La nova reunió de la Taula de l’Habitatge s’ha saldat amb una picabaralla política entre el Govern i els comuns. El punt de discrepància és si les corporacions han de tenir accés a la llei de creació del futur Institut de l’Habitatge abans que aquest es tramiti parlamentàriament. Així ho ha demanat la cònsol major d’Escaldes-Engordany, la socialdemòcrata Rosa Gili, assegura, en nom de tots els mandataris parroquials. Des de l’executiu s’ha evidenciat que aquesta petició no la troben procedent. Més enllà d’això, el ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, ha avançat que ja s’estan estudiant quines condicions es demanaran per poder accedir als ajuts per a rehabilitació d’habitatges que es destinin posteriorment a lloguer que es volen impulsar via el fons público-privat.
La nova trobada de la Taula ha tingut més tensió que les anteriors. Almenys així s’ha evidenciat de les declaracions posteriors. Les ha volgut fer Rosa Gili, que hi assistia per primer cop des de la seva elecció com a cònsol escaldenca. La mandatària no s’ha mossegat la llengua i ha volgut traslladar la posició que fa mesos que defensa el Partit Socialdemòcrata (PS) amb relació a aquesta problemàtica: el Govern fa poca cosa o, més aviat, res. “Surto decebuda; no pas amb la tranquil·litat de dir que hem posat fil a l’agulla”, ha afirmat. Filloy, per la seva banda, ha estat contundent quan, també davant la premsa, ha volgut treure pit de les mesures impulsades des de l’executiu, com ara la renovació automàtica dels contractes de lloguer sense que es pugui incrementar la quota més enllà de l’IPC, la reserva al pressupost de 4,2 milions per crear habitatge social o l’aportació de fons d’Andorra Telecom -10 milions provinents de la venda d’Avatel- al futur fons.
El punt principal de fricció, però, ha estat la futura llei de creació de l’Institut de l’habitatge. El Govern ha volgut presentar en la reunió “les grans línies” però per a Gili –i segons ha afirmat, per a la resta dels comuns-, això és insuficient. La cònsol escaldenca ha proposat que el text es pugui treballar tant amb les corporacions locals com amb altres actors de la taula prèviament a la seva tramitació al Consell General. “Ens implicarà amb aportació de recursos humans i econòmics i no hem vist el projecte de llei. Voldríem tenir-ho abans i crec que seria un error fer-ho a l’inrevés”, ha manifestat.
El futur fons público-privat impulsarà una línia d'ajuts per rehabilitar pisos i posar-los a lloguer a preus accessibles
La petició, però, no sembla tenir, tret de gran sorpresa, gaires opcions de ser escoltada. Filloy ha defensat que “el que fem a la taula és recollir el que preocupa a cada entitat i després ho plasmem en una normativa, en aquest cas una llei”. Però el que no es vol és que “ens convertim en un Consell General 2 i haguem de començar a esmenar frases o comes”. Per tant, ha apuntat que el text no es passarà als comuns; únicament, “les grans línies”.
Durant la reunió també s’ha traslladat el fet que el pressupost per al 2020, recentment aprovat al Consell General, inclou una partida de 4,2 milions d’euros per a la construcció d’habitatge social. En aquest sentit, Filloy ha avançat que hi ha “negociacions avançades” amb diversos comuns disposats a cedir terrenys públics per al projecte. Per altra banda, també hi ha l’aportació de deu milions d’euros d’Andorra Telecom a un fons público-privat que, entre altres accions per “dinamitzar el mercat”, impulsarà una línia d’ajuts perquè els propietaris puguin rehabilitar pisos i posar-los a lloguer amb quotes assequibles. Per ara, ja s’està treballant en “les condicions”, que inclouran que l’immoble surti al mercat a un cost “accessible” durant un nombre d’anys determinat. Sempre, això sí, es buscarà que “garantir una rendibilitat” al propietari.
El ministre d’Afers Socials també ha avançat que, Andorra Telecom a banda, qui també podria invertir en el fons és la CASS via el fons de reserva. Ha aprofitat, però, per llançar un dard al PS tot recordant que, al seu entendre, la llei presentada ara fa uns mesos per la formació “posava en risc les pensions” i, en canvi, ara el que hi ha és “una línia de negoci on el fons podrà participar si se sent còmode”.
Comentaris