dia en transformació digital, que ha incorporat hàbilment les tecnologies emergents, tant als diferents sectors econòmics com a l'administració, i que ho ha fet d'una manera inclusiva, garantint que ningú no queda enrere per raons de capacitat o d’accés.
HABITATGE, DEMOGRAFIA, IDENTITAT, CULTURA
Més aspectes que ha anat desgranant Elisenda Vives. Relatiu a l’ habitatge, per exemple, les conclusions del procés participatiu reflecteixen la voluntat de poder assolir a una Andorra on l’habitatge és un dret garantit per a tota la ciutadania on els preus estan ajustats als salaris i on es posi fi a l’especulació immobiliària sense contradir el dret a la propietat privada. Si es parla de creixement, la voluntat és que en un horitzó de 25 anys el país hagi establert límits clars al seu creixement demogràfic, considerant tant la població resident com la població flotant i el turisme. Una Andorra que planifica els seus límits en base a la capacitat de càrrega del territori, les necessitats reals del mercat de treball i el model de país decidit.
Es pretén una Andorra que hagi establert un model d'ordenació del territori coherent a escala nacional, que limita la construcció excessiva, que concentra el creixement en els nuclis existents i que preserva els espais naturals i l'essència dels pobles, tot coordinant la visió del Govern i dels comuns. I finalment, quan a connectivitat, es considera que al 2050 hi ha d’haver una Andorra que ha repensat la mobilitat des de la seva arrel, apostant decididament pel transport col-lectiu i per solucions sistèmiques, que integren l'urbanisme, els horaris i la distribució dels serveis, i que ha millorat substancialment la connectivitat interior i amb l’exterior.
L’últim bloc és, ha vingut a dir Vives, el de caràcter més sentimental, emotiu o com se li vulgui dir. Amb qüestions identitàries, culturals. Amb l’educació com un valor cabdal. Referint-se a la identitat es pretén una Andorra que ha construït una identitat pròpia sòlida i inclusiva que recull les arrels de la cultura andorrana i de la diversitat multicultural de la seva societat, on el català és la llengua d'integració i on el país transmet la seva identitat i singularitat tant a escala nacional com internacional.
Des del punt de vista de la cultura es reclama una Andorra amb una oferta cultural variada, continuada i programada de manera coordinada, on la cultura és accessible i visible en l'espai públic i que està orientada al consum intern per sobre del seu ús com a reclam turístic per afavorir la cohesió social i fomentar l'esperit crític. I quant a l’educació es vol un país amb un model educatiu públic, divers, de qualitat i inclusiu per a totes les etapes educatives, des de les escoles bressol fins a la formació professional i l’ensenyament superior. Un model educatiu que actua com a eina de cohesió social i d'integració i transmet la llengua, la cultura i els valors andorrans a totes les generacions.
DE CRISIS, DE DEURES, D’IMPLICACIÓ CIUTADANA I D’ADDENDES ALS CONTRACTES
Després de la presentació de les conclusions, ha estat, s’ha apuntat, el torn dels polítics en representació de les tres grans institucions amb facultat o iniciativa legislativa més enllà de la ciutadania estricta. En nom dels comuns ha parlat el cònsol de Canillo, Jordi Alcobé. El síndic general, Carles Ensenyat, i el cap de Govern, Xavier Espot, també han pres la paraula. Alcobé i Espot s’han referit a la baixa nota o la poca confiança mostrada pels ciutadans vers els polítics. Però els tres intervinents han coincidit en la implicació de la gent, amb més de 450 persones inscrites per poder formar part de l’assemblea ciutadana. Han parlat de crisis, de deures, d’implicació ciutadana i, fins i tot, d’assumir els reptes fixats per la ciutadania com “una addenda al contracte” que és el programa electoral governamental, ha dit en aquest cas Espot. Alcobé ha dit, entre altres, que “els andorrans han de ser els protagonistes de la seva història” i han d’anar traçant el camí “perquè les crisis I els reptes per Andorra no són nous. Hem hagut de superar moltes crisis, molts reptes i dificultats. Hem hagut d’adaptar-nos a totes les circumstàncies sobrevingudes i ho hem fet prou bé”. S’ha referit als 33 anys de Constitució i als 800 anys d’independència. “Estic segur que els reptes que volem tenir d’ara en endavant seran més realitzables amb aquest projecte. I tots els que heu participat haureu contribuït al costat de la solució per fer avançar el país”, ha dit en referència a les aportacions del procés participatiu. El síndic ha agraït fermament la participació ciutadana i el reforç de la democràcia que això suposa. I ha assegurat que el fet de presentar les conclusions del procés participatiu no tanca res. “També obrim el full de ruta que guiarà les nostres polítiques públiques”, ha afirmat Ensenyat, que ha afirmat que “això ens interpel·la a totes les institucions, el Consell General, el Govern, preparant les polítiques públiques i executant-les, i els comuns apropant, gestionant i desenvolupant les propostes i projectes que avui heu fet públiques i que hem conegut tots nosaltres”. I ha insistit en la implicació ciutadana i ha assegurat que “ara ens toca estar a l’altura nosaltres, les institucions. I ara hem d’estar a l’altura de la situació. És a dir, els polítics tenim la responsabilitat, no només d’escoltar, sinó d'assentar les bases perquè allò que la ciutadania heu demanat, acabi sent una realitat”. Espot ha reconegut que “m’he quedat en el 3”, la nota, sobre 10, respecte l’impacte real que creuen que tindran les mesures plantejades. Lluny d’això, el cap de Govern ha assegurat que les propostes plantejades “seran una base valuosa per orientar les polítiques públiques del país”. Això sí, caldrà “aterrar-les” amb “mesures concretes”, però “governi qui governi la propera legislatura” tindran en l’informe elaborat a partir del treball ciutadà el que el màxim responsable de l’executiu ha considerat una “addenda al contracte” que per a ell, segons que hauria reiterat aquest dilluns en una trobada amb tots els ministres, va ser el programa electoral. Xavier Espot ha afirmat que el fet que molts dels participants en el procés s’hagi mostrat satisfets amb el fet d’intervenir en una iniciativa com aquesta i disposats a tornar-hi, li feia pensar que malgrat que “persisteix una certa desafecció política”, també “queda esperança”. I, en conseqüència, el treball fet “m’atreveixo a pensar que sempre servirà per alguna cosa”.