Aquell primer avís es va donar a través d’una trucada telefònica entre la llavors presidenta de la Seguretat Social, Montserrat Capdevila, i la ministra d’Afers Socials, Trini Marín. En aquell moment ja era clar que feia anys, molts, que la parapública no havia estat fent els seguiments necessaris i que, a més, la direcció general, com a mínim, havia decidit no reclamar les quantitats que hagués abonat de més tot i que la llei exigeix clarament que es reclamin els diners pagats de forma indeguda.
Així ho han exposat davant una comissió legislativa de sostenibilitat de les pensions que ha suscitat molt interès el president de la CASS, Marc Galabert, i el director general de la institució, Josep Escoriza, que només assumir el càrrec ja va advertir que hi havia una anomalia greu i va començar a fer els passos necessaris tant de comunicació com de regularització de la situació. Escoriza ha vingut a dir que no hi havia mitjans per fer el control que imposa la llei. “Era impossible manualment fer aquesta regularització amb garanties”, ha indicat el director de la CASS.
Galabert afirma que quan rebin els primers resultats de l’auditoria a final d’aquest mes “valorarem si cal traslladar el cas a la Justícia”
Però també és cert que es van prioritzar altres qüestions que no pas automatitzar el procés de control de les pensions d’invalidesa, que s’haurien d’haver seguit de forma continuada i total. A més, quan es va fer algun control i es va detectar alguna anomalia, “es regularitzava però no es demanava allò que s’havia pagat de més”, ha afirmat Escoriza. Galabert ha deixat clar que la fórmula que incorpora la llei actualment vigent és una translació del sistema que ja incorporava la normativa des del 1967. Per tant, “el tall del 2008 -la nova llei- no és un tall a tenir en compte”.
Com a mínim en l’àmbit administratiu i executiu, de la direcció general, vaja, feia anys que es tenia clar que no hi havia controls. El 2017 era tan evident la situació anòmala que es decideix automatitzar els processos però sense reclamar cap deute. Com a molt regularitzar situacions. Però la idea es va abandonar aviat i es va prioritzar accelerar l’anàlisi de les demandes de pensió i concedir-les (o no) en un termini màxim de dos mesos. I els controls o seguiments van continuar quedant en el tinter. Al calaix.
El 2021 es va veure que l’automatització que s’havia d’haver fet no arribava i els tècnics del departament de pensions van establir una ràtio de revisió d’ofici. Alhora, la situació es va posar en coneixement per primer cop dels serveis jurídics de la pròpia CASS i aquí els juristes van fer un crit al cel deixant clar que calia no només regularitzar sinó també reclamar allò que s’havia abonat erròniament. Però tampoc es va fer. Fins al 2023 no es va iniciar el procés per fer complir la llei tal i com està escrita i vigent. Aparentment, des del 2008 com a mínim no es va fer.
Escoriza ha fet un exposat més tècnic. El president del consell d’administració de la Seguretat Social ha fet una exposició dels treballs de governança que s’han anat fent des que l’organisme col·legiat van ser conscients de tot plegat. Marc Galabert ha recordat que són 213 els afectats directes per la mala praxi de la CASS i i hi ha 250 pensionistes més que no cal regularitzar però sí que van generar un deute durant els darrers tres anys. És a dir, els últims tres anys han cobrat més del compte 463 persones. Galabert ha tornat a insistir, com ja va fer davant els mitjans de comunicació, que l’import indegut els darrers tres anys (sumat l’excés de pagament a aquests 463 pensionistes) seria d’1,5 milions d’euros, aquest import “és necessàriament una estimació”.
Els dos dirigents de la CASS han anat desgranant un ampli cronograma. L’agost de l’any passat amb una primera anàlisi manual de l’abast del desastre és quan s’adverteix la ministra d’Afers Socials. Ja s’havia incorporat a la direcció general Josep Escoriza i ja havien desaparegut les traves per facilitar informació que històricament havia imposat la seva antecessora, el nom de la qual ha planejat damunt la sala de compareixences del Consell General però no s’ha pronunciat en cap moment. Ni tan sols quan, després de l’acte formal, l’Altaveu ha demanat a Galabert quan i qui va decidir que no calia reclamar els pagaments indeguts.
En els últims tres anys, com a mínim 463 pensionistes van cobrar de més -segons una estimació, un milió i mig d’euros- encara que només 213 veuran regularitzada la situació al març perquè a la resta no cal fer-ho
Es van fer altres trobades, és clar, tant internament a la CASS com amb el ministeri d’Afers Socials, atès que ja es preparava l’acció de reclamació, ara sí, que abastava aquests 213 pensionistes esmentats. Hi va haver trobades, almenys, el novembre i el gener. I veient la magnitud del daltabaix, es va demanar que s’informés directament al cap de Govern, Xavier Espot, de la situació. Galabert, a preguntes dels periodistes, ha respost a un “jo crec que sí” quan se li ha demanat si pensava que la CASS havia posat a disposició del Govern i d’Espot prou informació com perquè es pogués acordar la condonació amb coneixement de causa.
En tot cas, ha quedat clar que la CASS, davant els dubtes que tenia de si reclamar o no reclamar el deute involuntari que havien contret més de dos-cents pensionistes, va fer fer un informe jurídic al despatx Arqués que va concloure que no era possible perdonar allò que s’havia pagat de més. Espot va sol·licitar que es mirés de trobar una solució de condonació. I el mateix bufet va redactar l’esmena que s’acabaria votant al Consell General en el marc del pressupost i que ha estat la base d’alguna de les preguntes parlamentàries.
Entre moltes altres coses, el president de la CASS ha reconegut que hi pot haver “intranquil·litat” entre els pensionistes però, també, entre altres afiliats a la Seguretat Social i ha explicat que esperen per a final d’aquest mes una primera valoració, com a mínim, de l’informe d’auditoria extern que s’ha encomanat i que ja s’està elaborant. Una vegada es tinguin els resultats d’aquest treball “valorarem si cal traslladar el cas a la Justícia”. Perquè si hi ha indicis de responsabilitat penal “serà el que ens pertoqui fer”.
LES PREGUNTES
Després de l’exposició inicial, molts més consellers generals del que sol ser habitual han pres la paraula per fer preguntes. Des de Jordi Jordana a Berna Coma passant per Susanna Vela, Núria Segués, Meritxell López, Cerni Escalé, Víctor Pintos i la seva “via d’aigua” o Carles Naudi i Carine Montaner. Amb més o menys sentit, les respostes a les preguntes han evidenciat que tot plegat era una disbauxa. I que, hores d’ara, i a falta dels resultats d’una auditoria externa que està fent Deloitte, totes les culpes sembla que la té la informàtica i la manca de recursos.
Els dos actuals màxims responsables de la CASS han rebut felicitacions de gairebé tots els parlamentaris no només per l’exposició feta sinó per la voluntat “d’endreçar” la CASS després de “la caixa de trons”, tal i com ha dit Naudi. Escoriza ha admès que “no hi havia cap criteri” en el moment de fer les poques revisions que es feien de les pensions. I que eren els tècnics de l’àrea en qüestió els que decidien. “No se li reclamava a ningú, no s’engegava cap reclamació”. Qui ho va decidir i perquè es feia així ho hauria de dir el ‘forensic’. I a final d’aquest mes aquest treball hauria d’estar suficientment avançat com perquè es pugui començar a saber si cal acudir a la fiscalia o a la Justícia.
Però tot i que aquest és el full de ruta, Galabert ha volgut ser prudent. Davant dels ensurts que ha hagut de viure des que ha accedit al càrrec, no vol el president de la CASS prejutjar. I com s’ha afirmat a una pregunta de Segués, com que “no s’era conscient de la magnitud i s’estava esperant la informàtica ho resolgués” es va anar fent la viu-viu. Caldrà veure si era fer la viu-viu o si algú va ser molt viu. En tot cas, tot plegat està a l’espera de l’auditoria externa -de la qual no dubta ni la CASS, ni el Govern, ni el Consell General- i, potser, de la comissió d’enquesta legislativa que ara mateix no se sap quan s’acabarà activant.
Comentaris (31)