L’embolic és majúscul. “Hem viscut un dia trist”, ha reconegut el cònsol menor, Quim Dolsa, mentre que els consellers de la minoria demòcrata, avergonyits com han vingut a dir, han assegurat “quedar-se al marge” de tota la polèmica, en paraules de Gemma Bofarull i no voler ser “ni jutges ni àrbitres”, segons Gabriel Guerrero, perquè “hem vingut a treballar”. Però el ‘treball’ de la sessió de consell d’aquest dijous s’ha centrat gairebé exclusivament amb la batalla que manté la majoria i el fins fa poc integrant de la mateixa. El ‘cas Pérez’ va per llarg i encara pot anar a pitjor, com les paraules han evidenciat.
La Batllia està instruint una causa per sostracció digital de documentació contra la cap d’informàtica del comú, això és la parella del conseller ara del grup mixt
I això que David Pérez havia sortit de la sala quan s’ha tractat el seu cessament com a capità de deseners, un càrrec que ara assumirà Laura López, o quan s’ha anunciat que el nou representant del comú al consell d’administració de Capesa en el lloc del conseller al voltant del qual giren massa coses passa a ser Marc González. Pérez tampoc no ha estat present a la sala plenària quan la consellera López, com a consellera, però atès el seu bagatge jurídic -és advocada de professió-, ha fet un repàs als fets que giren al tomb de la concessió de l’aparcament Escaldes Centre. Ha estat un primer capítol contundent per deixar clar, “als escaldencs i a les escaldenques”, que segons Gili i el seu equip, hi ha hagut algú, fins fa poc col·lega de Consens, que ha primat més l’interès personal que no el general. I quan Pérez ha tornat a la sala, la situació encara s’ha tensat més. Molt més.
Al conseller, sincerament, no se li ha ocorregut res més que fer una pregunta sobre aparcaments, que no deixen de ser els seus competidors laborals, i això ha permès a Gili, que en tenia ganes, llançar-se-li a la jugular. “Estem astorats amb les seves preguntes”, ha començat la cònsol per continuar repartint estopa davant un Pérez tan desencaixat que amb prou feines ha tingut força per defensar-se amb paraules a la sala. Després, davant dels periodistes, sí que ha encertat a dir que és “rotundament fals” que hagi usat mai informació obtinguda com a conseller per beneficiar-se laboralment.
LA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA
Des del primer moment, ja abans d’iniciar-se el consell, la tensió es palpava a la sala. Però el ‘cas Pérez’ ha cobrat tota la transcendència just quan el principal implicat ha sortit momentàniament del plenari. La consellera Laura López ha fet tota la cronologia de la concessió de l’aparcament Escaldes Centre, d’abans fins i tot que es construís. Abans de repassar l’històric i els fets actuals, la consellera ha deixat clar que no era “ni fàcil ni agradable, ni per a mi ni per a la resta de companys, la situació”. Que no agrada al comú veure’s “involucrat en qüestions judicials, penals i administratives”.
López ha deixat clar, i ho ha dit aparentment amb connivència amb la resta d’integrants de la majoria, que s’ha actuat en el cas de la concessió de l’aparcament i adoptant decisions legals en l’entorn del conseller i de David Pérez mateix “per respecte a mi mateixa per la promesa de vetllar i fer guardar els interessos públics” i “per respecte a aquells escaldencs i escaldenques que ens van fer confiança”. La consellera ha repassat alguns pocs fets cronològics sobre l’aparcament gestionat primer per Cintra i ara per Empark per situar-se ràpidament al mes de maig del 2025 atès que fins llavors no hi havia hagut cap anomalia.
Amb una concessió d’una vigència de 35 anys concedida a principi d’aquest segle, aquest maig, Pérez, en representació de la concessionària -el conseller ha deixat clar per activa i per passiva que és un simple assalariat i que no és ni representant legal ni, menys encara, director de res, circumstància que els cònsols posen en dubte- “presenta una sol·licitud (via tràmits del comú) comunicant un canvi en la tarificació per tams. I dit canvi de tarifes ja es venia aplicant des del desembre del 2024”. O sia, segons la consellera, es va adoptar un acord “autoimplantat i que va contra els interessos públics”.
Tant els cònsols com la consellera -i els consellers demòcrates hi han donat l’acord a preguntes posteriors dels periodistes- han recordat que un dels articles del plec de condicions de la concessió establia que per incrementar els preus d’estacionament per sobre de l’IPC o per rebaixar-los calia un acord de la junta de govern. Contravenir aquesta exigència suposa una infracció molt greu que pot comportar l’extinció de la concessió a part de la imposició d’una sanció econòmica.
Uns i altres se senten avergonyits, no estan còmodes amb la qüestió, consideren que tot plegat “no és gens agradable”, però com ha recordat Rosa Gili, la cosa va “per molt llarg”
El comú va demanar “en base a quin acord” s’havien minorat les tarifes i en el marc d’aquesta primera pugna, en les al·legacions presentades per l’empresa que representa Pérez “s’adjunta un document que mai no s’havia introduït en el tràfic jurídic, que no va ser notificat mai” i que hauria estat “presumptament sostret digitalment”. Es van fer fer dues auditories, una d’externa i una d’interna, i tot plegat es va posar en coneixement de la fiscalia, que va veure indicis de delicte i va traslladar el cas a la Batllia, que ja instrueix la causa. El comú hi és com a actor civil.
La Justícia investiga una única persona, per ara, “la cap d’informàtica del nostre comú”, que no deixa de ser la parella de David Pérez. Més salsa assegurada. La funcionària suspesa de feina en virtut d’un expedient disciplinari i ara a expenses que per prejudicialitat penal s’aturi aquesta actuació i a veure-les venir, perquè la cònsol major, a preguntes posteriors dels periodistes, ja ha deixat clar que “veiem molt complicada la seva reincorporació” mentre duri tot plegat. I, en tot cas, “al seu lloc de treball és evident” que ara per ara no hi pot tornar. Una patata calenta més.
L’altra, la de la concessió, pot acabar malament o molt malament. “Ja s’ha obert el corresponent expedient administratiu contra la concessionària”, ha continuat explicant Laura López. “El procés pot arribar a ser una mica llarg” però la possibilitat que se li tregui la concessió a Empark és plausible, ha vingut a dir Rosa Gili. La concessionària gestiona dos aparcaments a Escaldes per a un total de més de 800 places d’estacionament. Un petit monstre, ha reconegut el cònsol menor, que ha explicat que Empark paga un cànon fixe i un variable que “no s’ha pagat mai”, perquè, quedi clar, no s’ha donat el cas.
LES PREGUNTES DE PÉREZ, ELS DARDS DE GILI
Si la cronologia dels fets i les matisacions posteriors demanades pels periodistes no havien donat prou de sí, i potser no n’havien donat prou, les preguntes formulades per Pérez han acabat d’encendre la ‘bèstia Gili’. La cònsol jugava amb l’avantatge de saber què demanaria el conseller. I, és clar, més enllà d’una qüestió de complement de responsabilitat afegida (CRA) que s’haurien pagat indegudament -un meló que s’ha obert i caldrà seguir segurament amb atenció- a David Pérez no se li ha acudit altra cosa de demanar per aparcaments. I Gili ha saltat.
A part de l’astorament que ha dit la cònsol que sentia, n’ha deixat anar unes quantes de fresques dirigides al conseller. “Han passat moltes coses”, “mai hem perdut el temps en regirar coses velles”, “no vam venir mai a aixecar catifes”, ha anat dient Gili abans de recordar-li a Pérez que “mai se’ns va passar pel cap que no volgués fer una altra cosa que no fos per treballar per la parròquia d’Escaldes”. O sia, donava a entendre que el conseller ha pretès altres coses. I tot recordant-li que “sempre ha estat el representant legal o un càrrec directiu d’Empark”, ha vingut a dir la cònsol que Pérez usava informació que obtenia com a conseller per adoptar decisions empresarials.
Cert, Pérez ho ha negat i, per ara, la mandatària comunal ha dit que la cosa és prou complicada i que, per tant, cal anar pas a pas, per parts. Ara bé, ha deixat clar en la sala de sessions Gili, que decisions adoptades pel conseller ara al grup mixt “anaven en contra de l’interès del comú”, que hi ha decisions que “perjudicaven els escaldencs i les escaldenques” i que, en fi, una vegada van saltar “totes les alarmes” amb la qüestió de la rebaixa tarifària i tenint clar “el seu pes en aquesta empresa”, ara veiem clara la situació de conflicte d’interessos permanents”.
VERGONYA ALIENA I ALTRES COSES
Davant de l’allau ‘verborreica’ i la tensió per tot plegat, Pérez ha quedat mig bloquejat a la sala plenària. Després, a l’espai per a la premsa, ha deixat clar que “no m’agrada” la situació i que no ha actuat mai en contra de la parròquia i per interès propi. I també ha explicat que “els meus advocats estan treballant” en les accions a fer en defensa seva i que “en breu” hi haurà un nou capítol del serial. Al conseller se l’ha vist afectat, nerviós, erràtic fins i tot en algun moment. I és que la cònsol, per molt que la majoria defensi que vol pau i serenor, no només imposa. Si no que quan vol treure verí, és serp verinosa. Benentès. O no. Ja entenen el joc de paraules.
Bofarull, de la minoria demòcrata: “Ens sap molt greu la imatge que s’està donant en aquesta sala”
I encara amb els consellers de la minoria democràtica mirant de salvar els mobles -els taronges es deuen estar fregant les mans amb l’espectacle que es viu en un dels comuns que anhelen i que han perdut en les dues últimes conteses electorals-, amb Bofarull assegurant que “ens sap molt greu la imatge que s’està donant en aquesta sala” i Guerrero deixant clar que “hem vingut a treballar” i treballar “sense vocació de ser ni àrbitres ni jutges”, també ha afirmat que “aparentment s’ha incomplert (per part de la concessionària de l’aparcament) el contracte de concessió”. En fi, que el serial va per llarg. Ja ho ha apuntat la cònsol.
I els cònsols, i la consellera López, han deixat clar que “la situació és molt difícil, no és agradable per a ningú, però com a comú i alhora com a garants de l’interès general no teníem més remei que actuar”. En fi, que s’ha de “fer respectar les lleis i que el comú no en surti perjudicat”. I si s’ha explicat el que s’ha explicat, és perquè “pensem que els ciutadans d’Escaldes i del país han d’entendre què està passant”. Gili ha arribat a dir que “també ens sentim avergonyits”, però avergonyits d’una “vergonya aliena”. Però, ep, “el comú són altres coses”. Hi ha el ‘cas Pérez’, el ‘cas Empark’ i també hi ha dubtes sobre la concessió de l’aparcament Escaldes Centre. Tres en un.
Comentaris (18)