La filtració dels elements bàsics de la proposta legislativa ha fet accelerar el procés, que el Govern ja tenia molt avançat però que volia acabar de madurar amb el grup parlamentari demòcrata, essencialment. El fet que la ministra traslladés als consellers generals, també als de Ciutadans Compromesos, la proposta legislativa en format esborrany i que aquesta acabés apareixent als mitjans va comportar moments de tensió entre l’executiu i els representants parlamentaris.
De fet, hi havia integrants de l’executiu que encara no coneixien exactament, fil per randa, el contingut concret del projecte de llei, i el fet que veiés la llum va comportar un malestar evident que hauria portat la titular d’Habitatge a plantejar-se canvis per mirar una mica més a favor del llogater, vist que s’entenia que qui havia filtrar la iniciativa era més aviat procliu als propietaris. La pressió exercida per aquests darrers hauria fet que el text que es posarà sobre la taula de l’òrgan consultiu amb representació de sindicats i patronal pràcticament no hagi experimentat modificacions. Com a mínim, no canvis significatius.
La consulta és preceptiva però la decisió del CES no és pas vinculant. Així que, d’entrada, i si no hi ha majors contratemps, el consell de ministres que aquesta setmana entrant, i de forma extraordinària per la proximitat del Nadal se celebrarà en dimarts, aprovarà el projecte de llei en vista a traslladar-lo al Consell General. Això no vol dir que el text acabi igual després de la tramitació parlamentària. I és que el grup demòcrata i de Ciutadans Compromesos està molt més a prop dels propietaris que dels llogaters, i caldrà veure si no hi ha esmenes per donar més llibertat d’increment de preus als titulars dels immobles.
LES CLAUS
L’avantprojecte de llei per regular els preus del lloguer dels habitatges destinats a residència habitual estableix un mecanisme per al sexenni 2027-2032 preveia, segons els elements confirmats per persones que han tingut accés al document avançat pels dos mitjans de comunicació citats, que els contractes firmats el 2012 o abans no tindran pròrroga legal i les parts no tenen cap obligació ni de renovar-lo ni d’extingir-lo. I si ho volen fer, no hi ha cap condició. Els contractes signats entre el 2013 i el 2021 s’allargaran per un període d’entre un i cinc anys en funció de l’any de formalització de l'acord.
Més elements tenint en compte l’any de signatura del contracte. Els firmats el 2013 o el 2014 es prorrogaven, en aquesta proposta que segurament es retocarà, fins al 2028; i els signats o bé el 2015 o bé el 2016 es plantejava prorrogar-los fins al 2029. Els acords firmats el 2017 i el 2018 s’allargarien fins al 2030; i els datats el 2019 o el 2020 es prorrogarien fins al 2031; i els del 2021 serien vigents fins al 2032. Els contractes prorrogats portarien associat un increment del preu del lloguer equivalent a l’IPC anual sempre que s’hagués pactat així en el contracte. I sol ser el més habitual.
La previsió inicial és que els contractes signats entre el 2013 i el 2021 s’allargaran per un període d’entre un i cinc anys en funció de l’any de formalització de l'acord
Però, com s’ha dit a l’inici, no només hi ha el paràmetre de l’any de signatura del lloguer. També es té en compte el preu per metre quadrat que es paga de lloguer. I el document que s’ha compartit per Marsol amb el grup parlamentari fixa màxims, que no són d’obligat compliment. És a dir, si el propietari es queda per sota d’aquell màxim evident no passa res. Els percentatges inicialment establerts es prorrategen al llarg dels cinc anys de durada del contracte nou que s’estableixi. I al marge queda l’IPC anual que pertoqui, que se sumaria al percentatge d’increment màxim establert.
Així les coses, el proposat en un text que segurament quedarà obsolet, és que les pujades serien d’un màxim del 25% si el preu per metre quadrat és igual o inferior a 8 euros i s’aplicaria amb una repercussió anual del 5% més l’IPC. Per a preus d’entre 8 i 9 euros el metre quadrat el màxim d’augment és del 20% que es repartirà en un 4% cada any (més, com s’ha dit, l’IPC anyal en els cinc anys de contracte). En el cas que el preu per metre quadrat estigui situat entre 9 i 10 euros es podrà incrementar un 10% com a màxim distribuït en un 2%. Si el preu per metre quadrat del preu de lloguer es troba entre 10 i 12 euros, el màxim d’increment en el global dels cinc anys serà d’un 5%. Per tant, un 1% anual més l’IPC. I a partir de 12 euros per metre només es permetria un increment equivalent a la inflació. I prou.
També dins de la filosofia global està clar que hi ha un seguit de qüestions que quedaran al marge de la descongelació. O dit d’una altra forma: hi ha certs immobles sobre els quals es podrà establir el lloguer que el propietari consideri. Serà el cas, per exemple, d’aquelles unitats immobiliàries que ja actualment s’estan llogant per més de 2.500 euros el mes o xalets, habitatges unifamiliars o similars, perquè ja no solen anar destinats, habitualment, al tipus de consumidor que l’executiu pretén, en certa manera, protegir.
Tampoc no es pretenen protegir aquells contractes que vagin destinats a persones que tinguin una autorització de residència sense voluntat lucrativa. És a dir, si el llogater és un resident passiu el seu arrendador podrà decidir l’increment que consideri oportú. Per altres circumstàncies, tampoc no estaria sotmès a les regles que s’estableixin aquells immobles que per poder ser ocupats hagin d’estar sotmesos a reformes molt importants.