L’entrevista es converteix en un recorregut vital ple d’anècdotes i reflexions. Dejuan recorda els anys darrere la càmera, el compromís amb els altres a través del voluntariat i els aprenentatges adquirits viatjant pel món. Defensa el valor del temps, de les coses fetes amb les mans i de preservar la història, com fa amb la seva col·lecció de cotxes antics. Observa l’Andorra actual amb afecte, conscient dels canvis viscuts. Parla sense presses, amb la mirada tranquil·la de qui ha aprofitat cada etapa. Al final, la seva conclusió és simple però contundent: una vida plena és aquella que no necessita ser revisada.